“Colau és una de les alcaldesses més potents en advocar per la tecnologia ètica”

És el responsable de ciutats intel·ligents del Fòrum Econòmic Mundial. Però Jeff Merritt (Pennsilvània, Estats Units, 41 anys) es va criar en un entorn rural, a Saltsburg, un poble d'uns 1.000 habitants que al segle XX va deixar de guanyar-se la vida a les mines de carbó. "Jugar al bosc i pujar als arbres em va fer entendre l'equilibri de la vida", afirma. La ponderació està present en tot el seu discurs sobre com han de ser les ciutats del futur. Rebutja les metròpolis, "jungles de formigó", i defensa la tecnologia per unir comunitats diverses en urbs centrades en els ciutadans. Primer a ocupar el càrrec en l'entitat que organitza el Fòrum de Davos, també s'encarrega de l'internet de les coses i la robòtica. No és la primera vegada que obre camí. Ja de molt jove va estrenar el càrrec de director d'Innovació a l'Ajuntament de Nova York. "El futur és que el servei públic sigui més emprenedor", reclama. Merritt lidera l'anomenada G20 Global Smart Cities Alliance, en simbiosi amb el projecte de la Mobile World Capital i el Ministeri d'Economia Digital Future Society. Busquen crear una xarxa mundial de ciutats per compartir els reptes del futur i organitzen un fòrum de governança tecnològica que es farà la tardor del 2020 a Barcelona.

Pregunta. Els operadors de telefonia, pagats per l'Institut Nacional d'Estadística, estan recollint informació dels moviments dels espanyols durant unes dates determinades. No s'ha demanat el consentiment als ciutadans. Què li sembla?

Resposta. No en tenia constància. Penso que sempre és arriscat capturar dades sense un coneixement explícit de com s'utilitzaran. Si no hi ha un ús planificat, millor no capturar res. S'ha donat carta blanca a l'accés a les dades per part de companyies, alguns governs i entitats de la societat civil.

P. Si recollir les ubicacions de les antenes de telefonia ha resultat controvertit, com s'acceptarà socialment el reconeixement facial, tema principal que estan tractant aquests dies a Digital Future Society?

R. El risc està sempre en el mal ús de les dades. En alguns llocs del món no existeixen regulacions per a la captació d'informació. Si mirem la Xina, veiem una instrumentalització inaudita de les ciutats. Si passeges per Xangai hi ha càmeres i sensors a tot arreu. Potser al final són capaços de regular-ne l'ús i trobar un equilibri adequat. Però la tecnologia de reconeixement facial no és el problema. El problema és que no hem definit com utilitzar-la de manera efectiva i responsable.

P. Els primers tallers del G20 Global Smart Cities Alliance s'han fet a Barcelona. Quin és el balanç?

“S’ha donat carta blanca a l’accés a les dades per part de companyies, alguns governs i entitats”

R. Ha estat increïble. Hi han participat els líders que són a primera línia desplegant noves tecnologies a les ciutats i pensant què significa ser responsable i ètic. Tenim una gran diversitat de ciutats —Los Angeles, Nova York, Copenhaguen, Singapur...— i això és molt important. Estem intentant desenvolupar normatives globals que es puguin escalar en diferents tipus de metròpolis: petites, grans, americanes, europees, africanes, asiàtiques...

P. Però les necessitats són molt variades, oi?

R. No és la primera vegada que les ciutats s'han transformat. Si ens remuntem a fa 100 anys, amb la introducció de l'automòbil, el canvi va ser brutal. Les urbs van haver de repensar des de zero els seus plans urbanístics. Van haver de fer noves normes, tot i que van tenir més temps que ara. El concepte de límit de velocitat és universal. I no diem a cada ciutat quina velocitat màxima ha de marcar. Donem flexibilitat a les jurisdiccions concretes. El mateix ha de passar amb la tecnologia intel·ligent: mètodes universals per identificar-se, dir a la gent quines dades es capturen i com s'utilitzen, etc. No es tracta de crear una política de talla única, sinó unes regulacions que ens facin sentir segurs a qualsevol lloc del món.

P. Ha esmentat la introducció del cotxe a les ciutats. Ara els governs municipals lluiten per reduir-ne l'ús. Tenim exemples de polítiques contra la contaminació a Barcelona i Madrid.

R. És una qüestió de falta d'equilibri. Quan el cotxe va començar a ser més econòmic va créixer l'ús d'automòbils amb un sol passatger. Això ens ha portat molts problemes. Ens estem adonant que donar accés al cotxe no és l'única cosa que ens importa. Volem qualitat de vida i passejar per àrees no contaminades. És el mateix que passa ara amb l'ús de càmeres. Si en posem massa a les ciutats impactarà en la qualitat de vida. Hem de modelar l'ús de la tecnologia per construir ciutats de somni i no de malson.

P. Ha de ser complicat defensar l'ús de l'internet de les coses, robòtica i ciutats intel·ligents per ajudar el sector privat i al mateix temps garantir l'equitat i la inclusió de tots els ciutadans.

“No es tracta de crear una política de talla única, sinó regulacions que ens facin sentir segurs a tot el món”

R. L'única manera en què progressem és quan trobem un equilibri en què tots hi guanyen, un win-win. En altres transformacions de la societat com la màquina de vapor o la computació bàsica és el que ha passat, hi ha hagut una mena de negociació entre els interessos del sector privat i el públic.

P. Però els gegants tecnològics ens volen ajudar a viure millor o volen les nostres dades i vendre'ns coses?

R. Les companyies que no pensin en l'impacte que tenen en la societat no existiran el dia de demà perquè ja no seran sostenibles.

P. D'alguna manera, algunes apps ens converteixen en zombis?

R. Hi ha un risc de dependre excessivament de la tecnologia, com d'altres coses en les nostres vides. Necessitem ponderació. No volem viure en un món dissenyat al 100% per enginyers. Som zombis quan actuem només segons el que ens diu la tecnologia i perdem una mica del que ens fa humans. No és bo per a la nostra felicitat. La tecnologia ha de millorar la vida, no substituir-la.

P. La Llei de Protecció de Dades Europea (GDPR) és un bon exemple de norma per regular l'ús de la tecnologia?

R. Va ser un important primer pas en el desenvolupament dels raïls de seguretat, que són les lleis per governar la privadesa. El que preocupa en normes com GDPR és que hem d'estar segurs que puguin evolucionar amb el temps i no convertir-se en una càrrega. La tecnologia blockchain no estava madura quan es redactava la llei. Ara alguns conceptes de la norma com el dret a l'oblit no es poden aplicar a blockchain perquè es basa en la immutabilitat, en un registre d'accions permanent. D'una banda, no volem que les lleis minin la innovació i, de l'altra, no volem innovació sense revisar.

P. Quina nota posa a Espanya en smart cities?

R. No sé si el que està passant a Barcelona és únic a tot el món. Em refereixo a la situació política des del punt de vista de la relació entre l'Ajuntament, Catalunya i el Govern central. Veurem més progrés arran d'aquesta tensió política perquè facilita el debat. Ciutats com Barcelona, Madrid o València són molt innovadores en l'ús de dades en temps real. En els últims anys m'he reunit diverses vegades amb l'alcaldessa Ada Colau. El que valoro d'ella és que va prendre possessió del càrrec amb un gran escepticisme cap a la tecnologia. Ara penso que és una de les alcaldesses més potents a l'hora d'advocar per una aproximació més ètica en el desenvolupament i disseny de la tecnologia.

“Hem de modelar l’ús de la tecnologia per construir ciutats de somni i no de malson”

P. Quan vostè va ser responsable d'innovació a l'Ajuntament de Nova York va crear una base de dades dels pitjors propietaris de pisos de la ciutat. L'habitatge continua sent un dels malsons de les grans ciutats.

R. La construcció ha tingut un dels ritmes més lents d'innovació i necessita canviar. Gastem massa en habitatge i la qualitat que té és insuficient per a la nostra salut. Hem de repensar com construïm i gestionem edificis per ser més eficients i prioritzar el tipus de residències que necessitem al segle XXI.