_
_
_
_
_

Un error judicial obliga a suspendre el desnonament d’una família afectada per la pujada del lloguer

La mala coordinació entre la comitiva judicial i els Mossos porta a cancel·lar el desallotjament per segona vegada

Alfonso L. Congostrina
La propietària plora en confirmar-se que s'ha suspès el desallotjament.
La propietària plora en confirmar-se que s'ha suspès el desallotjament.Consuelo Bautista (EL PAÍS)

Juan Hernández i Livia Arteaga han aconseguit aquest dimarts al matí —amb desenes d'activistes del Sindicat de Llogaters i de l'Oficina d'Habitatge Popular de Gràcia— aturar el segon intent de desnonament del pis on viuen de lloguer des de fa 12 anys. El desallotjament d'Hernández i Arteaga —el Juan i la Livia— és conegut a tot Espanya ja que en plena precampanya la número dos d'Unides Podem, Irene Montero, va publicar un vídeo a Twitter en què enviava un missatge a “Esther Argerich, la propietària del pis” exigint que cancel·lés la “pujada abusiva” del preu del lloguer (300 euros) a aquest matrimoni. Quan Montero va publicar el missatge, Argerich ja havia presentat denúncies penals contra els inquilins i contra els representants del Sindicat de Llogaters i l'Oficina d'Habitatge que els fan costat acusant-los de coaccions. Els activistes ja havien aturat una ordre de desnonament i aquest matí han tornat a paralitzar el segon llançament però amb una actuació de la comitiva judicial i dels Mossos d'Esquadra gens coordinada que ha acabat amb la protesta, entre plors, d'Argerich.

A les 11.00 del matí desenes de persones es trobaven obstaculitzant el portal del número 274 de la travessera de Gràcia de Barcelona. D'aquesta manera pretenien que la comitiva judicial considerés que no es podia fer el desnonament i se suspengués fins que el jutge assenyalés una nova data. Juan Hernández explicava a EL PAÍS com ha arribat la seva família, amb tres fills (un d'ells de 14 anys) fins a aquest punt que sembla de no retorn. Hernández va viatjar buscant una vida millor des del Perú a Barcelona el 1998. Va començar a treballar a El Corte Inglés i aviat va aconseguir reagrupar tota la seva família. El 2007 es van traslladar a viure al pis d'Esther Argerich pagant 1.100 euros al mes. Una mensualitat que van negociar reduir, el 2015, a 1.000 euros. Així va ser fins a l'octubre del 2018, quan finalitzava el contracte. Mesos abans havia rebut un burofax on se'ls comunicava que si volien seguir al pis la mensualitat pujava a 1.300 euros. “Vam intentar negociar però la propietària s'hi va negar en rotund. No ens hem negat mai a pagar però ella no ens va voler ni escoltar”, lamentava aquest matí l'inquilí.

A les 11.30 la comitiva judicial ha arribat al portal de l'immoble i després de dialogar amb el matrimoni, i amb representants de les entitats, els representants judicials han suspès el desallotjament perquè han entès que no estaven sent “assistits pels Mossos d'Esquadra”. El desnonament estava oficialment suspès però, amb la calca del document encara a la mà, el matrimoni i la resta d'activistes han comprovat que mentre ells parlaven amb la comitiva l'edifici estava totalment pres pels antidisturbis de la policia autonòmica, que havien accedit al replà pel pàrquing, que té l'entrada al carrer Sicília.

La propietària del pis ha demanat explicacions a la comitiva judicial. No entenia com amb els agents dins de l'edifici s'havia suspès el desnonament. Ella mateixa havia obert la porta del pàrquing als agents. Els Mossos d'Esquadra malgrat ser a les zones públiques de l'edifici no han rebut l'ordre de la comitiva i, per tant, han marxat sense executar el desallotjament. Argerich ha protestat a la comitiva i fins i tot ha plorat d'impotència perquè encara hauran de passar uns quants dies per desallotjar el Juan i la Livia.

Després que els agents marxessin, els activistes s'han mostrat sorpresos per l'actuació tant de la comitiva judicial com dels Mossos. Barbara Roch, de l'Oficina de l'Habitatge Popular de Gràcia, ha alertat: “No pararem fins que la propietat accedeixi a renovar el contracte al Juan i la Livia o fins que se'ls trobi una alternativa dins del barri”. Per la seva banda, el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, ha destacat: “El Juan i la Livia són un símbol de la lluita contra una llei d'arrendaments que permet l'expulsió dels veïns en finalitzar el contracte. Avui ja han estat més de mil famílies les que s'han plantat davant d'un burofax que els fa fora de casa seva. Fem una crida a tots aquests llogaters a assumir la desobediència civil i a seguir pagant el que abonaven fins a pressionar per aconseguir un lloguer just”.

El Juan aquest matí se sentia orgullós: "El meu fill petit abans d'anar a l'institut m'ha demanat que sigués fort i m'ha donat les gràcies per lluitar per la nostra dignitat". D'aquí a unes setmanes el jutge assenyalarà una nova data per al desallotjament. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_