_
_
_
_
_

Colau denuncia que la “paràlisi” del Govern encalla projectes de ciutat

El projecte de la línia 9 del metro o la llei de finançament del transport públic són exigències que es dirigeixen a la Generalitat

Alfonso L. Congostrina
El president de la Generalitat, Quim Torra, amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la inauguració de l'estació de la línia 10 de Foneria.
El president de la Generalitat, Quim Torra, amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en la inauguració de l'estació de la línia 10 de Foneria.juan barbosa

L'Ajuntament de Barcelona denuncia que la “paràlisi” de la Generalitat i la interinitat del Govern central —ara a l'espera de la seva nova formació— perjudica inversions municipals i ha deixat encallats projectes que requereixen de la participació i els recursos de les altres dues administracions. La llista és cada vegada més llarga i les queixes es dirigeixen cap a tots dos governs. El projecte de la línia 9 del metro o la llei de finançament del transport públic són exigències que es dirigeixen a la Generalitat. I al Govern central, l'equip d'Ada Colau, l'insta a adequar l'aeroport i el port a l'emergència climàtica.

L'alcaldessa de Barcelona i l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras —empresonat per sedició i malversació— van signar el 27 de desembre del 2016 un conveni pel qual el Consistori comprava a la Generalitat un paquet d'immobles en desús valorat en 40 milions d'euros. A canvi, l'administració catalana es comprometia a posar en funcionament la línia 10 Sud del metro de Barcelona i a obrir dues estacions del suburbà al barri de la Marina. Tot just 13 dies més tard, Colau i Junqueras tornaven a compartir signatures en un paper: rubricaven un acord dins de la presó Model per traslladar l'històric centre penitenciari a dos solars de la Zona Franca. La Model va tancar les portes el 8 de juny del 2017, però el nou centre encara no s'ha construït.

Els acords de la línia 10 i de la Model van ser els últims rellevants als quals va arribar l'administració local amb l'autonòmica. “Els grans acords per a la ciutat necessiten de la complicitat de la Generalitat i del Govern de l'Estat. Per posar alguns exemples, l'acord de la cessió de la zona marítimo-terrestre està gairebé tancat, però com que el Govern central està perpètuament en funcions no arriba mai la cessió definitiva. Amb la Generalitat tenim el problema de la línia 9 del metro o el refinançament del transport públic on participem l'Estat, la Generalitat i l'Ajuntament: no hem pogut tancar cap acord. En el dia a dia no hi ha problemes però sí que existeix una paràlisi en els grans pactes”, denuncia el regidor d'Economia i Pressupostos, Jordi Martí.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, és més crítica: “La paràlisi de Quim Torra i Pedro Sánchez en clau d'infraestructures perjudica la vida quotidiana dels barcelonins. Torra ha d'entendre, d'una vegada, que Barcelona és la capital de Catalunya. Ha d'impulsar la línia 9, desenvolupar la llei de finançament del transport públic i la llei d'emergència del canvi climàtic perquè tinguem instruments que ens permetin millorar la mobilitat sostenible”. Sanz critica la lentitud amb la qual s'està acordant la construcció de carrils bus-VAO (per a vehicles d'alta ocupació) supramunicipals. I també el fet que la Generalitat encara no hagi aprovat que el Consistori pugui gestionar el polèmic Port Olímpic.

“L'Estat ha de tornar a pagar les seves aportacions al transport públic de la ciutat, que va deixar d'abonar el Govern del PP. Cal solucionar els problemes ferroviaris, l'estació de la Sagrera i la de Sant Andreu Comtal. L'aeroport i el port s'han d'adequar a l'emergència climàtica. Cal implementar mesures a curt, mitjà i llarg termini”, adverteix la tinenta d'alcalde. “La sensació és que quan truquem a la Generalitat o a l'Estat no hi ha ningú a l'altra banda del telèfon, no podem tancar res, hi ha una paràlisi generalitzada”, lamenta Sanz.

El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Jaume Collboni, es mostra esperançat amb la relació del Consistori i el Govern central: “En l'àmbit estatal haurem d'esperar que es formi govern i tot canviï. Pel que fa a la Generalitat no es prenen decisions, és una situació d'interinitat permanent. Com a Ajuntament afrontem despeses que no ens tocaven sobretot en els consorcis que compartim amb la Generalitat. És aquí on ells no aporten la seva part”.

“És urgent regular els preus dels lloguers o l'educació de 0 a 3 anys, però la resta d'administracions sembla que estan pendents d'altres assumptes. Un altre exemple són les residències de la tercera edat que són competència de la Generalitat i on cal iniciativa política, pressupost… Les administracions locals vivim aquestes mancances diàriament”, lamenta Martí. El regidor d'Economia alerta que les desigualtats continuen creixent a l'àrea metropolitana i creu urgent que l'administració autonòmica convoqui nous plans de barri per frenar aquestes diferències. “Després hi ha exemples com el recàrrec en la taxa turística que hem pactat a l'Ajuntament BComú, el PSC, ERC i JxCat, però necessitem que la Generalitat aprovi el pressupost per començar a arrencar”, lamenta.

“Es perden milions sense els pressupostos”

“Perdem desenes de milions perquè no s'han aprovat ni els pressupostos de l'Estat ni els de la Generalitat. Dins dels pressupostos, l'Ajuntament té un 40% de fiscalitat pròpia i un 60% d'aportació de l'Estat”, denuncia el regidor d'Economia Jordi Martí. “Acords com el del metro de la Marina o el tancament de la Model amb la Generalitat avui semblen impossibles, ja que només es poden fer amb governs consolidats i no amb executius instal·lats en aquest estadi de provisionalitat permanent”, conclou el responsable d'Economia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_