Selecciona Edició
Connecta’t

A la caça de bombes sota l’aigua

Des del 1982 l'Armada ha neutralitzat una quarantena de mines al litoral català, un 70% a la Costa Brava

Projectils trobats al mar per la Guàrdia Civil.
Projectils trobats al mar per la Guàrdia Civil. GUÀRDIA CIVIL

En el fons marí de Catalunya és habitual, des de fa almenys quatre dècades, l'aparició d'explosius i mines de les guerres europees, i l'actuació d'unitats de l'Exèrcit especialitzades en desactivar-les. Una de les més recents va ser la bomba d'aviació que es va trobar a la platja de la Barceloneta, l'agost passat, que va generar una gran expectació. Però no és l'única: l'Armada Espanyola ha neutralitzat des de 1982 més de 40 mines d'orinc —un artefacte amb carcassa flotant utilitzat contra vaixells de guerra o submarins— i altres projectils localitzats al litoral català.

La majoria dels explosius —més d'un 70%— trobats en els últims 40 anys a Catalunya han aparegut a la Costa Brava, on normalment han arribat amb els corrents des de països que van intervenir en la II Guerra Mundial.

Les troballes es produeixen majoritàriament a l'estiu. La manera de desactivar-los va canviar quan, a causa de la contínua aparició d'artefactes, els alcaldes de les poblacions litorals van reclamar a l'Armada —que té la competència exclusiva en aquesta tasca— que intervingués amb els vaixells “caçamines”. El juny de 2006, tres vaixells van localitzar i van destruir vuit mines a l'Alt Empordà, a la zona més pròxima al Golf de Lleó (França). A Sitges (Garraf) els vaixells també van trobar projectils, en aquest cas abandonats durant la Guerra Civil pel bàndol republicà.

La neutralització dels explosius submarins requereix bussejadors especialitzats en les tècniques de desactivació, contraminat i neutralització de mines. Amb aquest propòsit es va crear, el 1981, la Unitat Especial de Desactivació d'Explosius (UEDE), que es dedicava a la desactivació d'explosius; i el 1982, la Unitat de Bussejadors de Mesures Contra Mines (UBMCM), que només actuava en suport als vaixells “caçamines”. El 2012 es van unificar.

El tinent de vaixell i cap d'un dels grups de desactivat de l'UBMCM, Juan Pedro Saura, que va participar en la intervenció de la bomba de la Barceloneta l'agost passat, apunta que segons els arxius bèl·lics, a tot el món “hi ha milers de mines perdudes en fons marins que mai no es localitzaran”. Més d'una vintena de les 31 mines neutralitzades a la Costa Brava des de 1985 eren a la zona del Cap de Creus. Totes les bombes tenien un carregament d’entre 200 i 300 quilos d'explosiu, sobretot trilita (TNT). Saura considera que el més probable és que “la majoria de les mines arribessin a la deriva des d'altres països”, encara que no descarta que durant la II Guerra Mundial es col·loquessin les bombes per impedir el desembarcament dels aliats.

Els especialistes d'aquesta unitat estan capacitats per baixar fins a 102 metres de profunditat, i els seus equips fins a 80 metres. Tanmateix, solen treballar a entre 15 i 40 metres, on normalment apareixen els artefactes transportats, “moltes vegades per l'art de pesca de vaixells d'arrossegament”, explica.

Fins al moment no han hagut de lamentar cap baixa personal. La seva tasca consisteix a posar la càrrega justa per trencar la carcassa de l'artefacte i cremar l'explosiu aixecant la mínima columna d'aigua, la qual cosa es denomina low order. “Com menys espectacular sigui, més bé haurem fet la nostra feina”, afegeix l'especialista.

Als ecologistes els preocupen els danys causats en la flora i la fauna. Per minimitzar-los, les unitats eviten fons de sorra i posidònia, i busquen el fang perquè hi hagi menys vida. “A més a més, posem un cordó detonant, que produeix petites explosions que no produeixen danys però sí que foragiten els peixos”, explica.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

Debido a las excepcionales circunstancias, EL PAÍS está ofreciendo gratuitamente todos sus contenidos digitales. La información relativa al coronavirus seguirá en abierto mientras persista la gravedad de la crisis. Decenas de periodistas trabajan sin descanso para llevarte la cobertura más rigurosa y cumplir con su misión de servicio público

Si quieres apoyar nuestro periodismo puedes hacerlo aquí por 1 euro el primer mes (a partir de junio 10 euros).

Suscríbete a los hechos.

Suscríbete