Selecciona Edició
Connecta’t

La immunoteràpia s’obre pas més enllà del càncer

Un congrés a Barcelona analitza l'aplicació d'aquests tractaments en altres malalties com l'alzheimer o la fibrosi pulmonar

cura cancer
Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques.

Hi ha vida més enllà del càncer. També per a la immunoteràpia. Aquesta família de fàrmacs, que s'encarreguen de despertar el sistema immune perquè ataqui les cèl·lules tumorals, ha revolucionat el pronòstic d'alguns tumors molt agressius aquesta última dècada i apunta a aconseguir el mateix en altres patologies no oncològiques. La recerca encara està en els inicis, però els primers resultats són encoratjadors. L'Institut de Recerca de Barcelona (IRB) ha reunit aquesta setmana a Barcelona experts internacionals per abordar aquest nou paradigma i, durant la trobada, s'han posat sobre la taula estudis fets amb ratolins on es prova l'eficàcia potencial d'aquests fàrmacs per combatre el pàrkinson o la fibrosi pulmonar, entre altres malalties.

“La immunoteràpia no s'acaba en el càncer, tindrà més aplicacions”, resumeix, segur, Manuel Serrano, investigador ICREA de l'IRB i coorganitzador de la conferència. El concepte amb què treballen els investigadors és el mateix. En el càncer, les cèl·lules tumorals juguen a la distracció i duen una mena de disfressa (proteïnes que s'enganxen a la superfície de les cèl·lules, com el PDL-1, i bloquegen la funció dels limfòcits) que els permet camuflar-se i esquivar el sistema immune. La immunoteràpia el que fa és treure aquesta disfressa a les cèl·lules dolentes i reactivar els limfòcits perquè les ataqui. “Moltes malalties vinculades a l'envelliment consisteixen en l'acumulació de cèl·lules aberrants. No són proliferatives, sinó degeneratives, però també són cèl·lules anormals i hi ha la sospita que també s'amaguen del sistema immune”, explica Serrano.

En el congrés, els investigadors han posat el focus en malalties vinculades a l'envelliment, com l'alzhèimer o la fibrosi pulmonar, patologies on les primeres investigacions ja han donat els seus fruits. Les hipòtesis dels investigadors apunten a dues bandes: o bé les cèl·lules danyades aconsegueixen escapar-se del sistema immune, com passa amb les tumorals, o bé els limfòcits, per l'edat, estan més atrofiats i són incapaços de detectar amb precisió les amenaces.

En qualsevol cas, el factor edat també influeix en el risc de càncer. “Però hi ha una diferència important", matisa Serrano. "Les cèl·lules aberrants del càncer tenen mutacions; les de la malaltia degenerativa, en canvi, no en tenen. Almenys pel que sabem. Però el sistema immune no només reconeix mutacions, sinó també proteïnes que tenim silenciades en l'organisme”. L'investigador ICREA treballa en l'estudi de les anomenades cèl·lules senescents. Això és, cèl·lules danyades que l'organisme hauria d'haver eliminat però, per alguna raó, encara hi són. L'error, assegura Serrano, és del sistema immune, que no està fent el seu paper.

“Molts dels tractaments que donem per a altres malalties ja es basen en la immunoteràpia, només que menys selectiva”, puntualitza Manel Juan

Amb l'edat, a més, la capacitat de reparació de l'organisme és menor. “El sistema immune es torna menys eficaç. La diferència entre el càncer i altres malalties és que en les segones no hi ha cèl·lules malignes. El que falla és la reparació”, sosté el doctor Alvar Agustí, cap de Pneumologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, que també ha participat en el congrés. El pneumòleg acaba de publicar una revisió a la revista New England Journal of Medicine sobre les causes de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC). “El que sabíem era que l'EPOC era una malaltia autoinfligida pel tabac. Ara sabem que això passa en el 50% dels casos, però hi ha altres causes, com el mal desenvolupament pulmonar, la prematuritat o la malnutrició en la infància, que també hi influeixen. El tabac continua sent el factor de risc més important, però hi ha altres causes i això obre noves oportunitats de tractament. Ja hi ha dades que si una persona fuma, el que aconsegueix és inflamar els pulmons i, en inflamar-los, poden produir substàncies que funcionen com a antígens i que provoquen una resposta contra el sistema immune”, apunta Agustí.

Els investigadors encara tenen més preguntes que no pas respostes. Els primers estudis en aquest camp es remunten a fa dos o tres anys, assegura Serrano. Però l'evidència que van pel bon camí ja està sobre la taula. “Les cèl·lules perilloses inicialment eren càncer. Ara trobem cèl·lules perilloses en fibrosi pulmonar, fibrosi hepàtica o renal, etc. Aquestes cèl·lules dolentes són com cèl·lules precanceroses que comencen a expandir-se descontroladament. A mesura que es van expandint, certs senyals de perill apareixen a la superfície. Això és el que causa la malaltia però alhora ens mostra una diana perquè el sistema immune l'ataqui”, explica Irv Weissman, investigador de la Stanford School of Medicine.

Alguns fàrmacs immunoteràpics, amb el mateix mecanisme d'acció que es fa servir en el càncer, ja han mostrat els seus efectes amb models ratolins. Per exemple, en l'alzhèimer. El 2016, un grup d'investigadors van publicar a Nature un estudi en el qual es va demostrar que, en bloquejar el PD-1 —un d'aquests frens que es posen als limfòcits per neutralitzar-los—, el sistema immune aconsegueix eliminar les plaques de beta-amiloide al cervell, característiques de l'alzhèimer, i millorar el rendiment cognitiu.

Al congrés també s'han presentat resultats en fibrosi pulmonar. “S'explicava com, en la fibrosi pulmonar, aquestes cèl·lules degeneratives s'amaguen expressant els mateixos factors que expressen en el càncer les cèl·lules per amagar-se, el PDL-1. Ells han vist en ratolins que si tracten amb un anti-PDL1 el sistema immune del ratolí es reactiva i mata aquestes cèl·lules degeneratives i la malaltia és molt menys severa”, relata Serrano.

“Moltes malalties  consisteixen en l’acumulació de cèl·lules aberrants. I hi ha la sospita que també s’amaguen del sistema immune”, apunta Manuel Serrano

“Molts dels tractaments que donem per a altres malalties ja es basen en la immunoteràpia, només que menys selectiva que aquestes teràpies, que són de complexitat alta”, puntualitza Manel Juan, cap de la secció d'Immunologia de l'Hospital Clínic. L'immunòleg considera que, si bé en el càncer és una mutació la que fa que els limfòcits no puguin reconèixer la cèl·lula tumoral, en altres malalties és el mateix sistema immune el que no està funcionant correctament. Juan també té en marxa estudis per assajar les teràpies CAR-T —cèl·lules modificades al laboratori a partir dels limfòcits T de cada pacient, afegint-los un gen que els ajuda a identificar les cèl·lules malignes per destruir-les— en una altra malaltia aliena al càncer, com el pèmfig (una malaltia dermatològica que causa nafres i butllofes a la pell).

Els investigadors admeten que encara és aviat per traslladar aquestes troballes a la pràctica clínica –“Aquest congrés arriba abans del seu temps”, sosté Serrano–, però no està fora de lloc assumir que d'aquí a pocs anys –“potser cinc”, diu– la immunoteràpia arribarà més enllà del càncer. Al cap i a la fi, conclou Manel Juan, “el sistema immune participa, almenys, en el 80% de les malalties”, així que aquí hi ha d'haver la solució.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >