Selecciona Edició
Connecta’t
POLÈMICA PEL PESSEBRE DE COLAU

“Ningú té tantes Verges a casa com les que hi ha al meu pessebre”

Paula Bosch, creadora del naixement de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, defensa la seva proposta per a un dels elements més icònics de la ciutat per Nadal

El pessebre de Paula Bosch per a la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Veure fotogaleria
El pessebre de Paula Bosch per a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Com cada any el pessebre de la plaça de Sant Jaume arriba per Nadal i ho fa envoltat de polèmica des que Ada Colau va accedir a l'alcaldia el 2015. Després de les escenes nadalenques de llibres desplegables del primer any, les boles de neu de vidre amb passatges del naixement de Jesucrist del 2016, les siluetes de figures sobre peus metàl·lics de cinc metres d'altura que oscil·laven amb el vent del 2017 i l'enorme taula amb menús nadalencs, però sense figures, de l'any passat, el pessebre que ha fet aquest any Paula Bosch està format per unes 30 caixes de fusta de diverses mides. A l'interior s'hi poden veure tota mena d'elements relacionats amb el Nadal, com les boles i garlandes, el cava, els polvorons, els galets i els canelons. També hi ha diverses figures de la Verge, Josep, el Nen Jesús, el bou i la mula, que poden aparèixer juntes, o per separat, en la seva posició tradicional, embolicades o en caixes.

L'escenògrafa Paula Bosch, autora del pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
L'escenògrafa Paula Bosch, autora del pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

Arran de les crítiques que ha generat el seu treball, fins i tot abans que s'inaugurés, per no ajustar-se al cànon de pessebre tradicional, Bosch és categòrica: “He sentit comentaris que no hi ha Verge ni Nen Jesús, però crec que ningú té tantes Verges a casa com les que hi ha al meu pessebre. Hi ha entre vuit i deu pessebres, uns que estan muntats, d'altres entre paper de diari i bombolles. No hi ha un pessebre, hi ha molts pessebres”.

L'autora, escenògrafa de professió, explica que la idea surt del moment en què la gent decideix decorar casa seva per celebrar el Nadal. “És llavors quan es recuperen les caixes que durant 11 mesos han estat sota el llit o sobre l'armari i que cada família i cada persona ha guardat a la seva manera. En realitat reflecteix el moment previ al muntatge definitiu, després d'obrir aquestes caixes i recuperar aquests elements. Jo faig decorats per al teatre i el meu pessebre l'he plantejat com un decorat més d'una obra de teatre que és el Nadal”, explica.

Diverses persones fotografien el pessebre de plaça Sant Jaume de Barcelona.
Diverses persones fotografien el pessebre de plaça Sant Jaume de Barcelona.

Sobre el fet que hi hagi gent que es pugui sentir ofesa assegura: “Entenc que hi hagi una predisposició, perquè la gent quan va a veure el pessebre de plaça Sant Jaume espera veure un pessebre convencional, però és que el meu no és un pessebre, ni hebreu, ni catòlic; la primera que ho diu soc jo. El meu és un projecte artístic o una instal·lació nadalenca; el pessebre convencional es pot veure al Museu Marès”. Per a ella “el més fàcil és fer un pessebre tradicional amb les figures tradicionals a la cova o a l'estable; el que és difícil és fer propostes arriscades”.

El projecte de Bosch va començar a l'abril, quan es va presentar al concurs amb cinc altres propostes realitzades per arquitectes, escultors i pintors. El cost del seu treball, que es podrà veure fins al 6 de gener, és de 97.156 euros, en comparació dels 114.000 i 148.000 dels últims anys.

El seu treball té una cara i una creu. Les caixes per darrere formen un perfil de ciutat. “És important veure la ciutat que hi ha al darrere. Es tracta d'un projecte per a Barcelona, una ciutat on viu molta gent diferent i on ve gent de tot arreu i hi conviuen moltes cultures. Per això he inclòs elements filipins, peruans, o del sud d’Espanya, que celebren el Nadal cadascú a la seva manera. De fet, hi ha una caixa buida per a qui no el celebra, per algun motiu puntual o perquè no el vol celebrar”. “Jo el que vull és que tothom s'hi senti reflectit i es reconegui en, almenys, una de les caixes, i que sigui una mica de tots. En cap moment pretenc ofendre ningú, però sí que demano que la gent opini després d'haver-lo vist”.

Fins i tot recomana veure’l dues vegades: de dia i de nit, quan les caixes i la ciutat que conformen s'il·luminen i tot agafa una dimensió màgica, com el Nadal. Al final, tot es resumeix en la conversa de dues amigues que ahir el visitaven: “Mira, això ho tinc jo igual a casa”. “Doncs d'això es tracta”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >