Selecciona Edició
Connecta’t

“Alguns diuen que no paguen el bitllet per principis”

L’Autoritat del Transport Metropolità detecta un frau del 3% en l’ús del metro, el tren o el bus

Una interventora controla si els passatgers viatgen amb bitllet en un tren de Rodalies.
Una interventora controla si els passatgers viatgen amb bitllet en un tren de Rodalies.

Viatjar sense bitllet als mitjans de transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona està penalitzat amb una multa de 100 euros. En el cas que estigui falsificat, ja és un delicte amb penes de fins a tres anys de presó. El consorci de transport de la zona (ATM) —que aglutina el metro, Renfe, el tramvia i els autobusos— calcula que prop del 3% dels passatgers no paga el bitllet, en fa un mal ús o bé està falsificat, una dada que es manté estable en els últims anys. Les xifres només recullen les infraccions observades in situ pels professionals de cada operadora de transport, encarregats d’imposar les sancions. Els interventors detecten que gairebé una quarta part dels passatgers defrauda, fins i tot a les línies menys problemàtiques.

En un tren de la línia R3, només sortir de l’àrea metropolitana, la interventora de Renfe, Irina Fontán, detecta una dona que viatja sense bitllet. La jove ha comès un frau, però es nega a identificar-se i a pagar la sanció. “Quan no volen col·laborar, el millor és que algun viatger m’ajudi i faci un toc d’atenció a l’infractor”, comenta Fontán. La gent s’indigna en veure que, pel mateix trajecte, hi ha persones que no paguen res. Amb mirades de retret, la jove cedeix i baixa del tren amb una multa a la mà. Durant aquest dia feiner, en el trajecte de Montcada a Vic, Irina Fontán va posar cinc sancions per viatjar sense bitllet, a banda de set presumptes infractors que van baixar del tren en veure-la passar.

Aquesta interventora, que patrulla en alguns dels 1.100 trens que surten diàriament de Barcelona, considera sorprenent la quantitat de persones que viatja sense bitllet. “Hi ha qui diu que no paga per principis”, diu Fontán. Per als interventors, enfrontar-se diàriament amb aquestes situacions no sempre és fàcil. “Hi ha de tot, gent superagradable que ho assumeix de seguida, i altres que s’hi neguen rotundament. Fins i tot m’han arribat a amenaçar”, explica Fontán. Si hi ha complicacions, els interventors poden fer parar el tren i trucar els Mossos d'Esquadra.

El frau té conseqüències més enllà de la multa al viatger. Provoca retards als trens quan es requereix els agents policials per detenir els infractors que es neguin a documentar-se. També suposa una despesa de recursos públics, pels litigis oberts per les sancions, que l'ATM xifra en tres milions d’euros. I pot provocar un risc en la seguretat dels interventors. Els revisors del tramvia de Barcelona sempre estan acompanyats per dos vigilants, mentre que els de Rodalies van sols a treballar i depenen dels Mossos per resoldre els possibles conflictes.

Tots els operadors coincideixen que els moments més problemàtics són el vespre i els caps de setmana. “Al matí sol viatjar gent treballadora amb abonament”, comenta Fontán, “el problema augmenta en horaris no laborables o quan s’obren els torns per seguretat”. El frau s’estén per tota la xarxa, encara que els interventors consideren que hi ha línies més complexes. En el cas de Rodalies, aquesta interventora considera que les línies 1 i 11 donen més problemes. Tanmateix, el mateix matí, Fontán detectarà frau en, almenys, un 25% dels passatgers de la R3, una línia habitualment tranquil·la.

Excés de demanda

Els títols falsos també perjudiquen seriosament els operadors. “Han augmentat” els casos, assegura el cap de l’assessoria jurídica de l’ATM, Jaume García, que en una entrevista al butlletí de l'entitat detalla que tenen tres macroprocediments contra tres organitzacions especialitzades en la falsificació de bitllets. En total, demanen 5,5 milions d’euros d’indemnització. Sumant els judicis de menys entitat, l’ATM té més de 100 litigis en curs. “La meitat del tren portava una targeta falsa”, assegura Fontán, que reconeix aquest tipus de bitllets a primera vista. En alguns mitjans de transport, la pedagogia ha servit per reduir el frau. En el TramBesòs, l’operador va optar per treballadors socials de la comunitat gitana de la zona, que fins aleshores no tenien aquest sistema de transport, per integrar-lo a la vida dels veïns. També va formar els seus interventors a través de cursos de mediació. Avui, les incidències a les línies T4, T5 i T6 han disminuït considerablement. Barcelona espera la unió del TramBesòs amb el Trambaix —situat en una zona més afavorida de la ciutat— a través de la Diagonal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ