_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

L’extensió dement

Alain Finkielkraut no va tardar a descobrir que el que regnava a la Unió Soviètica i a l’Europa de l’Est era la pitjor tirania a què pot veure’s sotmès l’ésser humà

El filòsof Alain Finkielkraut, el 2017 a Madrid.
El filòsof Alain Finkielkraut, el 2017 a Madrid.Álvaro García

Com tots els joves compromesos amb la revolta del 68, el futur filòsof Alain Finkielkraut creia que el comunisme havia fet realitat la plena emancipació de l’home, però no va tardar a descobrir que el que regnava a la Unió Soviètica i a l’Europa de l’Est era el que testimoniaven, enmig del repudi voraç de l’esquerra occidental, grans dissidents com Solzhentisyn i Kolakowski: la pitjor tirania a què pot veure’s sotmès l’ésser humà.

Finkielkraut és ara l’objecte de repudi de l’esgrogueïda esquerra francesa. Autor d’importants assajos sobre la renúncia progressiva d’Europa a la seva tradició cultural i al seu present liberal, ha fet sonar cada vegada més forta l’alarma dels antifeixistes. La seva amiga Elizabeth de Fontenay li aconsella en una carta (Finkielkraut-De Fontenay, Campo de minas, Alianza) que, per prudència, eviti coincidir amb el discurs de l’extrema dreta. Finkielkraut li respon amb unes paraules d’Albert Camus: “No es decideix sobre la veritat d’un pensament segons si aquest pensament és a l’esquerra o a la dreta, i encara menys segons el que decideixen fer-ne la dreta i l’esquerra”. Amb el seu retret disfressat de consell, De Fontenay toca el nervi de l’actual estat de coses. Ara, com en altres moments confusos del passat, l’acusació de coincidència amb la ultradreta és l’anatema que impedeix tota possibilitat de debatre els postulats que la nova esquerra ja ha aconseguit convertir en la nova moral.

Defensor de l’Estat d’Israel —no de l’ocupació de Cisjordània—, alarmat per la creixent islamització d’Europa i el poder arbitrari de la ideologia de gènere, Finkielkraut és cada vegada més un perseguit: al febrer passat va patir al carrer l’atac dels armilles grogues, i fa pocs dies, en una tertúlia televisiva, el van acusar de fer apologia de la violència. Considerant que només podia respondre a l’absurd amb l’absurd, va invitar tots els homes a “aquesta pràctica exquisida” i va afegir que ell violava cada dia la seva dona.

En una societat illetrada com la present, aquesta antífrasi li ha costat de moment una denúncia dels comunistes al fiscal general de la República; una altra del Partit Socialista al Conseil Supérieur de l’Audiovisuel, i una enèrgica condemna de la portaveu del govern. En una entrevista recent, Finkielkraut descriu l’actitud dels seus atacants com “l’extensió dement dels dominis del racisme, la islamofòbia, l’homofòbia i el sexisme”. No és un assumpte merament francès: Europa ha de decidir amb urgència si Finkielkraut és d’extrema dreta o si la demència es va apoderant altre cop del continent.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_