Selecciona Edició
Connecta’t

La Fundació Miró es reivindica com a centre d’art contemporani

Antoni Llena, Nalini Malani i David Bestué, entre les propostes del centre per al 2020

L'artista índia Nalini Malani revisant una de les seves instal·lacions.
L'artista índia Nalini Malani revisant una de les seves instal·lacions.

Des que la Fundació Joan Miró va obrir les portes el 1975 a Montjuïc la seva aspiració ha estat la mateixa: ser un centre mironià de referència internacional, impulsar la recerca sobre el seu ric fons, el millor fet de dibuixos de l'artista que el mateix Miró va donar i l'estudi i foment de l'art contemporani. I perquè no en quedés cap dubte, el mateix Miró va col·locar a l'entrada de l'edifici que li va construir Sert quatre enormes lletres: CEAC, acrònim de Centre d'Estudis d'Art Contemporani, realitzades com una de les seves colorides obres. I a sota, en lletres més petites: Fundació Joan Miró.

Des de llavors aquest centre ha destacat el valor de l'obra de l'artista de les constel·lacions, però també ha mostrat el treball d'altres, com Mapplerthorpe, Wilfredo Lam, Schnabel, Warhol, Rothko i Pipilotti Rist. I ho vol continuar fent, contra vent i marea, com es va demostrar ahir dijous en la presentació de la nova temporada per part de l'equip d'aquest centre, que mira més enllà de Miró, encapçalats pel seu jove director, Marko Daniel, que al gener farà dos anys que és al capdavant de la institució.

Antoni Llena, immers en el visionat dels 8.000 dibuixos de Miró per a la seva exposició.
Antoni Llena, immers en el visionat dels 8.000 dibuixos de Miró per a la seva exposició.

La primera gran cita de l'any serà amb l'artista Antoni Llena, que durant set mesos ha fet immersió en la col·lecció de dibuixos de Miró —ha revisat 8.000 dels 13.000 del fons— establint una “relació emocional amb ells”, segons Teresa Montaner, cap de col·leccions de la fundació i comissària, amb Llena, de la mostra Miró: Constel·lació Antoni Llena (febrer-juny), on l'artista fa dialogar un total de 150 dibuixos de Miró amb dues obres seves per subratllar “la capacitat de l'art de generar emocions”, segons Montaner, que va destacar el valor de transformació que ha fet Llena en aquest treball. “Transvesteixo Miró per presentar-me a mi mateix”, ha explicat l'artista sobre el seu procés d'investigació.

El seguirà l'artista índia reconeguda a escala mundial però inèdita a Espanya, Nalini Malani (1946), marcada per la seva posició feminista i de condemna de la violència. L'exposició No em sents (març-setembre) recorrerà la seva trajectòria artística i abordarà, des d'una perspectiva immersiva de gran format que “transformarà com els nostres espais d'una manera mai vista abans”, segons Daniel, qüestions com la justícia social, el feminisme i l'ecologia, la vulnerabilitat i la precarietat de l'existència humana, ja sigui a l'Índia o a qualsevol lloc del món. Una artista guardonada amb l'últim premi Joan Miró, amb el qual comparteix “la imaginació radical i la consciència sociopolítica”, va destacar el jurat, a més de la seva gran curiositat intel·lectual. A la mostra hi haurà projeccions de pel·lícules i animacions, ombres xineses i panells pintats, a més d'un mural i una performance que Malani crearà per a aquesta mostra.

Escultura contemporània

David Bestué és la tercera cita amb grans artistes a la Miró. Ell tindrà una missió gairebé titànica: explicar l'evolució de l'escultura contemporània. Això sí, d'una manera gens canònica i molt personal. Entre els artistes que es podran veure a El sentit de l'escultura (tardor 2020-primavera 2021, comissariada conjuntament amb Martina Millà, cap d'exposicions): Eva Hesse, Brancusi, Susana Solano, Picasso i, evidentment, Miró. Entre els temes: la fascinació que l'escultura tradicional i anònima continua exercint sobre els artistes actuals, a més d'una reflexió sobre la disciplina de l'escultura en una època de pràctiques artístiques més immaterials i desdibuixades.

Sense notícies del Ministeri

Porta d'accés a la Fundació Miró amb les lletres CEAC, Centre d'Estudis d'Art Contemporani.
Porta d'accés a la Fundació Miró amb les lletres CEAC, Centre d'Estudis d'Art Contemporani.

Marko Daniel va fer un balanç positiu del 2019, que va començar entelada per la situació econòmica que va fer perdre la feina a set treballadors. Els aldarulls viscuts a la ciutat després de la sentència de l'1-O “han passat factura”, però al final l'any es tancarà amb “el compliment objectiu d'incrementar un 3% els visitants” (363.000), va explicar el director, que va assenyalar que el pressupost del 2020 serà continuista, amb 7,3 milions d'euros.

Del que no hi ha notícies és de l'interès que va manifestar el ministre José Guirao d'ajudar el centre quan el va visitar al juny. És veritat que el 22 de novembre es va aprovar un reial decret en el qual s'anunciaven subvencions a uns 20 centres (la Miró inclosa) per 3,9 milions, però, segons Daniel, “no hi ha notícies de tot això”. Ara com ara, l'aportació del Ministeri continua sent de 90.000 euros l'any, 10.000 menys de la quantitat anual que fa un privat, el mecenes Antoni Vila Casas, que s'ha compromès a donar un milió en deu anys, de manera desinteressada.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >