El 16% dels treballadors de Barcelona i la seva àrea metropolitana són pobres
El 25% de la població de la capital i els 35 municipis del seu entorn està en risc d'exclusió social
La situació econòmica global millora i les rendes familiars han augmentat lleugerament els dos últims anys (un 3,1%), però la població de Barcelona i la seva àrea metropolitana que viu en risc d'exclusió no només no disminueix, sinó que creix lleugerament i arriba al 25%. També augmenten les persones que treballen, però que són tècnicament pobres, perquè els seus ingressos són inferiors al 60% de la mitjana de la població. I els treballadors en risc de pobresa ja són el 16,4% (fa dos anys eren el 15%), segons les últimes estadístiques metropolitanes.
L'estudi publicat dijous per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), que compara el període 2016-2017 respecte al 2017-2018, insisteix en altres idees que es repeteixen des de fa temps, la qual cosa indica que s'estan cronificant. Una, que els nens i joves són els que més han pagat els plats trencats de la crisi (hi ha un 28% de menors de 16 anys en risc de pobresa a Barcelona), com els nascuts a l'estranger (39,4%). Dues, que si no fos per les pensions o la prestació de l'atur, la situació seria molt pitjor.
I tres, que el cost de l'habitatge, i especialment la pujada dels lloguers, continua tenint un gran protagonisme en tota la resta, perquè el 35,8% de la població que viu de lloguer destina més del 40% dels ingressos a pagar la renda. També crida l'atenció que un 14% de la població metropolitana té privació material. Les mancances més esteses entre la població en el període analitzat són no poder afrontar despeses imprevistes (30,3%), no poder anar de vacances una setmana (30,2%) o tenir dificultats per arribar a final de mes (27,4%).
El director de l'IERMB, Ricard Gomà, va valorar així l'estudi: “La renda creix, la taxa de pobresa es manté molt estable i millora en relació amb el punt àlgid de la crisi, tot i que no hem recuperat els nivells anteriors”. Segons Gomà, el més destacable és “la complexitat de la taxa de pobresa, la distribució asimètrica”, com passa amb els col·lectius citats: migrants o menors. També va apuntar que la bretxa entre Barcelona i la segona corona de l'àrea metropolitana, amb indicadors lleugerament més negatius (un o dos punts percentuals), no s'eixampla.
Sobre la situació de pobresa laboral, persones que treballen però que estan en risc de pobresa, el director de l'IERMB va interpretar que “diu molt de la precarietat” que s'ha instal·lat en el mercat laboral i respecte a la privació material, va valorar que “ja no té tant a veure amb l'emergència, com la pèrdua d'ocupació o habitatge, però sí amb la precarietat”. “Hem estat capaços de pal·liar l'emergència però no la precarietat”, va dir. “Passar de l'atur a la pobresa laboral implica sortir de l'emergència però no de l'estrès”, va concloure.
En una línia similar va llegir els resultats el vicepresident de l'Àrea Metropolitana (AMB) i regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí: “Hi ha millora però no és suficient. I la causa no és tant que falti reactivació com que el model econòmic postcrisi no distribueix com abans, no provoca equitat, i a més hi ha un vector nou, que és el preu del lloguer. Ara constatem que malgrat la millora dels indicadors econòmics, no a tots ens va millor”. Martí va vincular fins i tot “l'estat d'ànim” que els indicadors provoquen entre la societat que no pot afrontar una despesa inesperada quan la ciutat té bons números. “Això explica alguns dels fenòmens polítics que estan passant aquí i al nostre entorn”, va assenyalar.
El vicepresident de l'AMB va destacar que la pobresa severa entre els nens és la meitat a Barcelona que a la resta dels 35 municipis del seu entorn, i ho va atribuir a programes que només es desenvolupen a la capital, com la renda per a nens de 0 a 16 anys de famílies vulnerables; el Pla de Barris de l'Eix Besòs o el B-Mincome, un assaig de renda de ciutadania de dos anys que just acaba de finalitzar.
Sobre la firma
