Selecciona Edició
Connecta’t
BROU DE LLENGUA OPINIÓ i

Adeu socialista a la immersió

El document marc del proper congrés del PSC abandona el consens en matèria de llengua

Miquel Iceta al Congrés del PSC celebrat el novembre del 2016.
Miquel Iceta al Congrés del PSC celebrat el novembre del 2016.

Ni una trista setmana no ha trigat el PSC a estendre les ales sobre el cadàver de Ciutadans, quan encara no sabíem que Inés Arrimadas intentarà reflotar el vaixell ni sabem quin serà el rendiment de Lorena Roldán com a cap de llista d’unes properes eleccions al Parlament. D’alguna manera inefable, com una mena de llenguatge no verbal col·lectiu que tots interpretem, es dona per descomptada la liquidació del projecte dels taxidermistes un cop Albert Rivera ha anunciat la seva retirada, possiblement el més previsible dels seus últims moviments, a la vegada que es confirma la irrupció d’un nou actor polític, també a Catalunya, en forma de gent que d’exhumar un dictador en diu profanar una tomba. Fins aquí el que direm d’aquests.

No cal dir que l’ideari de Ciutadans en matèria de llengua ha estat la proposta més nociva des de la restauració de la democràcia, amb tres pilars essencials: la defensa de la llengua comuna, que comporta la prevalença del castellà; la defensa del bilingüisme social, que equival a la defensa del monolingüisme individual, i la crítica sistemàtica de la política lingüística en conjunt, amb dues propostes estrella que suposen una impugnació a la totalitat: el tancament de TV3 i la intervenció de l’escola en català per mitjà d’un 155 indefinit. El resultat és sabut: els tres partits que anaven en aquesta línia —Cs, PP i l’altre— han obtingut sis escons (eren set a l’abril) d’un total de 48.

El llegat de Ciutadans en matèria lingüística, però, és massa sucós per deixar-lo escapar, d’aquí que el Partit del Socialistes s’hagi afanyat a recollir-ne les restes de cara al seu 14è Congrés, que s’ha de celebrar (alerta, que per fer servir aquesta perífrasi et poden posar a la presó) al desembre. Si s’aprova el que recull el seu document programàtic marc, i en aquests congressos és difícil que no sigui així, es podrà dir sense embuts que el socialisme abandona el consens al voltant de l’escola en català i, de passada, la seva pròpia història en defensa de la llengua. Tot per comprar el relat de Ciutadans.

Diu el punt 35 del document socialista: «A la societat catalana hi ha hagut, les darreres dècades, un pacte de convivència en matèria lingüística que s’ha trencat per la instrumentalització que han fet els nacionalismes de la llengua, pel procés independentista, que ha associat el català a la seva causa, i per una utilització partidista al voltant del seu ús, especialment a l’escola». Sorprèn d’entrada aquesta instrumentalització obra dels nacionalismes (catalans, s’entén), tenint en compte que: 1) una part significativa de l’independentisme és de llengua materna castellana, 2) la supervivència de la llengua ha desaparegut del programa per a la independència, i 3) no es diu res de la instrumentalització que n’ha fet el nacionalisme espanyol. Però encara és més sorprenent la crítica velada a la immersió lingüística, de la qual no hi ha ni un sol esment en el document, tenint en compte la vindicació que sempre n’ha fet el partit, fins i tot com a obra de govern en mans de José Montilla.

Continua el document, el toc de gràcia: «Farem de la diversitat lingüística a Catalunya un actiu, defensant el català i el castellà a través d’un model plurilingüe a l’escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al nostre país exigeix». És a dir, parafrasejant, «posarem fi a l’escola en català per mitjà d’un model adaptat a l’entorn, possiblement fent més classes en castellà allà on es parla castellà, tot i que de fet encara no sabem com fer-ho». En qualsevol cas, la iniciativa dels socialistes farà les delícies de Rivera, l’home que es trencava la cara per parlar en castellà a Catalunya.

I finalment, el document fa un esment oportunista de Marta Mata, referent de l’escola en català i gran defensora de la no segregació dels alumnes per motius de llengua, en atribuir-li l’objectiu de fer que els nens coneguin i estimin tant el català com el castellà. Un objectiu que, a principis dels vuitanta, pretenia que el català arribés a àmplies capes de població immigrada on la llengua no havia penetrat i que ara no pot ser invocat sense una bona dosi de cinisme.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >