Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES OPINIÓ i

Messi en boca de Rajoy

La figura del davanter del Barça evoca els millors futbolistes de la història, com Picasso i Dalí ho van fer amb la pintura

Leo Messi després de guanyar la seva sisena Pilota d'Or.
Leo Messi després de guanyar la seva sisena Pilota d'Or. Getty Images

El barcelonisme està una mica amoïnat des que dilluns Messi va pronunciar la paraula retirada després de rebre la sisena Pilota d’Or a París. No és pas que anunciés la data del seu comiat, ni tampoc que especulés amb el seu futur, sinó que simplement va dir que el temps passa molt de pressa i que les exigències són moltes en un club com el Barça. I per refermar el seu vincle amb l’entitat, va parlar d’amor: “El que sento per aquest club va més enllà de qualsevol paper i signatura. Vull estar bé mentre estigui al Barça”.

Messi va venir a dir que ningú hi busqui tres peus al gat i que jugarà al Camp Nou fins que sigui Messi. I, esclau com se sent de si mateix, ningú sap quant durarà la seva carrera de futbolista al Barcelona, el seu club de tota la vida des que va deixar Rosario quan era un marrec tutelat per l’àvia Celia. Als seus 32 anys encara és capaç de decidir partits difícils com el de diumenge al camp de l’Atlètic de Madrid amb un gol semblant als que feia quan en tenia 17. El 10 copia doncs el 10.

Hi ha gent com Alejandro Sabella que var dir que Messi s’assembla a Pablo Picasso. “Què és Messi? És un geni. Messiés Picasso, Miquel Àngel, porta el futbol a una categoria d’art”, va explicar l’exseleccionador de l’Argentina. I Barack Obama, l’expresident dels Estats Units, va arribar a comparar Messi amb Picasso i Salvador Dalí per explicar que els genis necessiten treballar amb altres persones per desenvolupar el seu propi estil, una apreciació que explicaria els seus fracassos amb l’Albiceleste.

Als seus 32 anys encara és capaç de decidir partits difícils com el de diumenge al camp de l’Atlètic de Madrid amb un gol semblant als que feia quan en tenia 17

Asseguren alguns aficionats a l’art que Picasso ja havia copiat tots els grans mestres de la pintura quan encara no havia complert els 15 anys. I copiar no volia dir només calcar el quadre, sinó copsar-ne l’estil, trobar la pinzellada, entendre i aplicar la manera de treballar de cadascun dels seus referents, per finalment, passat els 20 anys, pintar pel seu compte, provar el que li era desconegut, i convertir-se en Picasso. En qui es podria haver inspirat Messi?

La diferència del pintor amb el futbolista és que un va actuar de manera conscient i l’altre no, o no necessàriament en el cas de Messi. L’argentí es podria presentar avui com la síntesi dels millors futbolistes que ha tingut el Barça: tindria l’elasticitat de Samitier; sabria protegir la pilota i xutar les faltes tan bé com Kubala; segurament la seva velocitat mental i física s’assembla a la de Cruyff; regatejaria igual que Maradona, i algun gest tècnic evocaria la figura de Ronaldinho.

Una comparativa que quedaria molt bé si no fos que Messi només ha conegut Ronaldinho i Maradona i òbviament té referències de Cruyff. No cal descartar, en qualsevol cas, que la majoria l’hagin inspirat poc o molt i l’ajudessin a evolucionar com a futbolista fins a ser la millor versió de Messi. Ha jugat d’extrem, de fals 9 o de mitja punta sense deixar de ser un 10. El mateix jugador reconeix ara que se sent més constructor que rematador tot i guanyar també per sisena vegada la Bota d’Or (36 gols).

Ho ha dit Zubizarreta: Messi es reinventa per continuar essent Messi. Una pressió que es posa ell mateix i que li ha servit per regnar amb presidents (Laporta, Rosell i Bartomeu) i entrenadors diferents (Rijkaard, Guardiola, Tito Vilanova, Tata Martino, Luis Enrique i Valverde). Apadrinat per Ronaldinho, s’ha mantingut al tron sense Xavi ni Iniesta i ha desempatat amb Cristiano (cinc Pilotes d’Or contra sis), tot una fita si es tenen en compte els guanyadors de la Champions. Messi ha reconegut que li feia mal estar empatat amb CR.

A l’espera de veure com creix Mbappe, ara mateix no se sap qui pot ser el seu substitut, atesa la tonteria que Neymar porta al damunt. Messi no necessita rival per alimentar la seva vena competitiva; el dubte és si també serà capaç de fer campió un equip que encara està per fer després que sovint s’hagi dit que ha estat el Barça, i especialment una generació d’or, qui l’ha portat al cim del món. Valdano parla de l’èxit del mestissatge d’un nen de carrer fet a l’acadèmia de la Masia.

Si es fa cas del que va dir Cruyff, Messi pot arribar a les set o vuit Pilotes d’Or, de manera que els barcelonistes no haurien de patir pel seu futur. Futbolista intel·ligent, d’una genètica única, professional i apassionat pel joc, el seu desig és perpetuar-se perquè els seus fills puguin gaudir dels trofeus de què fins ara presumien els seus pares i germans, i des de sempre els aficionats que aprecien el seu talent i honestedat, més enllà de les acusacions tributàries que tingui per la fundació que porta el seu pare Jorge.

Messi és encara a dues lligues d’igualar Paco Gento (deu contra dotze) i a dues Champions (quatre contra sis), després d’haver guanyat el màxim guardó individual, trofeu que també han conquerit amb la samarreta blaugrana Luis Suárez, Cruyff, Stòitxkov, Rivaldo i Ronaldo. I és que, més enllà de si s’hi assembla o els ha tingut en compte, i de si ha guanyat Virgil van Dijk per només set vots, la figura de Messi ha permès actualitzar l’àlbum de cromos des de la irrupció de Pelé.

Avui tothom sap el nom dels millors futbolistes de la història gràcies a Messi, el mateix que va passar amb la pintura quan van sortir Picasso i Dalí, i aquest sí que és un guardó que no té preu, perquè permet recuperar el passat i endevinar el futur davant la por que tenen els culers per la data de la retirada del 10. Tal vegada els aniria bé recuperar la darrera afirmació que ha fet Mariano Rajoy, quan li han preguntat per les aspiracions del seu equip: “El futur del Madrid passa perquè Messi se’n vagi a Austràlia”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >