Sindicalistes històrics rebutgen la independència de Catalunya
Dirigents veterans com López Bulla o Rañé consideren que les centrals han quedat desubicades
Les idees independentistes a Catalunya han arribat a tots els sectors socials, incloses les organitzacions sindicals. Tanmateix, el seu impacte no ha aconseguit influir en el discurs de fons de líders històrics del moviment obrer català, que va exercir un paper rellevant en la defensa dels drets dels treballadors espanyols. Les reflexions actuals d'alguns d'aquests exdirigents de CCOO i UGT ofereixen una perspectiva que ajuda a comprendre més bé les tensions que viu la societat catalana.
El setembre de 2017 ja es va produir un manifest significatiu de destacats sindicalistes que rebutjava el referèndum independentista il·legal convocat per a l'1 d'octubre. Proclamava que “la independència de Catalunya debilitaria greument la cohesió i la força de la classe treballadora en un moment històric decisiu”. El document estava impulsat, per José Luis López Bulla, Josep Maria Rañé i Isidor Boix, entre d'altres.
Una de les personalitats més carismàtiques per analitzar la situació actual és José Luis López Bulla, secretari general de CCOO a Catalunya entre 1976 i 1995. D'origen granadí, manté una actitud molt autocrítica de l'activitat sindical davant de la crisi global i política. “Jo entenc”, explica, “que el gran problema que tenen els sindicats i l'esquerra política és la desubicació respecte a la realitat laboral d'avui”, diu. Es penedeix profundament d’“haver assumit conceptes equivocats com a sindicat de classe i nacional” en el passat.
Segons la seva opinió, “és una exageració dir que UGT [a Catalunya] és un sindicat independentista. El que passa és que a la direcció una part ve d'ERC [l'exconsellera Dolors Bassa, condemnada a presó per la seva participació al procés, va ser secretària general de la central a Girona]. El cas de CCOO és diferent perquè no hi ha independentistes a cap òrgan de direcció”.
Creu que “la gran confusió creada per la relació entre la qüestió nacional i la qüestió social s'ha agreujat per la desubicació en què es troba el sindicat en no tenir resposta davant de la globalització i els canvis tecnològics”, posició de debilitat que s'hauria agreujat amb la reforma laboral, que dona més poder a l'empresari.
Josep María Rañé, amb una llarga trajectòria com a dirigent d'UGT, exconseller de Treball de la Generalitat i expresident del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya també reflexiona sobre els orígens de la combinació de la idea de la lluita nacional i la lluita social. “Això ve de la transició a favor d'unificar les forces del treball i de la cultura, i la lluita pel coneixement de les dues llengües per evitar la segregació dels immigrants”. “En aquells anys”, explica, “es considerava que els drets nacionals de Catalunya eren compatibles amb la unitat d'Espanya”. Rañé assenyala que aquells orígens “s'han prostituït” i cada vegada han ocupat més influència les reivindicacions nacionals. “Cal reconèixer que en alguns casos la influència de l'independentisme va arrossegar la gent i quan van aparèixer aquestes idees no es van combatre des del sindicalisme”.
L'exconseller afirma que “la independència és un mal negoci per al món laboral i sindical. Significaria un augment dels aranzels de fins a un 20%. Les multinacionals exigirien una reducció d'impostos o de salaris, o de les dues coses”.
Rañé creu que “els sindicats comencen a prendre consciència que la lluita nacional no els interessa i volen mantenir un perfil propi”. Les relacions amb els òrgans confederals no són dolentes i s'ajusten a les resolucions que s'acorden. “Qualsevol que volgués una ruptura fracassaria”. Encara que admet que en la funció pública, UGT i CCOO han perdut influència en benefici dels sindicats independentistes, principalment Intersindical-CSC, que va convocar la vaga general del 18 d'octubre a Catalunya.
Barris obrers
L'historiador Javier Tébar, professor de la Universitat de Barcelona, afirma que “el món laboral viu bastant d'esquena al procés independentista. “Potser on el viuen més és a l'Administració pública”, diu. Insisteix que “als barris obrers no ha arrelat l'independentisme perquè la precarització ha estat tan intensa que la principal preocupació és “sobreviure”.
Francesc Castellana, històric dirigent de CCOO al Baix Llobregat en els anys decisius de les lluites obreres, és president de la Fundació Utopia Joan N. García Nieto. Castellana recorda que “durant la Transició els sindicats es preocupaven principalment per les qüestions laborals, els convenis, la carestia de la vida, el dret de vaga. I tot això els portava a identificar-se amb la lluita pels drets democràtics. Però sempre tenien la prioritat de les qüestions pròpies”. “Els sindicats s'han vist arrossegats a uns conflictes en els quals no són els actors principals i han de defensar uns interessos que no són els seus”, afirma.
“La lluita nacional i la lluita social és un oxímoron”
Francesc Castellana considera que la relació dels sindicats amb el procés suposa “una enorme contradicció, perquè els Governs d'Artur Mas són els que han aplicat les majors retallades socials”. Creu que “els sindicats es comencen a adonar que han d'estar més en allò que els uneix” i subratlla que els sindicats demanen ara diàleg en lloc d'autodeterminació, al mateix temps que s'adonen que la ruptura de Catalunya faria desaparèixer els sindicats de classe, que són de tota la societat i no del 50%.
José Luis López Bulla afirma que “mantenir la lluita nacional i la lluita social és un oxímoron en les condicions actuals de la globalització”. L'exsecretari general de CCOO a Catalunya considera que “la gran confusió creada per la relació entre la qüestió nacional i la qüestió social s'ha agreujat per la desubicació en què es troba el sindicat en no tenir resposta davant la globalització i els canvis tecnològics”.
