La Manuela es queda al carrer 15 dies abans d’aconseguir un pis social
Els Mossos desnonen la dona, de 71 anys, després de cinc intents fallits
Manuela Núñez, de 71 anys, s'ha quedat al carrer. La magistrada del jutjat de primera instància número 43 de Barcelona l'ha desnonat aquest dimarts al matí. Aquesta veïna del número 5 del carrer Obradors de la capital catalana feia dies que esperava que els antidisturbis dels Mossos d'Esquadra la fessin fora de l'infrahabitatge de poc més de 25 metres quadrats —sense aigua, ni lavabo, ni cuina— on viu des de fa uns 12 anys, a pocs metres de la Rambla. A les 7.30 del matí, dues furgonetes carregades d'agents van bloquejar les entrades del carrer i van accedir al domicili. L'ordre judicial de desnonament tenia data oberta, és a dir, podia fer-se en qualsevol moment. I ha estat just quan faltaven 15 dies perquè la Manuela entrés a viure en un pis d'emergència de l'Ajuntament al carrer Nou de la Rambla. Per dues setmanes, la dona s'ha vist al carrer mentre uns operaris tapiaven l'habitatge on ha passat els últims anys de la seva vida.
Núñez va sol·licitar un pis a la taula d'emergència el 21 de gener. Gairebé un any després l'Ajuntament l'hi lliurarà. Massa tard. Per pocs dies, la Manuela i el seu company, Juan Solano, han vist com les poques coses que tenien a casa s'acumulaven a la vorera. “Només agafaré la televisió. La resta es pot quedar aquí”, maleïa la Manuela mentre un ferroveller remenava entre les pertinences. Ha estat un dia agredolç per a la dona. D'una banda, la pena de perdre el pis en el sisè llançament del jutjat; de l'altra, l'alegria de saber que passarà el Nadal en una nova llar al seu barri de tota la vida: el Xino.
L'entitat Resistim al Gòtic ha denunciat que el desallotjament es va dur a terme d'una manera “militaritzada”, amb cinc vehicles dels Mossos d'Esquadra. L'associació veïnal s'ha enorgullit d'haver “resistit” fins a cinc ordres de desnonament a casa de la Manuela. “Me n'aniré a casa d'uns amics fins que em donin el pis. No puc marxar gaire lluny d'aquests carrers”, s'emocionava aquest matí la dona asseguda en un tamboret al carrer Escudellers, mentre acabaven de tapiar la porta de la que fins ara era casa seva.
