_
_
_
_
_

Els bitllets de l’AVE barat de Madrid a Barcelona costaran entre 10 i 60 euros

El president de Renfe revela a EL PAÍS tots els secrets del nou AVLO

Ramón Muñoz
El president de Renfe, Isaías Táboas, a les oficines de la companyia.
El president de Renfe, Isaías Táboas, a les oficines de la companyia.JAIME VILLANUEVA

Els bitllets de l'AVLO, l'AVE de baix cost que Renfe operarà en la línia Madrid-Barcelona, costaran entre 10 i 60 euros per trajecte quan s'estreni el servei el 6 d'abril del 2020, segons la proposta que el president de la companyia, Isaías Táboas, portarà al proper consell d'administració de l'operador públic que es farà dimecres, dia 18. El servei tindrà quan s'estreni dues freqüències en cada sentit, tot i que al final del 2020 s'estendran a cinc viatges. Els trens sortiran de les estacions de Sants a Barcelona i d'Atocha a Madrid. L'objectiu que es planteja Renfe és aconseguir un milió de viatgers el primer any d'operacions, fonamentalment de viatgers que ara fan servir el cotxe o l'autobús, segons revela el president de Renfe en una entrevista amb EL PAÍS.

Más información
L’AVE ‘low cost’ de Renfe es diu AVLO i s’estrenarà el 6 d’abril

“La idea és aplicar una gestió dinàmica de les tarifes (management revenue), i la meva proposta al consell serà un ventall de preus que va de 10 a 60 euros per trajecte. No és un preu promocional, sinó una escala de preus que dependrà de la demanda a cada moment. Evidentment, no hi haurà bitllets de 10 euros per a tothom, però tothom podrà comprar un bitllet d'AVLO en algun moment per 10 euros per viatjar entre Madrid i Barcelona. Així que el 6 d'abril hi haurà bitllets per 10 euros”, explica Táboas.

El preu de l'AVE actual entre Madrid i Barcelona en classe turista i sense promocions se situa en un interval de 40,95 a 152 euros, per la qual cosa l'AVLO ofereix un descompte mitjà del 60%. Els menors de fins a 14 anys només pagaran cinc euros.

Les freqüències en l'estrena del servei seran com a mínim de dues al dia en cada sentit i després s'aniran ampliant a tres i quatre en les successives setmanes, de manera que a finals del 2020 es prestaran cinc freqüències en cada sentit del corredor Madrid-Barcelona.

El president de Renfe, Isaías Táboas, a l'interior d'un vagó del tren AVLO.
El president de Renfe, Isaías Táboas, a l'interior d'un vagó del tren AVLO.

Els horaris dependran del comportament del mercat. “Reconeixem que no tenim experiència en aquest tipus de productes perquè Renfe no té fins ara un tren de baix cost. I una de les raons per sortir el 6 d'abril del 2020 sense esperar a la liberalització [desembre del 2020] és poder experimentar, conèixer millor aquest mercat. Anirem provant, veure si ens va millor tenir horaris d'hora punta o d'hores vall. Hem de fer que aquest producte trobi el seu mercat i, al seu torn, que el mercat reconegui AVLO com el producte desitjat. I si veiem que cal fer canvis, tenim la sort de tenir moltes freqüències i podem moure-les per ajustar-ho millor”.

Un milió de viatgers

Táboas avança a EL PAÍS que la previsió de la companyia és captar un milió de viatgers l'any en els dos primers exercicis d'operació (2020 i 2021): “Amb l'AVLO volem atreure un públic que avui no agafa l'AVE per motius de preu. Estem parlant de joves i famílies, de viatgers que bàsicament estan utilitzant la carretera, ja sigui amb cotxe particular, cotxe compartit o autobús”.

Segons els seus càlculs, en el corredor Madrid-Barcelona, de punt a punt sense trajectes intermedis, es mouen 10 milions de passatgers l'any, dels quals quatre milions ho fan per carretera, quatre milions amb l'AVE i dos milions amb avió. “D'aquests quatre milions de persones que van amb cotxe, i no fan servir el ferrocarril, en aquesta arrencada de l'AVLO aspirem a captar un milió cada any el 2020 i el 2021. I després ens plantejarem un altre tipus de públic”.

“Amb l'AVLO volem atreure un públic que avui no agafa l'AVE per motius de preu. Estem parlant de joves i famílies, de viatgers que bàsicament estan utilitzant la carretera, ja sigui amb cotxe particular, cotxe compartit o l'autobús”.

Els canals de venda de bitllets fonamentals seran a través del web i l'aplicació mòbil, però també es podran adquirir per telèfon i a les taquilles.

El president de Renfe, Isaías Táboas, al costat d'un vagó del tren AVLO.
El president de Renfe, Isaías Táboas, al costat d'un vagó del tren AVLO.

L'AVLO només tindrà una classe turista amb seients amb el mateix espai per a les cames que l'actual AVE. No portarà ni vagó cafeteria ni servei a bord, tot i que hi haurà almenys un interventor per resoldre els problemes que li puguin sorgir a algun viatger durant el trajecte. També disposarà de connexió wifi però serà de pagament, amb diversos preus depenent de la velocitat de descàrrega. El personal de l'AVLO serà de Renfe i no se segregarà en una nova filial.

“El secret d'aquest producte és que perquè tingui un preu baix ha de tenir un cost de producció baix i hem d'optimitzar tots els sistemes. Els serveis complementaris que van associats a l'AVE actual no seran a l'AVLO perquè valen uns diners que es repercuteixen en el preu del bitllet”, aclareix el màxim responsable de Renfe.

Des de Sants

Els trens AVLO sortiran de l'estació madrilenya d'Atocha i de l'estació de Sants a Barcelona. En l'anterior projecte del Govern del PP, s'havia plantejat que els AVE de baix cost arribessin a l'estació del Prat de Llobregat de Barcelona.

Més prudent es mostra el president de Renfe a l'hora de concretar quantes parades tindrà l'AVLO entre Madrid i Barcelona: “Per poder oferir aquests preus, cal que els trens vagin sempre plens, és a dir, que els seients estiguin ocupats tot el recorregut. La idea és, per tant, focalitzar les parades on obtinguem més ràtio d'ocupació. Com més parades hi hagi, més probabilitats que el seient estigui buit en algun moment del trajecte. Per això, anirem veient com es comporten aquests nous clients i el moviment dels viatgers per tenir el tren el més ocupat possible i, en funció d'això, decidirem on para”.

En el primer any d'operacions, l'AVLO utilitzarà els cinc trens remodelats de la sèrie 112 de Talgo, amb 438 places per tren i files de quatre seients (2+2). A partir de l'abril del 2021, s'incorporaran els nous trens de la sèrie 106 (Talgo Avril), amb capacitat de fins a 581 places, i files de cinc seients (3+2). “El nombre d'unitats que s'incorporaran dependrà de la demanda”, precisa el president de Renfe, que afegeix que a mesura que arribin els nous trens s'avaluarà la implantació de l'AVLO en altres corredors com el Madrid-Llevant i el Madrid-Andalusia.

Pel que fa a la denominació, Táboas es mostra satisfet amb l'elecció d'AVLO: “Després dels estudis de l'empresa a la qual li vam encarregar aquest tema [l'agència Summa], entre les diverses possibilitats que hi havia, l'AVLO reunia un requisit important: és intuïtiu. Uneix l'AVE i lowcost en un mateix nom. És veritat que és un anglicisme, però també és veritat que alguns anglicismes ja estan incorporats en la nostra vida quotidiana. I, a més, manté la coherència amb la tradició de denominacions de Renfe, com AVE, Alvia, Altaria”.

Al president de Renfe no el preocupa l'entrada de la competència a partir de finals del 2020, amb el desembarcament d'Ilsa (Air Nostrum i Trenitalia) i la francesa SNCF.

“Hi ha tres elements que ens ajudaran a posicionar el nostre producte a l'hora d'abordar la competència: nosaltres ja coneixem el mercat espanyol; Renfe té una marca i un servei d'alta velocitat que és molt reconegut i, a més, començarem els primers. La competència ens ocupa però no ens preocupa. Renfe està acostumada a competir. Ja ho fem amb l'avió o la carretera. Quan abaixem els temps de viatge atraiem viatgers al tren; i quan tenim incidències o si reduïm la velocitat en un trajecte els perdem. Per tant, estem acostumats a competir. No ho hem fet encara sobre raïls, però el concepte no és gaire diferent. La clau és oferir un producte amb un preu que la gent estigui disposada a pagar. Ho hem fet a l'AVE i ho intentarem fer amb l'AVLO”.

Liberalització

El president l'operador es mostra satisfet amb el procés d'assignació que ha fet Adif, el gestor d'infraestructures ferroviàries, de cara a la liberalització. “L'única cosa que puc dir és Renfe ha obtingut el que ha demanat, amb una oferta que incrementa un 20% els nostres actuals serveis. Un esforç que hem fet perquè pensem que el ferrocarril ha de tenir més recorregut”.

L'operador ferroviari està disposat a competir a l'estranger aprofitant aquest procés de liberalització, amb França com a principal destinació, i sense excloure les línies que arriben a París. “Ens plantegem sortir a aprofitar oportunitats a fora tant en alta velocitat com en Rodalies. El projecte més avançat és el de França perquè ja hi estem operant a través de la nostra aliança amb la SNCF. L'ideal seria tenir una oferta pròpia el 2021. I és clar que ens plantegem arribar a París. Potser no inicialment, però sí una mica més endavant, perquè on hi ha el gran mercat és en línies com Lió-París o Marsella-París”, diu Táboas.

Finalment, el president de Renfe no es mostra preocupat per la inestabilitat política i la continuïtat del seu càrrec. “Quan et nomena el Consell de Ministres saps que et pot destituir el Consell de Ministres en qualsevol moment. Per això, no m'ho plantejo, sinó que em plantejo que tenim un pla estratègic per endavant i un repte apassionant per a Renfe, com és la liberalització. I en això treballo i és on poso el meu esforç cada dia”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramón Muñoz
Es periodista de la sección de Economía, especializado en Telecomunicaciones y Transporte. Ha desarrollado su carrera en varios medios como Europa Press, El Mundo y ahora EL PAÍS. Es también autor del libro 'España, destino Tercer Mundo'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_