Selecciona Edició
Connecta’t
MATEO VALERO | ARQUITECTE DE SUPERORDINADORS

“Google i Amazon ens fan esclaus sense haver guanyat cap guerra”

El veterà director del Centre de Supercomputació de Barcelona alerta de la dependència tecnològica d'Europa respecte als Estats Units i la Xina

Mateo Valero, director del Centre de Supercomputació de Barcelona, després de l'entrevista.
Mateo Valero, director del Centre de Supercomputació de Barcelona, després de l'entrevista.

El superordinador més potent d'Espanya i cinquè d'Europa té un simbolisme únic al món. La seva seu, la Torre Girona, a Barcelona, va ser la mansió d'estiueig d'un banquer i exalcalde de la ciutat al segle XIX, Manuel Girona. Al segle XX va passar a ser un col·legi de monges. En l'actualitat el palau és propietat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Tot i que l'antiga capella encara conserva les vidrieres, les creus i els arcs neogòtics, ara ja no és un temple religiós, sinó científic.

L'ordinador Mare Nostrum IV ocupa tota la nau de l'antic temple. La màquina està envoltada per una vitrina que esmorteeix el seu brunzit constant. Grans canonades vermelles i blaves condueixen l'aigua que serveix per refrigerar aquest colós, capaç de fer més de 12.000 bilions de càlculs per segon. Aquest computador acull el mapa tridimensional més extens que existeix de la nostra galàxia, la Via Làctia. És capaç de crear una simulació de la Terra sencera, reproduir-ne el clima, l'evolució, fins i tot modelar societats complexes i analitzar els seus possibles futurs en funció del canvi climàtic, les epidèmies, les guerres o els pactes internacionals capaços de frenar aquestes catàstrofes. Una de les seves últimes utilitats és llegir els milers de milions de lletres del genoma d'una persona i recomanar un tractament específic per a la seva malaltia.

El pare intel·lectual d'aquesta màquina és el fill de dos agricultors d'Aragó que van haver de deixar l'escola per treballar al camp. Mateo Valero (Alfamén, 1952) va despuntar en matemàtiques des de ben petit. El van enviar a estudiar a Saragossa i després es va fer enginyer de Telecomunicacions. Als vuitanta va començar a ensenyar arquitectura de computadors, una disciplina en auge, a la Politècnica de Catalunya. Des de llavors, diu amb to mafiós, ha creat una “família” europea amb més de 1.000 doctors d'aquesta disciplina amb uns tentacles que arriben a “tot arreu”.

El 2004 el Govern de José María Aznar (PP), la Generalitat de Pasqual Maragall (PSOE) i la UPC van formar un consorci per construir el Barcelona Supercomputing Center o Centre Nacional de Supercomputació, centrat en el Mare Nostrum I, “la màquina més potent del món situada en un centre públic”, segons va explicar llavors el mateix Valero, director del centre des que es va crear.

El Mare Nostrum 4 instal·lat a l'antiga capella de la Torre Girona.
El Mare Nostrum 4 instal·lat a l'antiga capella de la Torre Girona.

Calia buscar un lloc per a l'ordinador com més aviat millor per aconseguir passar la prova que selecciona els ordinadors més ràpids del món. La vella capella de la Torre Girona, dessacralitzada per Franco poc abans de morir el 1975, s'havia convertit en un traster ple de mobles vells, el lloc perfecte per posar-hi el superordinador. Des de llavors la vella capella ha acollit quatre versions del Mare Nostrum. La cinquena començarà a funcionar el desembre del 2020 i serà fins a 20 vegades més potent que l'actual. Però Valero ja està pensant en la sisena, la primera que pot aconseguir que Europa s'alliberi del jou tecnològic dels EUA i Àsia.

“Cap dels supercomputadors que existeixen al món té maquinari europeu”, explica Valero en aquesta entrevista. “Dins d'aquest maquinari, el que és fonamental són els processadors que gestionen la informació i executen les operacions. Aquests processadors els fan bàsicament els EUA, el Japó i la Xina. Si analitzes un xip d'aquests, té 21.000 milions de transistors en vuit centímetres quadrats. Aquí es posen portes laterals i aparells d'espionatge, està demostrat, ens espien també a aquest nivell”, assegura Valero. El BSC acaba de llançar un projecte per desenvolupar xips fets a Europa. “Ja en tenim un de petit per a l'internet de les coses i el següent pas és crear-ne un altre per a supercomputació i servidors. Aquest és el gran projecte del BSC i el nostre gran repte”, destaca.

Pregunta. Vostè diu que l'ètica és un dels principals reptes que afronta la tecnologia actual.

Resposta. On més errors s'estan cometent és en l'ús de les nostres dades. No hi ha dret que per poder accedir a internet et puguin seguir, ho sàpiguen tot de tu. Aquesta recopilació de dades que tu no saps que tenen per fer-les servir en coses que ignores és totalment contrària a l'ètica. El que fan Google o Amazon hauria de ser il·legal. Ens estan fent esclaus sense haver guanyat cap guerra. Ens forcen a ser esclaus perquè si vols viure en aquesta societat has de tenir un mòbil, et connectaràs i t'enxamparan. Les GAFA (Google, Amazon, Facebook i Apple) són terriblement dolentes per a la societat.

Pel que fa al càlcul els computadors quàntics estan fent ximpleries

P. Hi ha alguna manera d'evitar-ho?

R. Cal un acord global, però n'hi ha prou que la Xina i els EUA diguin que no perquè tot plegat no serveixi de res. Malgrat tot, Europa hauria de fer els seus propis Google i Amazon ètics.

P. Seria possible sense fer un ús comercial de les dades?

R. Al BSC utilitzem cinc petabytes amb genomes de persones i no sabem qui són. No necessitem saber-ho per extreure'n informació i coneixement científic i mèdic. No cal envair la privadesa, la informació personal.

P. A l'octubre Google va assegurar que havia construït un computador quàntic capaç de resoldre un problema més ràpid que qualsevol ordinador convencional. Els superordinadors tenen els dies comptats per la sobirania quàntica?

En els debats electorals els polítics gairebé no van parlar d’educació i ciència, que són les dues coses més importants per a un país

R. No. Ningú al món ha promès tenir computadors quàntics que substitueixin els ordinadors o els mòbils actuals. El que sí que s'està intentant és desenvolupar-los per resoldre un problema particular, per exemple d'optimització de rutes entre milers o milions de punts o per desxifrar codis. Però en el futur els ordinadors quàntics s'utilitzaran per fer molt poques coses. Hi ha una guerra comercial. És clar que Google, Microsoft i IBM són bons, però s'estan barallant per no perdre presència en els mitjans. En aquest moment la guerra quàntica és més mediàtica que tecnològica. Pel que fa al càlcul, els computadors quàntics estan fent ximpleries.

P. Quines noves preguntes es podran respondre amb el Mare Nostrum V?

R. Podrem emmagatzemar moltes més dades i fer moltes més operacions. Per exemple, hi ha models físics amb resultats parcials perquè no hi ha prou potència de càlcul. Gràcies a aquesta màquina podrem afegir més components a les fórmules que compliquen el nombre d'operacions per simular millor el comportament de l'atmosfera i la Terra. Un altre exemple. Repsol utilitza el Mare Nostrum IV per buscar petroli en entorns poc accessibles, com el fons del Golf de Mèxic. Ara troba cru en un de cada cinc llocs que perfora, i cada pou costa uns 100 milions d'euros. Amb un computador més potent pots fer els càlculs més fiables.

P. S'acaba de saber que el 2018 la inversió en R+D d'Espanya va pujar un 6% empesa per les empreses, però els fons estatals estan congelats.

R. A Espanya dediquem l'1,2% del PIB a la recerca. Als EUA, el 2,8%. Finlàndia va arribar a aportar-hi el 3,7%. A Espanya necessitem un mínim de recursos. La Xina ho ha demostrat. Ha augmentat la inversió i s'ha posat líder en el desenvolupament del 5G. En els debats els polítics gairebé no van parlar d'educació i ciència, que són les dues coses més importants per a un país. L'educació és el primer, el més important perquè un país sigui lliure i tingui igualtat d'oportunitats. Jo soc producte d'això, vaig sortir del gueto. Cal garantir-ho.

Separar ciència i universitats al nou Govern és un error

P. A Espanya les empreses contribueixen amb el 56% de tota la inversió en R+D, força per sota de la mitjana Europea, que és del 66%. Per què?

R. Hi ha moltes empreses que no tenen una base tecnològica forta. Han triomfat per altres coses, com pel fet de dominar el BOE. Però les empreses que fan innovació, coses de frontera, guanyen diners. El BSC és fruit de la col·laboració entre el Govern d'Espanya, el de Catalunya i la UPC. És un punt de trobada de les idees i les empreses, i funciona. Per cada euro que ens donen aquestes tres entitats, ens enduem uns 20 més de fons competitius i d'empreses.

P. Què li sembla la possibilitat que se separin ciència i universitats en el proper Govern del PSOE i Podem?

R. És un error. A la universitat es fa molta ciència. Per exemple, la UPC té tres centres d'excel·lència Severo Ochoa. És cert que la universitat té una endogàmia vergonyosa, però a la universitat es fa molt bona ciència i es competeix amb altres centres que tenen molt més pressupost per alumne.

P. El procés ha afectat el BSC?

R. Som un cas molt estrany. Sempre hem tingut una ajuda immensa de tots els governs i partits. El BSC es va crear per tenir una plantilla de 70 persones i ara ja en som gairebé 700. Aquest és un dels pocs temes en què estan d'acord el Govern d'Espanya i la Generalitat. És un model de convivència. El BSC és el centre de recerca més important en el qual els governs d'Espanya i Catalunya col·laboren des del 1984.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ