Ninots xerraires
Andreu Selvin estrena a l'Escenari Brossa un espectacle d'homenatge a la ventrilòquia el proper dia 19
Als anys vuitanta, Doña Rogelia, l'àvia rondinaire creada per Mari Carmen, i el descarat corb Rockfeller de José Luis Moreno formaven part del paisanatge espanyol des de la poltrona de TVE. I no només espanyol. Rockfeller, a la meitat d’aquella dècada, va ser enormement popular a Itàlia. El president Pertini li va regalar una de les seves millors pipes. I, no obstant això, ara, a Espanya la ventrilòquia és una artesania residual que amb prou feines es veu als teatres. Per això gairebé és un acte de justícia que un mag, i ventríloc, Andreu Selvin, estreni, el dia 19, a La Seca un espectacle sobre la història d'aquests ninots xerraires i de les seves parelles humanes. És un espectacle familiar “i reivindicatiu de la ventrilòquia, que està tan abandonada al nostre país”, explica
Ni sí, ni-nots, així es diu. No és una conferència, és una gala on hi ha homenatges a les criatures més singulars, màgia i alguna tombarella inaudita com que un ninot sigui el ventríloc. Ho serà la Loli (“li donaré instruccions perquè ho faci bé”). La Loli porta molts anys fent companyia a Selvin. Amb ella, per exemple, va practicar la ventrilòquia des de la ràdio, seguint el llegat de Toresky, amb Miliu, i d’Enric Casademont, amb l'entremaliat Pau-Pi, que van triomfar a Ràdio Barcelona. “Miliu deu ser dels pocs ninots de ventríloc, si no l'únic, que té un monument. És a la plaça de la Sagrada Família de Barcelona. La Loli va debutar a la ràdio amb Luis del Olmo, a RNE. Hi va ser cinc anys. Hi participaven alumnes d'escoles, li enviaven els seus acudits –encara en guardo alguns- i ajudaven la Loli a fer entrevistes a famosos. Així va ser com la Loli va anar a Moncloa amb Leopoldo Calvo Sotelo”.
La decadència de la ventrilòquia espanyola no és traslladable a d’altres països, comenta Selvin. “Aquí tot va començar a anar malament amb la desaparició dels cabarets i sales de festes. S'ha perdut la tradició que els teatres acullin espectacles de ventrilòquia i no hi ha una figura de renom que retorni la popularitat a aquest art. En canvi, a Las Vegas, et pots trobar Fator que porta més de vuit anys omplint diàriament un teatre de dues mil localitats. És un espectacle amb música en directe, d'una enorme perfecció tècnica, amb prou feines mou la boca”. La finesa tècnica, de totes maneres, per a Selvin, no condueix forçosament a l'èxit. “L'important és que el ninot tingui vida”. Fator i Jeff Dunham, amb Achmed, l'esquelet d'un terrorista incompetent, van aparèixer al top ten de la llista Forbes dels comediants millor pagats l’any 2018. Suïssa, explica Selvin, és un altre país que ha donat grans ventrílocs, com George Schlick que va deixar els escenaris durant uns anys per a un retir espiritual a l’Índia i va cedir el seu número al francès Marc Métral. “Quan va tornar als teatres es va donar la circumstància que dos artistes feien el mateix espectacle”. Ara ja no. Métral és conegut al món perquè el seu company d'escena és un gosset blanc, de debò. Va estar fa tres anys al festival de màgia de Badalona.
La ventrilòquia va començar sent un truc de sacerdots que deduïen els oracles divins a partir dels sorolls del seu estómac. D'aquí ve el nom erroni d'aquesta disciplina perquè els seus artistes no parlen des de la panxa. Una pintura de William Hogarth (1754) dona un primer testimoni d'aquesta habilitat que van lluir als segles XVI i XVII bufons de les corts anglesa i francesa. Un dels primers ventrílocs moderns és Arthur Prince (1881-1946) que era capaç de beure i fumar mentre xerrava amb els seus ninots. Les enciclopèdies asseguren que està enterrat amb la seva esposa i...un dels seus ninots. Un dels més famosos va ser Edgar Bergen, pare de l'actriu Candice. La seva criatura, el mordaç Charlie McCarthy, va protagonitzar diversos films als anys trenta. Però el cinema no ha estat un bon amic dels ventrílocs. O ells o les seves criatures acostumen a ser assassins tarats, gelosos altament perillosos, éssers menyspreables. Cognoms tan notables com Eric von Stroheim, Lon Chaney o Anthony Hopkins han contribuït a aquesta odiosa galeria de la qual no s'escapa ni Toy Story, amb els inquietants Benson del quart títol.
Acaba de ser homenatjat en una gala on van actuar Lari, Hausson, Stromboli, Magoo i el faquir Kirman
Als annals de la ventrilòquia espanyola figuren Francisco Sanz, molt popular la primera meitat del segle XX, o Wenceslao Moreno, el Señor Wences (1896-1999). “Era oncle de José Luis Moreno. A Espanya no li anaven bé les coses i va emigrar, sense saber anglès, als Estats Units on va triomfar. Tant, que té un carrer a Broadway”. El seu ninot més popular era el seu propi puny, amb els dits-llavis pintats i un perruquí. Bart Simpson el va imitar en una ocasió. Sanz treballava amb autòmats de grandària natural. Hi ha dos membres més de la família Moreno en aquesta història, Felipe, germà de Wences i, segons alguns testimonis, millor ventríloc, però que mai va sortir d’Espanya, i Talio, casat amb una germana de Felipe i Wences i pare de José Luis Moreno. Era titellaire i fabricava els seus propis ninots. “Si la Daisy, de Mari Carmen, i el Monchito, de José Luis Moreno, són iguals és perquè van sortir del mateix motlle de Talio”.
A Selvin un dels seus primers ninots li va regalar el senyor Maymó, de l'escola de ràdio que hi havia al carrer Pelai, gran aficionat a la màgia. Ja molt més tard, d’altres tres els hi va construir l'escultor basc José Maria Cundín. “Em van atreure unes figures en una exposició seva al Museu de Belles Arts de Bilbao, li vaig comentar si voldria fabricar-me uns ninots i s’hi va avenir”. En l'historial de Selvin hi ha col·laboracions televisives amb Tamariz o el Màgic Andreu, la direcció de festivals de màgia, l'assessorament en produccions teatrals i espectacles del Mag Lari i en programes del Mago Pop...
Aquest dilluns, els seus amics li van retre un homenatge a La Seca amb una gala, privada i sorpresa, on van actuar Lari, Hausson, Stromboli, Magoo, el fakir Kirman, els músics Pep Sala i Monica Green i els humoristes Joan Gimeno i Jordi LP. L’espectacle va tancar-se amb una coreografia de les partenaires que l’han acompanyat amb els ninots que Selvin ha passejat pels escenaris. 50 anys xerrant amb ells i un màgic repertori d'abracadabres.
