_
_
_
_
_

La Generalitat deu 13 milions als centres de menors

Les patronals de les entitats de gestió externa estudien presentar una demanda pels interessos de demora

Josep Catà
Tres menors en un centre d'acollida.
Tres menors en un centre d'acollida.Gianluca Battista

El Govern acumula des de fa mesos un deute amb les entitats d'acollida de menors de més de 13 milions d'euros. Després de l'emergència per l'arribada i necessitats per acollir menors migrants, les entitats han lamentat aquest dilluns que els impagaments els deixen en una situació molt vulnerable, i han afirmat que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) fa anys que està “en una dinàmica insostenible” per al sector.

Más información
El Govern corregeix l’acollida de menors migrants i obre més pisos
L’arribada de menors estrangers a Catalunya creix un 36% a l’inici d’any

Els impagaments corresponen a serveis públics concertats en pisos assistits per a joves, Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE), serveis d'emergència o centres d'acolliment. La Confederació del Tercer Sector Social i la Federació d'Entitats d'Atenció a la Infància i Adolescència (Fedaia) denuncien que aquests deutes causen “inseguretat jurídica i econòmica” i “greus dificultats, tensions i malestar en les organitzacions i en els professionals”.

Dels 13 milions, sis corresponen a factures de setembre que s'havien d'abonar a finals de novembre, i set milions més són factures anteriors. Les entitats estudien presentar una demanda per reclamar a la Generalitat els interessos de demora, ja que han hagut d'afrontar els impagaments amb fons propis o mitjançant crèdits.

Les entitats i fundacions privades que gestionen de forma concertada als seus centres el servei d'acolliment de menors fa anys amb la sensació de ser víctimes de la deixadesa de l'administració. La DGAIA té congelades des de fa una dècada les tarifes que paga a les entitats pel seu servei externalitzat. Des de llavors han hagut d'afrontar l'increment dels costos, en detriment de la qualitat del servei o de la competitivitat dels salaris dels treballadors, que cobren menys que els educadors que treballen en un centre propi de la Generalitat.

A aquesta situació s'hi va afegir, fa dos estius, un increment massiu de l'arribada de joves migrants, que el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va qualificar llavors d'“emergència de país”. L'emergència ha passat a gestionar-se diàriament als centres, i malgrat l'augment d'instal·lacions d'acolliment, les entitats van denunciar dilluns que les dificultats derivades dels impagaments de la Generalitat posen al límit les seves tresoreries.

“Els impagaments s'han anat allargant aquest any per un canvi administratiu de la Generalitat, i això comporta un greuge comparatiu entre les entitats de gestió externa i les de gestió pròpia”, assenyala Elisenda Xifré, presidenta de la Fedaia. “No podem deixar d'atendre els menors, però afecta el nostre valor afegit”, afegeix Laia Grabulosa, directora de la Confederació.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_