Tercera cultura enllà
És empobridor veure la ciència com un element deshumanitzador que ens durà a societats clonades, perquè això establiria un contrast virtual entre un futur especulatiu i la realitat d’una ciència mèdica que ha posat fi a la mortaldat infantil
Entre el debat de la tercera cultura als anys seixanta del segle XX i els xips amb més memòria, per no parlar de la immortalitat per a demà passat, un nou segle ha dislocat la interacció entre Humanisme i Ciència. Ara Jeremy Corbin proposa nacionalitzar internet. Seria el ciberexit del país on Turing posà els algoritmes al servei de la computació. La màquina de Turing entra en escena amb els poders de la màquina de vapor. Del big bang exponencial anàrem a la ciberguerrilla. Poders i contrapoders tecnològics xoquen cada dia a la ciberesfera. Les connexions entre tecnociència i humanitats —la tercera cultura— són més volàtils i retòriques. La qüestió ja seria trobar un nou llenguatge.
La traducció en català de Les dues cultures i la revolució científica (1959), de C. P. Snow, és de 1967 i va generar una certa polèmica, fins i tot una enquesta de la revista cristianomarxista Serra d’Or. Aleshores Gabriel Ferrater —de formació matemàtica— escriu sobre la “crassa ignorància del literat” quant a l’altre ordre de cultura, que és simplement el de la distinció entre veritat i error, el desconeixement de la mena de verificació, factual o deductiva, a què cada proposició es pot sotmetre, i a la qual s’hauria d’haver sotmès abans de ser proposada —cosa que generalment hauria volgut dir que no hauria estat proposada”. En termes dràstics, afegí que “ciència vol dir pensament i pensament vol dir ciència, i que un extrem d’incultura científica implica la incapacitat de pensar”. Dècades després, prosseguim amb la lírica tribal, mentre la Catalunya real ja és al món 2.0.
Més enllà de la tercera cultura, les noves complexitats interconnecten més que mai. Comença una sinergia espectacular del coneixement i tot s’esdevé als escenaris globals. En parla John Brockman, fundador de www.edge.org, ciberespai entre pensadors per abolir distàncies entre les dues cultures. Però la interconnexió no millora, sinó que els científics comuniquen directament amb el públic. Ja no és que els matemàtics llegeixin Sòfocles o que els humanistes entenguin la nanotecnologia. La hipòtesi és una unificació del coneixement humà —la consilience—. En l’entretant, és empobridor veure la ciència com un element deshumanitzador que ens durà a societats clonades, perquè això establiria un contrast virtual entre un futur especulatiu i la realitat d’una ciència mèdica que —per exemple— ha posat fi a la mortaldat infantil. Benvinguda la consilience.
