Selecciona Edició
Connecta’t

Rosalía, el mapa dels orígens

De les classes de dansa amb quatre anys al seu últim concert abans de saltar a la fama, ‘Quadern’ ofereix un viatge visual pels anys de formació d’una de les estrelles de la música del segle XXI

rosalia
Maritza Paz va crear fa prop de tres anys el més característic de Rosalía, les ungles.

"La meva família no veia que tingués uns dots extraordinaris. És cert que només passejant una estona per un carrer a Andalusia podia trobar nenes amb més gràcia natural que ella; però jo hi percebia alguna cosa, i hi vam confiar”. Així recorda Gabriel Cortés, flamenc i marit de la famosa bailaora La Tani, la primera impressió que va causar una alumna molt especial a l’escola que regenten els Cortés: Rosalía.

Rosalía Vila Tobella (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat, 1993), multipremiada i supervendes amb només 26 anys, sabia des de ben petita que la música seria la seva vida. Aquesta és la història d’una artista amb una veu talentosa i una gosadia excepcional dalt de l’escenari. Els seus mestres coincideixen que el seu èxit no es deu a un geni innat, com ho podria ser el del seu admirat Camarón de la Isla. Les seves grans virtuts, apunten el director del Taller de Músics, Lluís Cabrera, el seu gran pare en el flamenc, José Miguel Vizcaya, o les seves professores de ball Manoli Rodríguez i Yolanda Cortés, són el neguit per aprendre, per provar-ho tot sense por, i, sobretot, la seva constància. Gabriel Cortés explica que la Rosalía adolescent era una màquina “de demanar informació”: “Arribava a l’escola amb la seva bici plegable, la deixava en un racó, ens assèiem a les escales i em preguntava de tot. Ella no pensava a sortir de festa: volia aprendre flamenc, volia amarar-se de música”.

Amb motiu del retorn de Rosalía a Barcelona, amb els concerts que oferirà al Palau Sant Jordi el 7 i el 8 de desembre, Quadern s‘endinsa en un recorregut visual pels espais més destacats de les dues dècades de formació d’un dels fenòmens musicals més potents del segle XXI. Una auca que comença el 1997 a l’escola Ses Dansa, quan tenia quatre anys, i que arriba fins al Tablao de Carmen, on el 2016 va oferir la seva última actuació com a artista anònima i on la va conèixer El Guincho, el productor que ha estat al seu costat des de l’àlbum El mal querer. El mapa dels orígens de Rosalía acaba en el món industrial que envolta el seu poble natal, una inspiració fonamental en un estil que l’ha convertit en una estrella global.

1. Les nenes que volen ser Rosalía

Els vídeos d’infantesa casolans que Rosalía ha publicat a les xarxes socials mostren una nena bellugadissa i riallera, que inventava coreografies al jardí de casa per a la música pop de Ricky Martin. Ella i la seva germana gran, Pili Vila, es passaven hores fent collages amb retalls de revistes de moda. Les dues germanes són inseparables, i Pili l’acompanya arreu i l’assessora en l’estètica.

Els pares van matricular Rosalía amb quatre anys a l’escola de dansa Ses Dansa, a Sant Esteve Sesrovires. Hi feia classes de jazz modern dos cops per setmana, dels quatre als 15 anys. “És una noia que ha treballat molt, des de ben petita”, diu Manoli Rodríguez, fundadora i directora de Ses Dansa. Les alumnes de Rodríguez —hi ha pocs nens matriculats en comparació amb nenes— s’emocionen quan senten parlar de l’ídol: “Les nenes volen ser com ella, la imiten. A vegades, quan la veuen pel carrer, una munió de nens la segueixen per saludar-la”. Rosalía va estudiar als mateixos col·legis que ells, a l’Institut Montserrat Colomer i a l’Escola Roureda.

Rodríguez té un mural en una paret on apareixen retalls de premsa sobre Rosalía, i fotos d’ella amb companys de Ses Dansa. “Em van avisar que vindrien mitjans d’arreu del món. És una icona del poble, per això l’hem de protegir”, diu la seva antiga professora.

L'escola de dansa on anava Rosalía, Ses Dansa.
L'escola de dansa on anava Rosalía, Ses Dansa.

2. Un lloc on perdre la por a l’escenari

Rosalía va actuar per primer cop en públic el 2007, amb 14 anys, a la pista poliesportiva Francesc Castellet de Sant Esteve Sesrovires. La pista és un dels racons favorits dels joves del poble per fer uns cops de pilota o per petar la xerrada. Davant d’un miler de persones —sobretot pares i familiars d’alumnes de Ses Dansa—, Rosalía va interpretar una cançó de la banda sonora de la pel·lícula musical El príncep d’Egipte.

Lluís Cabrera, director del Taller de Músics, assegura que Rosalía se’n feia un tip, durant els anys de formació, de buscar bolos per guanyar experiència a l’escenari. Extravertida de mena, el seu pare va ser el primer que la va animar a cantar en àpats familiars. La segona vegada que va actuar en públic va ser el 2009, al festival de l’Entitat Cultural Flamenca de Sant Esteve. La presidenta d’aquesta societat, Antonia Cañadas, era la cuinera a l’escola de Rosalía. Un dia, quan l’artista tenia 13 anys, Cañadas la va sentir cantar al col·legi amb unes amigues i li va proposar d’apuntar-se a l’entitat.

Poliesportiu on Rosalía va actuar per primer cop, amb 14 anys.
Poliesportiu on Rosalía va actuar per primer cop, amb 14 anys.

3. Un poble que la protegeix

El bar del Casino és un punt habitual per socialitzar-se a Sant Esteve Sesrovires; també ho era per a Rosalía i la seva colla. El Casino està situat al cor del poble, a tocar de la fàbrica propietat de la seva família materna, empresa dedicada a la producció de panells i plaques de senyalització. Xavier Diéguez, gerent del Casino, recorda quan una Rosalía adolescent li demanava actuar amb la guitarra a la sala d’actes del Casino. Era l’època en què la cantant feia classes de guitarra a l’Escola Municipal de Música d’Esparreguera. En aquesta mateixa sala va rebre el 2018 el premi de sesrovirenca de l’any: el 2017 havia publicat el seu primer disc, Los Ángeles, amb Refree.

Rosalía manté el seu domicili a Sant Esteve, a la casa familiar, una residència de classe mitjana benestant. Encara hi passa breus períodes de descans. La seva mare, Pilar Tobella, té al poble l’oficina des d’on gestiona la feina de Rosalía. A la gala en què va ser guardonada com a sesrovirenca insigne hi va actuar Clàudia López, veïna del municipi. López explica que, malgrat la fama, Rosalía continua sent propera amb la gent de Sant Esteve i que continua responent els missatges que li envien.

El bar del Casino de Sant Esteve Sesrovires.
El bar del Casino de Sant Esteve Sesrovires.

4. Un moment de revelació amb Camarón

El parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires. ampliar foto
El parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires.

Rosalía descobrí el flamenc amb 13 anys en un moment de revelació. A l’entrada del parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires —el pulmó verd d’un poble encerclat per polígons industrials—, una tarda Rosalía va topar-se amb un duel de música que sortia de dos cotxes tunejats. De sobte, segons va explicar a Vogue, va sonar Camarón de la Isla, i la va captivar: “No havia escoltat mai una veu tan visceral i animal. Era l’expressió més pura que havia sentit a la vida”.

La família de Rosalía té per part de mare unes fortes arrels catalanes i cap vincle amb el flamenc; el camí que va decidir seguir va ser un decisió que va sorprendre a casa. “Un no és només el que li ve donat, també és allò que vol ser”, va dir Rosalía el 2018 a EL PAÍS.

5. L’alumna hiperactiva i carismàtica

El Taller de Músics, al Raval.
El Taller de Músics, al Raval.

La jove inquieta va finalitzar l’ESO el 2010. Des d’aquell any i fins al 2014 va estar matriculada al Taller de Músics, escola ubicada al Raval. “No recordo cap alumna que agafés tantes assignatures. S’apuntava a tot. La seva predisposició a aprendre era increïble”, explica Lluís Cabrera. Rosalía ha relatat que la multiculturalitat del Raval, amb espais com la plaça del Macba, també li van deixar petjada. Cabrera destaca que el que ha assolit Rosalía també és gràcies als seus pares: “M’explicava les novel·les i la poesia que llegia, em parlava de cinema... Era una jove culta per l’esforç dels pares”. Cabrera afegeix un altre valor de Rosalía: el seu carisma: “Sempre l’envoltaven molts companys de classe. Si anava a un concert, la seguien 25, 30 persones”.

6. ‘Chiqui, la veu del mestre’

El que sap de flamenc, ha reconegut Rosalía, és gràcies a José Miguel Vizcaya, més conegut com Chiqui de la Línea. Cantaor de prestigi, va ser professor de Rosalía al Taller de Músics i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). La intensitat i el sentiment de les classes del Chiqui van marcar Rosalía. El mal querer, un àlbum considerat per molts com una obra mestra, és el treball de final dels seus estudis d’Interpretació del Flamenc a l’ESMUC, síntesi dels estudis amb Vizcaya adaptats a un pop trencador.

Vizcaya ha dit que li agradaria que Rosalía fes un disc de flamenc. Chicuelo, reconegut guitarrista i professor al Taller de Músics, explica que Rosalía li va proposar amb 19 anys de gravar un àlbum de flamenc. “L’hi vaig desaconsellar, perquè n’hauria sortit un disc més, no destacaria”. Chicuelo, guanyador el 2013 d’un Goya per una cançó de la pel·lícula Blancanieves, revela que Rosalía va substituir Sílvia Pérez Cruz —la cantant a la banda sonora— durant la gira de concerts on s’interpretava la música del film. També va guanyar experiència participant en multitud de bolos, des del festival per a nens Flamenkids fins a l’homenatge a Carmen Amaya que va crear Maria Rovira per al Festival Grec del 2012.

Chiqui de la Línea, qui va ser professor de Rosalía. ampliar foto
Chiqui de la Línea, qui va ser professor de Rosalía.

7. El soterrani que va inspirar el ‘tra tra’

Gabriel Cortés, cantaori gerent de La Tani, recorda la primera vegada que Rosalía va baixar les escales de l’escola de ball, ubicada en uns baixos a Nou Barris: “Portava els cabells rapats pels costats i li vaig dir que aquest no era estil per al flamenc. Es va deixar els cabells llargs”. Rosalía tenia 15 anys quan va ser alumna per primer cop a La Tani, però hi va estar poc: un any després es matricularia al Taller de Músics.

Més endavant, com a deixeble de José Miguel Vizcaya a l’ESMUC i fins poc abans de triomfar amb El mal querer, Rosalía va tornar a La Tani per aprendre amb Yolanda Cortés. Els moviments flamencs que Rosalía combina amb les seves innovacions a l’escenari i als videoclips, com ara les palmes amb el dors de la mà —el cèlebre tra tra—, tenen una base apresa amb mestres com Cortés o Vizcaya.

El soterrani de l'escola La Tani, a Nou Barris. ampliar foto
El soterrani de l'escola La Tani, a Nou Barris.

8. De l’anonimat al Primavera Sound

Detall del Tabalo de la Carmen, on El Guincho va descobrir Rosalía. ampliar foto
Detall del Tabalo de la Carmen, on El Guincho va descobrir Rosalía.

Agustín De Beaucé recorda la nit del 2016 en què va descobrir Rosalía: “Ella cantava a La Rouge, un bar del Raval. Érem quatre al públic. Em va encantar i li vaig proposar d’actuar al tablao”. Beaucé és el gerent del Tablao de la Carmen, al Poble Espanyol; Rosalía hi va actuar el 14 de maig del 2016, la darrera vegada que pujà a un escenari com a artista anònima. Un mes després ja participava amb el cantant C Tangana (van ser parella) en un concert al Primavera Sound. Un any més tard arribaria Los Ángeles, el disc amb Refree. L’actuació al Tablao de la Carmen (a la imatge, un detall) va ser cabdal perquè és on la descobrí El Guincho, l’artista que l’ha acompanyat des del 2018 en la seva projecció meteòrica.

9. Crear un estil propi

La majoria dels consultats per Quadern destaquen de Rosalía que sempre ha tingut clar que volia crear una marca diferenciada i per a un gran públic. Ho sap bé Maritza Paz, propietària de Divine Nails, el centre de manicura a Cerdanyola del Vallès on Rosalía va estrenar fa gairebé tres anys un dels elements que defineixen la seva imatge: ungles postisses de colors múltiples i llargada extrema. “Un dia em va trucar i em va dir que si li feia les ungles em faria promoció al seu compte d’Instagram. Aleshores tenia 19.000 seguidors i ara en té 6,7 milions”. Divine Nails té avui sucursal a Barcelona i atén celebritats nacionals i internacionals. Cabrera calcula que, des del 2018, any d’eclosió de Rosalía, les matriculacions al Taller de Músics han pujat un 25%.

10. La influència del Baix Llobregat

“Entris per on entris, al meu poble hi ha polígons industrials i camions. Molts elements de Pienso en tu mirá tenen molt a veure amb aquestes referències amb què he crescut”. Rosalía apuntava l’any passat la influència que suposa el paisatge industrial del Baix Llobregat en l’estètica de les cançons d’El mal querer, tot i que també hi és en altres creacions, com el seu darrer llançament, A palé.

Des dels xandalls, les samarretes o les sabatilles de plataforma, la manera de vestir i d’empolainar-se de Rosalía té un component de les tendències del jovent de l’àrea metropolitana de Barcelona. És un món que Rosalía observava de Sant Esteve Sesrovires. Per baixar a Barcelona havia de travessar polígons com els que desemboquen a la fàbrica de Seat, a la veïna Martorell. No és casualitat que la primera música que Rosalía es va comprar sent una nena fos una casset d’Estopa, els germans Muñoz, dos joves del Baix Llobregat que havien treballat en una fàbrica d’automoció.

El paisatge industrial del Baix Llobregat ha influït l'obra de Rosalía. ampliar foto
El paisatge industrial del Baix Llobregat ha influït l'obra de Rosalía.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ