Selecciona Edició
Connecta’t

Pals tem que el seu creixement urbanístic saturi els serveis

Veïns i ecologistes alerten que l'arribada de nous veïns pot col·lapsar els subministraments bàsics

Pinedes que formen un connector ecològic al municipi de Pals.
Pinedes que formen un connector ecològic al municipi de Pals.

Pals pot ser que vegi construir un miler de nous immobles al seu municipi després de l’aprovació del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava. Aquest creixement, tot i que està retallat des de la proposta inicial, fa témer els veïns que els serveis es col·lapsin amb l’arribada de més persones tret que hi hagi una estratègia de millora. Actualment ja denuncien els dèficits d'aigua corrent i els talls que experimenten en el subministrament d’electricitat.

La retallada de 1.537 apartaments, un 70,8%, dels 2.169 potencials a Pals (Baix Empordà) inclosa en el PDU aprovat inicialment, ha estat una bona notícia tant per a la majoria dels veïns de la localitat com per als ecologistes, però no ha estat ben rebuda pels pocs petits propietaris ni els tres grans promotors que hi ha al darrere de gairebé tots els projectes. Però en realitat els habitatges amb via lliure en terres urbanitzables, sumats als dels sòls urbans, sumaran més d’un miler d'immobles nous. L’Ajuntament veu positiva la preservació del territori, però assegura que escoltarà tots els afectats.

Veïns i ecologistes consideren “insostenible” assumir 1.000 nous apartaments en el mal estat en què es troba actualment la xarxa viària, la deficient distribució de l’aigua potable amb la salinització d’aqüífers, un subministrament deficient d’electricitat, sense distribució de gas, un servei de recollida i tractament d’escombraries deficient i una depuradora al límit.

Pals és un petit municipi amb una població de 2.461 habitants (segons les xifres de l’Idescat del 2018) i 2.583 hectàrees que s’estenen al llarg de set quilòmetres des del nucli urbà medieval fins a la línia de la costa. En termes relatius, s’ha convertit en el segon municipi de Catalunya amb més població estacional en relació amb les persones empadronades. L’estiu del 2018 la població d’acollida a Pals va quadruplicar la de residents habituals.

Més segona residència

Si es construeixen les edificacions potencials —la majoria seran edificis d’apartaments de quatre o cinc plantes—, el municipi tindrà el triple d’habitatges de segona residència (3.600) que de primera (1.043). Ecologistes i bona part dels veïns demanen un creixement “sostenible partint d’un model coherent i racional”. L’Agència Catalana de l’Aigua va informar desfavorablement per falta de capacitat.

Rosa María, que regenta un establiment d’estètica, explica que fa molts mesos d’agost que no poden regar l’hort per manca d’aigua. Altres veïns critiquen els continus talls de llum de l’agost, però també actuals. “Aquesta setmana vaig haver de tancar el bar tres vegades, un dia durant 19 hores”, explica el propietari. Diversos veïns estan convençuts que més ciment “no beneficiarà ni comerciants ni la població en general”.

“A l’estiu estem sobresaturats”, assegura la Rosa Maria, “si fossin cases de primera residència i repercutís en l’hivern donaria vida, però a l’agost hi sobra gent, no puc atendre tothom que ve”. El cambrer d’un bar proper hi està d’acord: “No cal més gent a l’estiu, tardem més d’una hora per anar de Pals a Torroella (nou quilòmetres de distància)”. “S’està destruint el sentit de la Costa Brava”, etziba. L’amo del bar hi està d’acord: “No volem que destrueixin territori, volem qualitat de vida”.

Pals no té un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal actualitzat. Després d’un intent fallit el 2015, continua regint el del 1986, un dels planejaments més antics de Catalunya, que el portaveu de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, considera “molt destructiu”. La plataforma valora molt positivament que s’hagin desclassificat o reduït 9 dels 21 sectors analitzats, tots en 90 hectàrees. Estan ubicades entre 600 metres i un quilòmetre de la costa, en paral·lel al mar, al llarg d’un quilòmetre i mig. Així, aquest “projecte faraònic” no destruirà totes les hectàrees de pinedes sobre dunes continentals que el Pla Territorial Parcial de les Comarques de Girona qualifica d'“hàbitat molt rar i amenaçat”, connector ecològic entre els terrenys forestals inclòs a la Xarxa Natura 2000 del Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) Muntanyes de Begur, els arrossars i els aiguamolls, també protegits.

No obstant això, Bosch apunta que el Govern ha fet “trampa” perquè sobre els terrenys que proposa de desclassificar el PDU, la Comissió d’Urbanisme ja va emetre el 2018 un informe vinculant que obligava a desclassificar-los en el nou POUM.

Un pla retallat a la meitat

La Generalitat ha retallat a la meitat el nombre d'habitatges que es podran construir a la Costa Brava amb l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic, en impedir unes 15.000 noves residències. La Comissió d'Urbanisme ho va aprovar dilluns passat, després de revisar la sostenibilitat de tot sòl i incorporar unes directrius d’integració paisatgística. En tot cas, el conjunt de la província de Girona, tenint en compte el sòl pendent de desenvolupar, podria acollir més de 71.500 habitatges i la majoria es destinarien a turisme i construcció de segones residències.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ