_
_
_
_
_

Francesc Betriu, Premi Gaudí d’Honor 2020

El cineasta és reconegut “pel seu ferm compromís social i per la diversitat de la seva producció”

El director de cinema Francesc Betriu, en una fotografia d'arxiu.
El director de cinema Francesc Betriu, en una fotografia d'arxiu.JOSÉ JORDÁN

L'Acadèmia del Cinema Català ha nomenat amb el Premi Gaudí d'Honor 2020 el cineasta lleidatà Francesc Betriu, un guardó que rebrà el 19 de gener a Barcelona. L'entitat ha reconegut la trajectòria de Betriu per la seva "consistent i dilatada carrera”, així com pel seu “ferm compromís social i per la diversitat de la producció”, segons ha informat aquest dimecres en un comunicat. El director rebrà el guardó l'endemà del seu 80è aniversari, en el marc de la 12a edició dels premis, que es lliuraran en una gala a l'Auditori Fòrum CCIB.

El també guionista, productor, distribuïdor i crític ha estat premiat amb el màxim reconeixement del cinema català per la seva "filmografia pionera, inclassificable i censurada durant el franquisme", que inclou curtmetratges, documentals, sèries de televisió i, sobretot, llargmetratges, entre els quals destaquen títols com Furia española (1975), La plaça del Diamant (1982) i Réquiem por un campesino español (1985).

Francesc Betriu (Organyà, 1940) és un creador català que ha filmat moltes de les seves pel·lícules inspirades en obres literàries. “Mestre de les adaptacions, ha portat al cinema clàssics contemporanis d'autors com Josep Maria de Segarra o Juan Marsé”, assenyala el text, en el qual s'esmenten llargmetratges com Corazón solitario o Los fieles sirvientes, premiada amb una menció a la pel·lícula espanyola de més qualitat a la Mostra de Cinema Mediterrani.

Betriu té una formació en Ciències Econòmiques i Polítiques, així com estudis especialitzats en Direcció per l'Escola Oficial de Cinematografia de Madrid. Durant els anys seixanta, va treballar com a corresponsal per a la revista Fotogramas i, més tard, va formar part de la companyia de teatre Los Goliardos. Els seus dos últims treballs han estat el llargmetratge Mónica del Raval (2009), que va dirigir i va escriure en la seva faceta com a guionista, i el documental El día que murió Gracia Imperio (2012).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_