Selecciona Edició
Connecta’t

Llarga vida de les pintures romàniques arrencades

El MNAC i les comarques rurals celebren un segle d’aquesta pràctica

Castell i col·legiata de Mur, on es van arrencar per primer cop murals romànics.
Castell i col·legiata de Mur, on es van arrencar per primer cop murals romànics.

L'estiu del 1919, la calma de Mur, un petit poble del Pallars Jussà, va ser alterada per l'arribada d'un grup d'estranys personatges: el marxant d'art nord-americà Ignasi Pollak i l'equip del restaurador italià Franco Stefanoni, mestre de la tècnica de l'"strappo" (estrebada en italià), que havia desenvolupat per a la salvaguarda del patrimoni italià durant la I Guerra Mundial. Van comprar el pantocràtor, el van arrencar de l'absis de Santa María de Mur i el van transportar en burro a Barcelona, on els esperava el col·leccionista Lluís Plandiura, que més tard el va portar a Nova York i el 1921 el va vendre al museu de Belles Arts de Boston. Des d'aleshores l'exhibeix com una de les seves obres més destacades.

La història del primer arrencament de pintures murals romàniques a Catalunya va ser recordada al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la presentació dels actes per commemorar el centenari d'aquell fet, que va marcar un punt d'inflexió en la preservació i la protecció de l'art a les comarques rurals. "En aquell moment les pintures romàniques no es valoraven i de vegades fins i tot es tapaven, perquè feien por als feligresos. El rector les va vendre per 7.500 pessetes, que va utilitzar per al manteniment de l'església", va explicar Josep Mullol, alcalde de Mur i president del Consell Comarcal del Pallars Jussà.

Quan la Junta de Museus i l'Institut d'Estudis Catalans, que el 1912 havien demanat documentar les pintures, es van assabentar que ja era massa tard per impedir-ne la venda i a més no disposaven dels elements legals per fer-ho. Tanmateix aquells fets van fer saltar les alarmes i el 5 de desembre de 1919 les institucions van posar en marxa una campanya de salvament, que paradoxalment van dur a terme els mateixos tècnics italians que havien arrencat les pintures de Mur.

La campanya va durar fins al 1923, però hi va haver intervencions esporàdiques fins al 1978. Es cobria el fresc amb una tela i s'enganxava amb cola orgànica, que en assecar permetia arrencar la pel·lícula pictòrica, com si fos un negatiu i enrotllar-la per traslladar-la al parc de la Ciutadella, a l'aleshores Museu d'Art i Arqueologia, on s'hi aplicava una altra tela i es col·locava en un nou suport. Així van arribar al MNAC els absis que en conformen l'excepcional col·lecció, des dels de San Climent i Santa Maria de Taüll fins a San Joan de Boí o Santa Maria d'Àneu.

"Al principi, Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de Catalunya, era partidari de mantenir les obres als seus emplaçaments, com estaven fent a França, però després dels fets de Mur es va adonar que arrencar-les, malgrat el risc de la intervenció, era l'única manera de salvar-les de l'espoli i el deteriorament dels elements", va concretar Jordi Camps, conservador en cap de l'àrea medieval del museu, que recorda també les campanyes de reproduccions que es van encarregar a Josep Pijoan i Joan Vallhonrat, autor de la gran majoria de còpies.

Aquests personatges prendran vida de la mà de Comediants en un fragment de l'espectacle Mur, guspira del MNAC, que s'estrenarà l'1 i 2 de maig, coincidint amb l'Aplec, la romeria anual de la Col·legiata de Mur, que posarà punt final a la commemoració del centenari amb les seves xerrades, seminaris i visites guiades. Segons el director del MNAC, Pepe Serra, el centenari és una oportunitat per posar de relleu les zones de procedència de les obres i la seva importància patrimonial, arquitectònica, històrica, artística i paisatgística. "Encara que no seria viable tornar a col·locar les obres 'in situ', visitar els llocs d'origen permet percebre'n una atmosfera diferent", va argumentar Serra lloant les iniciatives per pal·liar la falta dels originals, com la reproducció fidel de les pintures de Mur o la projecció del pantocràtor de Sant Climent de Taüll, el temple més gran de la Vall de Boí.

En espera de reformar les sales del MNAC

El director del MNAC, Pepe Serra, va aprofitar la presentació dels actes de celebració del primer arrencament de pintures murals romàniques per recordar que la reforma de les sales del Romànic constitueix la fase més ambiciosa de l'actualització de la col·lecció permanent.

"No es poden moure els absis de les seves estructures, però cal revisar un relat que ha canviat i ara s'ha de construir de forma col·lectiva. Cal subratllar el valor artístic de les peces i també cal donar veu als llocs i al context, desenvolupant línies de treball de doble direcció, explicant la geografia, l'edifici i el moment històric, no només l'obra", va subratllar per lamentar, una vegada més, la falta d'espai que condiciona aquest projecte. Aquesta intervenció s'espera poder iniciar-la abans de 2023, segons els plans del director del MNAC.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >