_
_
_
_
_

El jutge ordena que el bisbe de Lleida lliuri al de Barbastre-Montsó 111 obres de 43 parròquies

La sentència és la primera civil en un conflicte que enfronta les dues diòcesis des del 1995

José Ángel Montañés
El frontal de Sant Hilari de Buira, una de les obres reclamades pel bisbat de Barbastre-Montsó i que es troba a Lleida.
El frontal de Sant Hilari de Buira, una de les obres reclamades pel bisbat de Barbastre-Montsó i que es troba a Lleida.HERMINIA SIRVENT

Nou triomf als jutjats dels interessos aragonesos respecte als catalans. El jutge ha donat la raó a la demanda interposada per 43 parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó contra la diòcesi de Lleida, a la qual reclamen 111 peces dipositades al Museu de Lleida. El jutge ordena en una sentència publicada aquest dimecres pel Tribunal Superior de Justícia d'Aragó la devolució immediata d'aquests béns a les parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó, després d'estimar íntegrament la demanda presentada pel bisbat que representa les 43 parròquies, i desestimar íntegrament les demandes presentades pel bisbat de Lleida i pel Consorci del Museu de Lleida, de les quals absol el bisbat d'Osca.

Aquesta resolució obre un nou front a favor de les aspiracions aragoneses, després de l'incompliment reiterat del bisbat de Lleida de les sentències dels tribunals eclesiàstics, que des que va començar el conflicte el 1998 –tres anys després que un centenar de parròquies passessin a formar part de la diòcesi de Barbastre-Montsó, que s'acabava de crear– sempre han ordenat la devolució dels béns. La sentència arriba després de diversos mesos del judici, que va fer seure al banc dels acusats fins a tres bisbes al maig i que ja ha generat 36 toms amb 25.000 folis en què s'han incorporat 1.017 documents.

La sentència estima íntegrament la demanda principal formulada pels representants del bisbat de Barbastre-Montsó i pel Govern de la Comunitat d'Aragó davant del bisbat de Lleida, el Consorci del Museu de Lleida i la Generalitat de Catalunya. El jutge declara “que cadascun dels béns ressenyats en el fet primer de la demanda principal són propietat de cada parròquia respectiva, de les quals procedeixen, i que han de ser retornats immediatament a aquestes per mediació del bisbat de Barbastre-Montsó a la seva seu social”.

Les deu més destacades

  • Frontal d'altar de Sant Hilari de Buira de Bonansa (segle XIII)
  • Frontal d'altar de Sant Vicenç de Tresserra d'Aren (segle XIII)
  • Arqueta de Buira de Bonansa (siglo XIV)
  • Retaule de Sant Cristòfor de Santa Llestra (segle XV)
  • Escultura de la Mare de Déu amb el Nen de Saidí (segle XIV)
  • Pintura sobre taula de Sant Martí bisbe (segle XV)
  • Creu processional de plata (segle XVI)
  • Grup Naixement i adoració dels pastors (segle XVI)
  • Pintura Santa Eulàlia i Santa Madrona (segle XVI)
  • Bol de Benavente (segle XIV)

El magistrat dona per bons els arguments presentats pels advocats de bisbat i el Govern d'Aragó en el sentit que les peces "van ser cedides successivament en dipòsit al bisbat de Lleida, que posteriorment les va dipositar al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, antic Museu Diocesà de Lleida", i no els de la part lleidatana, que va intentar demostrar durant la vista celebrada al maig que totes aquestes peces eren propietat del bisbat de Lleida després que fossin adquirides a cadascuna de les parròquies.

Entre els informes que va aportar la part catalana, una tesi doctoral en la qual s'incloïen els títols de compravenda signats pel bisbe lleidatà Josep Meseguer i els rectors de les esglésies; informació que no ha convençut el jutge, que ha assegurat que el Museu de Lleida no ha pogut aportar "títols concrets de compravenda, permuta o donació" i, per tant, aquests bens no eren al museu lleidatà després de "cap negoci de compravenda".

Durant la vista del judici, el bisbat de Lleida ja va reconèixer que no tenia títol de propietat de 28 de les peces, tot i que va fer valer el dret d'usucapió per a la seva adquisició. El jutge també dona la raó al bisbat de Barbastre-Montsó per poder reclamar les peces en nom de les parròquies, una cosa que qüestionaven des de Lleida, i té en compte els acords signats entre els dos bisbats el 2008 i el 2017 en els quals el de Lleida reconeixia la propietat del de Barbrastre-Montsó sobre les obres.

Segons el magistrat, els objectes són "bens preciosos" perquè tenen "un valor notable per raó d'art, de la història o de la matèria", segons estableix el Codi de Dret Canònic. Per això, per a l'alienació d'aquestes peces era necessari des del 1893 l'autorització de la Santa Seu i des del 1923 l'autorització del Ministeri de Justícia, cosa que no es va produir. 

Malgrat tot, "la sentència no és ferma i cal interposar recurs d'apel·lació davant d'aquest jutjat en el termini de 20 dies des de la seva notificació per a la seva resolució davant d'aquest jutjat”. Tenint en compte els precedents en els altres conflictes oberts es dona per fet que les parts catalanes utilitzaran aquesta possibilitat. Ja va passar en el cas de les peces dipositades tant al MNAC com al Museu de Lleida del monestir de Sixena, així com les pintures murals de la sala capitular d'aquest monestir que s'exhibeixen al MNAC de Barcelona.

Després de fer-se pública la sentència, una de les primeres reaccions ha estat la del president d'Aragó, Javier Lambán, que ha reclamat que el lliurament es faci "de manera immediata". El president aragonès espera que "aquesta vegada la sentència s'executi sense haver de recórrer als extrems de l'altra vegada", fent referència a l'entrega dels 44 bens dipositats al Museu de Lleida que pertanyien al monestir de Sixena i que es van retornar després que el jutge enviés les forces de seguretat al museu el desembre del 2017 per endur-se-les. "La sentència ha estat una alegria, no per esperada menys emocionant. Espero que la política catalana no animi a incomplir la sentència", ha afegit Lambán.

També ha expressat la seva satisfacció el bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez, "pel deure que s'ha complert" i per "haver pogut defensar els més febles, els 43 pobles que tenien retingut el seu patrimoni". Els seus advocats han anunciat que, davant del recurs que previsiblement presentarà el bisbat de Lleida, demanaran l'execució provisional de la sentència. "Seria una doble victòria, per no esperar sine die una sentència ferma".

A primera hora de la tarda, el Museu de Lleida ha confirmat que recorrerà "fins al final" contra el lliurament de les obres. Ho ha anunciat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, en una roda de premsa conjunta amb l'alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo; el bisbe de Lleida, Salvador Giménez, i el director del museu, Josep Giralt, després d'avaluar conjuntament la sentència.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_