Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Vox ho canvia tot

La irrupció de Vox obliga el PSOE a buscar una solució per al conflicte català si no vol veure’s arrossegat pel discurs de l’extrema dreta. ERC té a les mans canviar el curs de les coses

El líder de Vox, Santiago Abascal, celebra els seus resultats a les eleccions generals.
El líder de Vox, Santiago Abascal, celebra els seus resultats a les eleccions generals. AFP

De la mateixa manera que s’ha vist obligada a firmar en menys de 48 hores l’acord de govern que no va ser possible en sis mesos d’agres negociacions, la irrupció de Vox obliga el PSOE a buscar una solució per al conflicte català. Trobarà fortes resistències dins i fora del partit, però si no ho fa pot acabar escombrada per la força del nacionalisme excloent de l’extrema dreta. El que la dramàtica experiència de Ciutadans ha demostrat en les últimes eleccions és que apropar-se a les posicions de Vox resulta abrasador i que l’única manera que la dreta més radical no capitalitzi el conflicte català és solucionant-lo.

La identitat nacional s'ha convertit en un factor essencial de la competició política a Espanya

Vox amb prou feines va aconseguir el 2015 el 0,23% dels vots. Al cap de tres anys, a les autonòmiques andaluses del 2018, arribava al 10,9%. Entremig havien passat moltes coses que podien alimentar l’emergència d’una força populista de dretes, com ara el persistent malestar dels perdedors de la crisi. Però el factor clau va ser sens dubte la intensitat que va agafar el conflicte català la tardor del 2017, amb un referèndum que no s’havia de celebrar i que va deixar en ridícul els serveis d’intel·ligència; una actuació policial que va fer malbé la imatge d’Espanya a tot el món i una declaració unilateral d’independència que, encara que fos poc seriosa, va revoltar els que pensaven que això de l’Estat de les autonomies havia arribat massa lluny.

En les legislatives del 28 d’abril, Vox va consolidar a tot el país els resultats d’Andalusia, i això va encendre totes les alarmes. Però un mes després, en les autonòmiques i municipals del 26 de maig, va perdre 1,3 milions de vots i va caure al 6,2%. Fins i tot a Múrcia, que havia estat el seu millor bastió, va passar del 18,6% al 9,5%. Aquesta caiguda va fer creure que l’amenaça estava superada. Que no n’hi havia per a tant. Va ser un error. Amb els mateixos líders i el mateix discurs, en les legislatives del 10 de novembre va obtenir 3,6 milions de paperetes, el 15,1% dels vots, i el sistema electoral el va premiar amb 52 escons, la tercera força del Congrés. Què havia passat? Una altra vegada el conflicte català, aquesta vegada per la resposta a la sentència del procés: les imatges de Barcelona en flames omplint durant dies la programació televisiva en plena campanya electoral. En aquestes eleccions es va veure a què condueix deixar-se portar pel corrent extremista. El PSOE va endurir el seu discurs contra l’independentisme. I mentre el PP i Ciutadans, que ja havien blanquejat l’extrema dreta pactant-hi diversos governs autonòmics, rivalitzaven per veure qui era més dur amb Catalunya, la màquina registradora de Vox no parava de sumar vots.

Un interessant treball d’Ignacio Sánchez Cuenca, professor de Ciència Política de la Universitat Carlos III de Madrid, publicat a la revista ‘Contexto’ revela que Vox creix allà on les enquestes del CIS mostren que ha crescut el sentiment nacional espanyol de caràcter essencialista. Les dades indiquen que la identitat nacional s’ha convertit en un factor fonamental de la competició política i que el vot de Vox es nodreix en primer lloc d’un sentiment d’identitat nacional i, en menor mesura, del rebuig de la immigració. La ideologia amb prou feines compta. “L’esquerra no pot sortir del mig dient que el debat territorial o identitari el perjudica. Com menys parla l’esquerra de la qüestió nacional, més espai discursiu i electoral conquereix la dreta, és a dir, amb més força s’imposa la identitat espanyola excloent. I per descomptat, si l’esquerra parla de la qüestió nacional en els termes en què ho fa la dreta, perd tota esperança”, conclou.

Esquerra haurà de decidir d'una vegada si vol ser part del problema que alimenta Vox o part de la solució

Vox ha adquirit una gran capacitat per condicionar la vida política espanyola. També el discurs i els marcs mentals que l’enquadren. Hem passat de la insensata proposta, encapçalada per Ciutadans i el PP, de suspendre l’autonomia catalana mitjançant l’aplicació d’un 155 preventiu a la proposta de suprimir totes les autonomies. Si el conflicte català continua enverinant-se, Vox continuarà tenint un excel·lent terreny per continuar creixent. El PP tindrà feina per no deixar-se fagocitar. I el PSOE? Com passa en les riuades, quan la massa de roques i arbres adquireix un determinat volum, la capacitat d’arrossegament que genera resulta irresistible. Té a les mans intentar impedir que es formi aquesta massa destructiva. De manera que ja no es tracta només de fer concessions perquè ERC pugui facilitar la investidura de Pedro Sánchez. El que està en joc és molt més que una investidura.

I Esquerra haurà de decidir una vegada per sempre si vol ser part del problema que alimenta Vox o part de la solució. Si es deixa arrossegar pel corrent simètric de Vox a Catalunya, el que busca rèdits electorals del “cuanto peor mejor”, o al contrari, es decideix d’una vegada a agafar les regnes per facilitar un canvi d’escenari.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >