Selecciona Edició
Connecta’t

L’Univers, segons un Poe un xic superb

L’editorial Adesiara ha disposat una versió catalana d''Eureka'

A 'Eureka', Poe es demana per la procedència i el fi dels objectes de l’univers.
A 'Eureka', Poe es demana per la procedència i el fi dels objectes de l’univers.

Que un tal Edgar Allan Poe esdevingués Edgar Allan Poe és mèrit dels francesos. De Charles Baudelaire, especialment. A Baudelaire el fascinava el gust malsà de Poe (Boston, 1809 - Baltimore, 1849) i va traduir-li al francès tres reculls de contes. (La morbositat de Poe, d’alguna manera, va anar a parar a Les flors del mal, va repercutir en els seus fills espirituals i va quedar ben fixada en l’estètica moderna.) De seguida que els lectors francesos en van reclamar més obres, Baudelaire va traduir les aventures contingudes a La narració d’Arthur Gordon Pym (Proa n’ha recuperat la versió de Francesc Parcerisas), i per últim va atrevir-se amb un llibre atípic, Eureka (1848), que Poe havia enllestit cap al final de la seva vida, després d’enviudar. Encara avui, Gallimard reedita aquella traducció de Baudelaire i l’acompanya d’una introducció de Paul Valéry, un altre dels poetes valedors de Poe.

L’editorial Adesiara ha disposat una versió catalana (traducció de Marta Pera Cucurell) i no ha dubtat a incorporar-hi el pròleg de Valéry. L’entusiasme d’aquest hauria d’afavorir la lectura, sobretot perquè a Eureka no hi és representat el Poe més propi i algun lector es pot sentir decebut. Aquí no hi cau la nit macabra de Poe. Aquí la nit ens porta la llum dels estels i les preguntes cosmològiques de rigor. Eureka és un tractat, entre científic i filosòfic, que es demana per la procedència i el fi dels objectes de l’univers. Poe el considerava un “poema en prosa” —el més rellevant de la seva producció. Líric o prosaic, metafísic o científic, sigui quina sigui la categoria on encabir-lo, l’escrit volia configurar una breu història del Tot. La megalomania del projecte, però, va assolir dimensions còsmiques. Ja s’ha dit que Poe treballava en Eureka en els temps de dol per la seva dona. No passava pel millor moment econòmic, anímic o mental. Una anècdota amb qui en seria l’editor transmet les ombres d’aquelles circumstàncies. Al vespre, Poe es va plantar al despatx de George Palmer Putnam. Se’l veia neguitós. Tenia entre mans, deia, un manuscrit que marcaria un abans i un després en el saber humà. Les descobertes de Newton empetitirien al costat de tot el que el seu llibre il·luminava. Tremolant —no sé sap si d’excitació o què— Poe va seguir defensant les virtuts del seu magnum opus. Recomanava una tirada de 50.000 exemplars. Putnam n’acabaria tirant 500. A molts encara ens queda el dubte: en aquella cita, s’hi va personar el Poe més delirant o el més necessitat de diners? És Eureka una paròdia de les ponències erudites del XIX o una revelació que li urgia transmetre? Ironia, doncs, o il·luminació?

EUREKA

Edgar Alla Poe
Traducció de Marta Pera
Adesiara
152 pàg. 16 euros

Sens cap mena de dubte l’assaig fracassa per a qui s’ho miri amb ulls d’astrofísic. Fins i tot excusant-lo del baix rigor científic (Poe n’era conscient, no l’avergonyia), el text és abstrús i d’una supèrbia que repel·leix. Sembla que els poetes que s’hi han apropat són els qui n’han fet la lectura més profitosa, potser per allò que la cosmogonia, abans no existissin la filosofia natural i la ciència positivista, era obligació del poeta. Però hem de témer que a Eureka li queden pocs lectors. Que els poetes i filòsofs hi diguin la seva: ara que la filosofia recorre als escriptors d’horror (pensem en Harman, Negarestani o Thacker, que recolzen en l’obra de Lovecraft les seves incursions materialistes), potser té sentit rescatar aquesta (qualifiquem-la) curiositat bibliogràfica.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >