Selecciona Edició
Connecta’t

Les dues entitats municipalistes tornen a impulsar la seva fusió

La Federació i l'Associació de Municipis aproven resolucions per unir-se, després de diversos intents frustrats

Olga Arnau a l'assemblea de la FMC en què va ser triada presidenta.
Olga Arnau a l'assemblea de la FMC en què va ser triada presidenta.

Les dues entitats municipalistes catalanes, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), volen fusionar-se en una sola organització. Ja s'ho van proposar, sense èxit, el 2015. Ara tornen a intentar-ho. De moment, totes dues han aprovat una resolució per constituir una taula de treball amb la finalitat que aquest procés de fusió culmini aquest mandat, que finalitza el 2023. “Pensem que aquest és el camí que ha de seguir el municipalisme: unir esforços, anar de bracet, compartir objectius”, va assegurar Olga Arnau, nova presidenta de la FMC, en el seu discurs d'investidura el 15 de novembre.

La Federació i l'Associació de Municipis van néixer alhora, totes dues el 1981, “com a contrapès polític” una de l’altra, admet Arnau. La segona s'ha mogut sempre en l'òrbita convergent, ara PDeCAT, mentre que la primera ha estat històricament vinculada al PSC. De fet, Olga Arnau, actual alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, es va convertir fa 10 dies en la primera dirigent —i en la primera dona presidenta— de l'ens que no és socialista (és d'ERC). El bipartidisme regent fa quatre dècades és el que va originar la duplicitat d'entitats: “Una representava el poder de la Generalitat i l'altra el de les grans ciutats del cinturó vermell, cada una es va muntar el seu xiringuito i es va perdre la importància de l'instrument que tens a la mà, que és el municipalisme. I d'aquí s'han d'eliminar els colors polítics”, reivindica Arnau.

Els intents de superar aquesta dicotomia es remunten fins a molts anys enrere. Un dels primers contactes es va produir el 2005, quan els dos ens van arribar a firmar un protocol de col·laboració i es va intentar crear una comissió amb representants de tots dos. El 2012 i el 2015 va tornar a sorgir la proposta, llavors en un moment en què l'ombra de la corrupció havia fuetejat les dues entitats: a la FMC durant l'etapa de Manuel Bustos per suposats sobresous als alcaldes (que finalment es va arxivar) i per la mala gestió econòmica del seu expresident (encara s'investiga el suposat càrrec de milers d'euros de despeses personals de Bustos a comptes de l'ens); i a l'ACM pel saqueig de mig milió d'euros que van realitzar dos exdirigents (condemnats a 23 mesos de presó i a tornar els diners).

Fa quatre anys les dues entitats van arribar a aprovar resolucions per impulsar la fusió, però no es va aconseguir per la falta d'acord entre el PSC i els independentistes. “Llavors va pesar molt el context nacional. Les tensions pel procés no han facilitat que hi hagi grans acords polítics”, explica Eduard Rivas (PSC), alcalde d'Esparraguera i vicepresident de la FMC, que recorda, també els pactes trencats en ajuntaments arran del desacord pel referèndum i l'aplicació de l'article 155.

Els nous responsables de les dues entitats coincideixen que aquesta vegada sí que s'aconseguirà. Asseguren que el que ha canviat respecte al 2015 és que en els òrgans de govern de les dues entitats hi ha representats tots els partits de forma equitativa, cosa que fins ara no havia passat. “Ara la voluntat és total i hi ha un sistema de governança transversal. A més a més, tant a la Federació com a l'Associació de Municipis conflueixen tres grans partits —JxCat, ERC i PSC —que estan a favor de la fusió”, abunda Lluís Soler (JxCAT), president de l'ACM i alcalde de Deltebre. “Seria bo que el municipalisme enviés el missatge que es pot governar conjuntament i que és capaç de sumar esforços. L'existència de les dues entitats ja no té sentit perquè el bipartidisme està superat”, afegeix Rivas.

Les assemblees de les dues entitats ja han aprovat (l'ACM al setembre i la FMC el 15 de novembre) una resolució idèntica en què acorden “treballar en l'elaboració d'una proposta d'unificació de les entitats municipalistes a Catalunya” i “construir una taula paritària” entre les dues organitzacions per iniciar el procés. Consideren que la fusió servirà per “reforçar” el seu paper com a interlocutors del Govern i que “la situació actual del municipalisme ha de fer possible aconseguir-ho en aquest mandat”.

Soler admet que “ja hi ha hagut els primers contactes entre els partits” per preparar la fusió i pròximament faran el mateix les entitats, quan l'executiva de la FMC, acabada de constituir, comenci a rodar. Olga Arnau apunta que el més difícil del procés serà decidir si una entitat s'integra a l'altra o es constitueix una entitat nova, a més de veure com es mantenen i traspassen els convenis i contractes actuals firmats amb empreses i altres administracions. El que sí que tenen clar és que sigui una entitat “transparent” per evitar els escàndols de corrupció del passat. “És un ens que gestiona diners públics, així que la transparència, el bon govern i la rendició de comptes han de regir-lo”, conclou Arnau.

Executives equilibrades

La pèrdua d'alcaldies de JxCat i del PSC arran de les eleccions del mes de maig passat (d'unes 430 i 120, respectivament han caigut a 370 i 89), en contrast amb el gran creixement d'ERC (de 260 a 359), s'ha reflectit en les noves executives de la FMC i l'ACM, amb un repartiment de colors polítics més equilibrat. Les seves noves executives, acabades d'estrenar coincidint amb l'inici del nou mandat municipal, han arxivat el monopoli que el PSC exercia a la FMC i els neoconvergents, sobre l'ACM. Així, el comitè executiu del primer disposa ara de 9 membres d'ERC, 8 del PSC i també de JxCat, i 3 dels comuns (abans els socialistes en tenien 12, el doble que els nacionalistes). I el de l'ACM el formen 17 de JxCat, 15 d'ERC i 3 del PSC, quan fa quatre anys en tenien 22, 7 i 1 respectivament, a més d'un de la CUP.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >