Selecciona Edició
Connecta’t

Cinc fàbriques reconvertides en espais culturals

Diversos edificis han deixat de banda el seu passat industrial per convertir-se en llocs amb funcionalitats ben diverses

Can Marfà de Mataró era un espai dedicat a la indústria del teixit de punt.
Can Marfà de Mataró era un espai dedicat a la indústria del teixit de punt.

Catalunya va ser una de les zones que més van experimentar el procés d'industrialització que es va viure essencialment a la segona meitat del segle XIX, que va modificar del tot la fisonomia de les ciutats amb grans construccions i xemeneies enormes que s'enlairaven al cel, moltes de les quals encara perduren en l'actualitat. Després d'un segle, bona part de les edificacions van caure en desús per la crisi del tèxtil de finals del segle XX i més tard per la crisi econòmica. Arran del seu tancament, s'ha portat a terme una gran tasca de reconversió amb l'objectiu de preservar els trets arquitectònics identitaris dels edificis, que recorden tota una època, a més de reciclar i dotar de noves funcionalitats els enormes espais, que ara són museus, centres d'art i música o campus universitaris. 

Ca l’Aranyó

Cinc fàbriques reconvertides en espais culturals

Una fàbrica dedicada a la manufactura del cotó al barri del Poblenou va ser restaurada dins del programa del 22@, i el 2004 va ser transformada en un campus universitari. Es tracta de Ca l'Aranyó, un edifici amb els murs de maó i les finestres envidriades prototípiques de l'arquitectura industrial modernista que avui en dia pertany al campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Ca l’Aranyó era de l'empresari català Claudi Aranyó i va estar en funcionament fins als anys vuitanta, moment en què va caure en un procés de degradació fins que posteriorment va ser reconvertida. La seva xemeneia, de vuit metres d'alçada, és tot un símbol del conjunt arquitectònic de què ara gaudeixen estudiants i visitants. 

Can Marfà 

Cinc fàbriques reconvertides en espais culturals

Dues naus de dos pisos i planta baixa connectades per uns ponts i una xemeneia conformen el conjunt arquitectònic de Can Marfà de Mataró, dedicat a la indústria del teixit de punt. El 1996 es va arribar a un acord perquè l'edifici fos un espai expositiu del Museu de Mataró per donar a conèixer l'activitat industrial que ha concedit una identitat singular a la ciutat. La planta baixa sovint acull exposicions temporals i s'hi fan tallers i activitats sobre la història de la indústria, la moda i el disseny. 

Central Cornellà

Cinc fàbriques reconvertides en espais culturals

El 2004 va obrir un museu en una fàbrica, joia del modernisme industrial i situada a l'aqüífer del riu Llobregat, a Cornellà. El Museu Agbar de les Aigües és un centre d'art contemporani que vol promoure el patrimoni local i fer divulgació sobre l'aigua mitjançant cicles de cinema, espectacles científics, música i arts escèniques. L'arquitectura modernista també es pot observar a les antigues cases dels treballadors i a la xemeneia, de 50 metres d'alçada. El fet que avui en dia sigui una indústria encara en funcionament fa que el museu sigui un exemple de patrimoni històric ben conservat i en actiu que s'ha sabut adaptar als nous temps.

Espai Marfà

Cinc fàbriques reconvertides en espais culturals

Amb el mateix nom que la fàbrica de Mataró, la indústria de filats de cotó Marfà de Santa Eugènia de Ter, documentada a partir del 1819, va ser la primera tèxtil de tot Girona. L’Espai Marfà actualment és un equipament cultural municipal creat a partir de la seva rehabilitació. D'aquesta manera, ara la nau, de 2.700 , manté la seva imatge i la seva estructura industrial aplegant diferents serveis culturals, com els bucs d'assaig per a diverses disciplines artístiques, la Biblioteca Salvador Allende, així com una escola de música.

Fabra i Coats

Cinc fàbriques reconvertides en espais culturals

Una de les fàbriques més paradigmàtiques de la industrialització catalana, la Fabra i Coats, del barri de Sant Andreu, va tancar les portes el 2005 després de la disminució productiva a conseqüència de la crisi del sector del tèxtil. Després que tanqués l'Ajuntament de Barcelona en va adquirir els espais per preservar aquest patrimoni. En l'actualitat és un lloc d'exhibició, creació i experimentació artística amb el Centre d'Art i la Fàbrica de Creació, espais que han fet servir diverses personalitats, com Rosalía abans de la publicació de l'àlbum que la va portar a la fama internacional, El mal querer (2018).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ