_
_
_
_
_

Les infeccions de transmissió sexual es disparen a Barcelona

La gonorrea, la sífilis i la clamídia creixen entre un 20% i un 40%, mentre que baixen els casos de VIH

Shigellosis
Un noi es fa la prova de detecció d'ITS al centre comunitari BCN Checkpoint, a Barcelona.Carles Ribas

Les infeccions de transmissió sexual segueixen disparades a Barcelona. Tot i que el VIH ha caigut (332 casos el 2018, un 10,5% menys que l'any anterior), els casos de gonorrea, sífilis i clamídia continuen desbocats, sobretot entre els homes. La taxa de sífilis per cada 100.000 habitants és de 161,9 casos, un 158% més que el 2015. La gonorrea en el col·lectiu masculí també s'ha quadruplicat en aquest mateix període (273,3 casos per 100.000 persones) i la clamídia es manté a l'alça en homes i dones amb una taxa de 163,7 casos. Els experts alerten que s'ha perdut la percepció de risc.

Más información
El test ràpid d’infeccions sexuals detecta més de 500 casos a la Vall d’Hebron
Els casos de gonorrea gairebé es dupliquen en un any a Barcelona

Barcelona va registrar 1.364 casos de sífilis i 2.470 de gonorrea el 2017. La majoria, en homes que tenen relacions sexuals amb homes. La clamídia també ha augmentat i ha crescut un 73% entre el 2015 i el 2018 (2.687 infeccions). En aquest cas, però, la meitat dels nous diagnòstics són dones.

L'única infecció de transmissió sexual (ITS) que es manté estable i, de fet, lleugerament a la baixa és el VIH. El virus de la sida va afectar 332 persones l'any passat, la majoria (80%) homes que mantenen relacions sexuals amb homes. El 2017 es van registrar 371 diagnòstics nous. Els casos de sida també es van reduir un 27%, de 51 a 37 casos en un any.

Tot i això, l'auge de les ITS no és nou. Tampoc únic de Barcelona. Segons el Ministeri, la gonorrea s'ha multiplicat per cinc en 10 anys (8.722 casos el 2017). En aquest mateix període, la sífilis ha crescut un 155% (4.941 afectats el 2017).

“No podem abaixar la guàrdia en la prevenció de la salut sexual i reproductiva”, ha insistit aquest dimecres la comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa. Aquests microorganismes tenen una capacitat de contagi alta i, encara que disposen d'un tractament antibiòtic que acostuma a funcionar molt bé, les cadenes de transmissió poden ser molt importants. “Són de difícil control epidemiològic perquè la gent no et sol dir quins han estat els seus contactes sexuals”, puntualitza Toni Trilla, cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic.

Els experts consultats coincideixen que ha baixat la percepció de risc. “Tothom sap el que són i no hi veuen més importància. S'ha perdut la por del contagi”, assenyala Trilla. Hi coincideix Joan Colom, subdirector general de Drogodependències de la Generalitat: “És veritat que, igual que a Europa, hi ha una disminució de la sensibilització amb mesures de protecció, com l'ús del preservatiu. Però també hi influeixen altres factors, com la millora de la declaració dels casos. A més, ara la gent té més parelles i relacions més freqüents de les que hi podia haver fa anys”.

“S'utilitza menys el condó per una disminució de la percepció de risc i una falta de campanyes de promoció de l'ús. A més, hi ha un canvi de conductes sexuals per l'ús d'aplicacions mòbils i l'ús de drogues”, apunta l'investigador Oriol Mitjà. Precisament, el metge està immers en un assaig clínic per trobar, entre molècules d'antibiòtics coneguts, alternatives terapèutiques contra la sífilis.

L'arribada de la profilaxi preexposició (PrEP), l'antiretroviral preventiu per evitar noves infeccions de VIH entre col·lectius que tenen pràctiques de risc (sense condó), també preocupa els experts. “Qualsevol cosa que redueixi la percepció de risc requereix fer una vigilància selectiva de les ITS per veure què passa”, apunta Trilla. La PrEP no protegeix d'altres ITS, però els estudis previs apunten al fet que no hi hauria un increment d'aquestes infeccions. “Si apliquem la PrEP tal com l'entenem, és una estratègia on podem fer un seguiment i analítiques als usuaris potencials. Si en tingués alguna, es detectaria ràpid perquè està controlat”, afegeix Colom.

En el que sí que coincideixen els epidemiòlegs és en la necessitat d'incrementar l'educació sexual i els programes de prevenció. Tarafa ha anunciat que reforçaran els programes d'atenció a la salut sexual i reproductiva a les escoles i la formació dels professionals que treballen, a peu de carrer, aquestes qüestions amb els joves.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_