Selecciona Edició
Connecta’t

El miracle del ‘thriller’ gallec que no volia ningú i que ha triomfat a Netflix

La producció gallega ‘O sabor das margaridas’ és la setena sèrie de parla no anglesa més vista al Regne Unit i Irlanda

Un instant del rodatge de la nova temporada d''O sabor das margaridas'. En vídeo, el tràiler de la sèrie.

Ha estat la primera sèrie rodada en llengua gallega que ha arribat a l'olimp de Netflix i ha fet història no només per això. O sabor das margaridas (El gust de les margarides), un thriller estrenat a la Televisió de Galícia el 2018 i que es capbussa en les aigües negres de l'ésser humà des d'un poblet gallec on no passa mai res, es va alçar l'abril passat al setè lloc entre les 10 produccions de parla no anglesa més vistes al Regne Unit i Irlanda. “El nostre cas hauria de fer pensar el sector”, planteja Ghaleb Jaber Martínez, un dels seus tres creadors. “Com pot ser que una sèrie feta a Galícia amb un pressupost miserable triomfi a Netflix i no se li hagi donat una oportunitat en un canal nacional? El mercat estatal està ocupat per unes poques productores”, lamenta.

Abans d'arribar a Netflix, van ser moltes les portes on van trucar els productors d'O sabor das margaridas. En aquells contactes els van arribar a posar com a pega que la versió original fos en gallec, una cosa que al gegant mundial de l'streaming “no li va importar gens”, en paraules dels seus creadors. Després de posar la sèrie a l'abast dels espectadors de 180 països amb subtítols fins i tot en xinès, la plataforma que ha revolucionat el mercat audiovisual n'ha encarregat una segona temporada.

El rodatge va arrencar fa uns dies en un racó perdut de la comarca de Santiago de Compostel·la. Ho ha fet en la mateixa llengua, amb un pressupost similar, però donant vida a una trama “més fosca, més sòrdida, més inquietant”, explica Concha Fontenla, directora de producció. Mentre els tècnics demanen silenci per rodar una seqüència en una casa amb una decoració dels vuitanta del municipi d'Ames, que limita amb la capital gallega, Fontenla murmura que aquest thriller és “el miracle dels pans i els peixos”.

Coproduïda per la gallega CTV, Televisió de Galícia i la mexicana Comarex, els responsables de la sèrie no concreten xifres sobre els límits pressupostaris, però aporten una dada: amb els diners que costa un capítol de Fariña es financen els seus sis episodis. Ja han enviat una mostra d'imatges a Netflix: “Estan sorpresos del que estem fent amb tan pocs diners”, apunta Jaber, director de Projectes de CTV, una productora compostel·lana responsable d'alguns dels programes del prime time de la televisió autonòmica gallega.

Jaber, que va idear O sabor das margaridas amb Eligio Montero i Raquel Arias, recorda la duresa del procés de documentació que van haver d'afrontar per donar forma a aquesta segona temporada. La protagonista, la tinenta de la Guàrdia Civil Rosa Vargas, interpretada per María Mera, s'endinsa aquesta vegada en el submon de la prostitució infantil, dels perills d'internet, de les festes privades d'empresaris sense escrúpols. La retorçada personalitat de Vargas, que brega amb dimonis interns difícils de calmar, és un dels ganxos de la sèrie que els seus creadors descriuen com a Galician noir. “És el personatge més complex que he fet en els meus 10 anys de carrera. N'estic aprenent molt”, confessa l'actriu en un descans del rodatge, que mobilitza unes 80 persones.

Mera repeteix protagonisme, però aquesta vegada el comparteix amb el també gallec Santi Prego, que ha participat en moltes de les sèries d'èxit de Televisió de Galícia i que ha encarnat el dictador Francisco Franco a Mientras dure la guerra, la pel·lícula d'Alejandro Amenábar. A l'elenc s'hi incorpora, a més, l'actriu argentina Noelia Castaño, en un gest cap a la nombrosa audiència que ha tingut la sèrie a Llatinoamèrica. Aquesta intriga policial gallega ha fet fortuna especialment a l'Argentina i Mèxic.

El nou lliurament d'O sabor das margaridas és més urbà que el primer i de cara al mercat internacional incorpora alguns “conceptes més globals”. Però no perd ni un bri de la seva essència galaica, incideix el seu director, Alex Sampayo, que debuta en aquesta producció ja bregat en la gestió audiovisual del suspens després de pilotar sèries com El internado. En una de les escenes, un motorista reparteix menjar a domicili. Però no és pizza, sinó empanada.

“Aquesta és una sèrie lenta i contemplativa, perquè no tenim pressupost i tenim clar que en l'acció ens guanyen els americans”, explica Jaber. L'estudi del perfil dels seus seguidors que van fer els responsables d'O sabor das margaridas a les xarxes socials revela que els trets més valorats de la primera temporada van ser que la història abordés un tema real des d'una perspectiva crítica i la gran sorpresa del desenllaç. Amb el segon lliurament pretenen demostrar que el seu inesperat èxit no va ser un cop de sort. Prometen un altre bon final. “Assumeixo el repte amb moderació”, assegura Sampayo. “Tenim uns guions molt bons i un gran equip que creu en el projecte i manté la il·lusió”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ