La Joana Biarnés més íntima
Una exposició al Palau Robert explica a través d'imatges el redescobriment de la primera fotoperiodista espanyola
Joana Biarnés (Terrassa, 1935-2018) va viure uns anys molt intensos en el tram final de la seva vida. La primera fotoperiodista espanyola es va retrobar activament amb la fotografia el 2014, gairebé tres dècades després del seu exili professional, amb una mostra sobre la seva obra, que es va presentar a la seva ciutat natal. Després d'això, la fotògrafa que va retratar personalitats com Luis Buñuel, Massiel, Dalí i els Beatles, entre d'altres, va contribuir en el desenvolupament de projectes nous, va estar present en festivals i va col·laborar en la classificació del seu arxiu de fotografies. L'exposició Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica del descobriment de Biarnés 2015-2019 presenta un recorregut per tots aquests moments capturats per Imma Cortés, que va acompanyar la vallesana durant cinc anys immortalitzant la seva faceta més íntima i personal.
En la mostra, que es va inaugurar dimecres i es podrà veure al Palau Robert fins al 29 de desembre, s'exposen 130 fotografies en què la protagonista absoluta és Biarnés i molts dels reportatges en els quals ella i les seves fotografies també ho són.
La recopilació d'imatges de Cortés no va néixer amb la idea de muntar una exposició. Ella va ser l'encarregada d'organitzar l'arxiu de Biarnés, des del 2015 i amb la seva ajuda, després de proposar-li un reordenament de la seva obra. Aquest va ser el seu accés d'entrada, no només per explorar la seva obra, sinó per conèixer una dona que “acabaria sent amiga seva”, segons va explicar Cortés en la presentació de la mostra.
La creadora de l'exposició va assenyalar que va començar a immortalitzar la fotoperiodista en aquest procés i que, al cap d'un temps, també va capturar imatges d'ella amb diferents persones i en diverses situacions, com tallant-se els cabells o maquillant-se abans d'una entrevista i cuinant amb la seva família.
La mostra es va materialitzar aquest any quan la fundació Photographic Social Vision va anunciar un programa de beca que dona suport a joves talents, en homenatge a la catalana. “No vaig tenir mai la sensació d'estar retratant una fotògrafa, sinó algú que tenia molt per explicar i per ensenyar”, va dir Cortés sobre Biarnés, que va morir a finals del 2018 i no va poder veure completat el projecte de la creadora.
Biarnés es va passar bona part de la vida darrere de la càmera. Una eina amb la qual va immortalitzar personalitats com Joan Manuel Serrat, Luis Buñuel o els Beatles, que va retratar en una habitació de l'hotel Avinguda Palace de Barcelona el 1965, sense que s'adonessin que era una professional. La seva trajectòria no va ser fàcil. Dona, jove, rossa, atractiva i equipada amb un equip fotogràfic: una imatge que no era habitual a l'Espanya d'inicis dels seixanta.
Malgrat la magnitud de les seves imatges, la seva obra va quedar en l'oblit per a la majoria fins que un dia, a principis del 2012, el fotoperiodista de Terrassa Cristóbal Castro va recuperar els seus negatius en una exposició sobre les inundacions que va patir la ciutat el 1962. La mostra va retornar a l'escena cultural Biarnés, que, després de tot això, es va retrobar activament amb la fotografia. Va participar en el desenvolupament de noves mostres, va presentar el 2017 el llibre Disparant amb el cor, i va ajudar Cortés amb l'organització de l'arxiu, entre altres activitats.
Suport a joves creadors
La fundació Photographic Social Visió va atorgar dimecres la primera beca Joana Biarnés, en suport a joves talents de la fotografia. La guanyadora va ser Maria Contreras Coll, de 28 anys, amb el seu projecte Dilo por su nombre. Violencia sexual en España. La proposta és un projecte en el qual s'investigarà aquest problema social des del punt de vista de les supervivents, però també dels perpetradors. Una cosa que destaca la creadora, que ha contactat amb persones condemnades per violència sexual a través de tallers de reinserció social. La beca, dotada amb 8.000 euros, permetrà a Contreras Coll desenvolupar la seva idea durant nou mesos.
