Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Cop de gràcia a la Impala

L'1 de gener entra en vigor a Barcelona la zona de baixes emissions (ZBE), que impedirà circular, entre d'altres, a la icònica moto per la seva antiguitat

Xavier de la Presa, Santi Ruiz i Pep Itchart, membres del Club Impala, al Poblenou.
Xavier de la Presa, Santi Ruiz i Pep Itchart, membres del Club Impala, al Poblenou.

Finals del 1961. Recórrer Àfrica per provar una nova moto. 20.000 quilòmetres durant 100 dies. Entre amics. Així va ser l'operació Impala, una de les grans aventures catalanes. L'itinerari, de sud a nord, els va portar per Zimbàbue, Zàmbia i Etiòpia. Passat l'Equador es van trobar amb el primer gran problema: el Sudan estava en guerra. Van haver de replanificar la ruta però van seguir endavant. Van travessar Egipte, van arribar a Alexandria i van acabar a Tunísia. Van arribar imatges genials dels motoristes davant de les tres piràmides de Gizeh o arribant a diferents poblats amb banderoles de la marca de la moto. “A més d'una aventura, va ser la millor campanya de publicitat per a una fàbrica que tot just naixia, Montesa, i una moto diferent, la Impala, que sortiria al mercat al cap de pocs mesos i que deu el seu nom a l'esperit intrèpid de cinc homes: Oriol Regàs, Rafa Marsans, Tei Elizalde, Enric Vernís i Manuel Maristany”, recordava a EL PAÍS Nadia Tronchoni el 2012 en l'estrena del documental.

Així va néixer aquesta moto. Dissenyada per Leopoldo Milà, amb el dipòsit amb fons pla, generalment d'un vermell intens, i el seient en forma de guitarra, la Impala es va convertir en un objecte de culte de part de la societat barcelonina. Avui té les hores comptades als carrers de Barcelona per la nova norma contra la contaminació que impulsa el govern d'Ada Colau. Però hi ha alguns, aquells que fa dècades que cuiden la seva moto, que es resisteixen. “Fins a l'abril penso continuar utilitzant la meva Impala, fins que m'arribi la primera multa. Però en què pensa Colau? De debò tots els de l'Ajuntament van amb cotxe elèctric?”. La Inés G., amb veu ferma, no està disposada a abandonar la seva moto. Ni tan sols per la zona de baixes emissions (ZBE), que entra en vigor l'1 de gener. La Inés s'aferra amb fermesa a la seva moto, que es va comprar fa 20 anys amb els seus diners. La fa servir cada dia. “És un clàssic, una icona de Barcelona. Salvant les distàncies, és com el taxi a Londres. Com a mínim, una vegada al mes m'aturen per dir-me com de bonica és la meva moto”. Les multes per circular amb un vehicle contaminant, com diu la Inés, es començaran a aplicar a l'abril: seran de 100 euros les infraccions lleus, 200 les greus i 500 les molt greus.

L'Ajuntament considera la Impala un vehicle antic i, per tant, té les mateixes condicions que un sense etiqueta. A partir de l'1 de gener, no podran circular per la zona de baixes emissions de set del matí a vuit del vespre, de dilluns a divendres laborables. Disposaran de 10 autoritzacions anuals per poder sortir. “Deu sortides! És broma, no?”, exclama la Inés. Un altre dels usuaris habituals de la Impala, l'Albert, reclama l'amnistia per a aquesta moto. “La legislació no separa entre vehicle històric i vehicle antic. El fonament de l'ordenança és que com més antic, més contaminant. No tenim un catàleg de la Direcció General de Trànsit que digui quins vehicles són els patrimonials”, argumentava el regidor que impulsa el pla, Eloi Badia, aquesta setmana.

La cita és al carrer Ciutat de la Granada, al Poblenou. A pocs carrers on fa dècades Montesa va començar a fabricar. A l'entrada de l'estudi, tres motos vermelles, brillants, impecables. A la taula, tres membres del Club Impala: Xavier de la Presa, Santi Ruiz i Pep Itchart. Quan se'ls pregunta si això és la guerra “de quatre pijos”, com diu alguna crítica, ho neguen rotundament. La Impala, defensen, és un símbol de la ciutat. L'últim cens fiable de l'Ajuntament és del 2014 i apunta que n'hi ha unes 4.000 circulant en total, però simultàniament la xifra es redueix a 30. “És un patrimoni industrial mòbil, una moto singular. El Consistori no ens dona una xifra clara del que contaminen”, explica Ruiz. O Itchart, que ha mantingut diverses reunions amb els tècnics de Colau, afegeix: “Ens hem adonat que són persones que no han viscut la història del motor, que no han conduït pel plaer de viatjar. Però quan els expliques la història… ho entenen. Hem presentat al·legacions, entenem que això no pot passar en una ciutat on van existir més de 100 fabricants de motos. Hauran de veure l'error”.

Per què se senten diferents als Sis-cents, les Ossas o les Vespas? “57 anys circulant de forma habitual sense perdre la seva capacitat d'integrar-se al trànsit diari, mentre que altres marques i models han perdut qualitats per això. Té premi FAD del 1962, però no només és això, continua agradant, és icona d'anuncis de bancs, de perfums, de museus. A més de la seva mínima o menyspreable emissió de gasos, la converteix en el símbol de l'error que s'està a punt de cometre, prohibir-la perquè va néixer massa aviat”, diu un d'ells.

El text de l'ordenança de la zona de baixes emissions inclou un llistat de vehicles que podran circular tot i que siguin contaminants i que, en realitat, no se solen moure durant tot el dia. Es tracta de vehicles que per les seves característiques i utilització específica són molt cars i amortitzar-los seria molt costós per als seus propietaris, per exemple, els vehicles blindats, les grues, unitats mòbils de ràdio i televisió, antigues camionetes reconvertides en parades de menjar (food trucks), vehicles destinats al reg de l'asfalt o per fer treballs de pintura al paviment. Totes les motos i els ciclomotors matriculats abans de gener del 2003 (anteriors a la normativa Euro 2) queden fora. L'Ajuntament xifra en uns 50.000 els vehicles contaminants que ja no podran entrar a Barcelona. Elles, les Impales, tampoc.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ