Tips de barricades

Catalunya viu des del 14 d’octubre interrupcions de trànsit periòdiques en carreteres i carrers, en línies ferroviàries i a les fronteres amb França. S’ha ocupat l’aeroport del Prat i estacions de tren, a més d’enfrontaments amb la policia i accions vandàliques a les quatre capitals de província.

Elisa Armas, una de les milers de persones que pateixen a Barcelona aquest descontrol diari, increpava ahir el centenar de persones que van interrompre el trànsit a l’estació de Sants, a prop d’on treballa. Armas no s’intimidava malgrat que una manifestant la fotografiava amb el mòbil: “N’estic farta. Al bar on treballo la cosa va malament, i constantment he de canviar la ruta per tornar a casa. El pitjor va ser una nit que ens van bloquejar el cotxe amb el meu fill a dins, al carrer Aragó. Ens van envoltar uns encaputxats, adolescents.”

Els responsables de la situació són els Comitès de Defensa de la República (CDR) i Tsunami Democràtic, dues organitzacions anònimes, investigades per la justícia, que reben el suport del Govern català, dels partits independentistes i de molts dels seus votants. “Hi haurà caos mentre hi hagi ostatges, mentre no hi hagi llibertat d’expressió i de reunió i mentre no puguem exercir l’autodeterminació”, van anunciar aquesta setmana els CDR.

Lucía Flores va patir el caos dels CDR el dia que es va anunciar la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes. Va passar tres hores atrapada a l’autopista C-58, a la sortida de Terrassa, amb els seus fills d’1 i 4 anys. “Els nens tenien fred i ploraven. Jo també em vaig posar a plorar d’impotència i van començar a riure’s de mi”. Flores recorda que el moment de més tensió es va produir quan una ambulància va haver d’obrir-se pas pel carril d’emergència, també tancat, per evacuar un nen malalt en un dels vehicles bloquejats. Flores treballa a Sabadell i durant aquestes setmanes, per evitar els talls, surt una hora abans de la feina per poder recollir la seva filla gran a l’escola.

15 hores sense dormir

L’ocupació de l’autopista AP-7 de dimecres passat a Girona va deixar 500 vehicles bloquejats. Els seus passatgers van haver de passar la nit a la carretera. Javier, Ronney i Ventura, companys a l’empresa Integra2, van ser tres dels damnificats. “No hi estic d’acord ni en desacord. Però m’indigna estar 15 hores sense dormir”, lamentava Javier. El problema per a Ventura és que no s’actués contra els seguidors de Tsunami Democràtic que van aconseguir durant tres dies el control de la principal via de connexió amb França. “Els mandataris no fan res, no s’intervé”, lamentava Ventura després de revelar que va passar la nit del seu aniversari al cotxe.

“Han de lluitar, ho entenc”, reflexionava Albert Surinyac, un altre transportista que no va poder esquivar el tall: el va agafar a un quilòmetre de deixar el camió i anar-se’n a casa seva, a Gavà. “És una putada, però no ens ha faltat de res. Han passat pels cotxes oferint-nos menjar i de tot”, deia Surinyac en un elogi sincer.

Elisa Armas viu a prop de la plaça Universitat, ocupada des de fa dues setmanes per una acampada de joves antisistema i independentistes. Armas assegura que l’ambient és dolent i que, fins i tot una matinada, a les cinc, l’hora d’anar a treballar, un grup d’acampats visiblement beguts, segons assegura, la van molestar i va avisar la policia.

Rizwan Faruq, taxista i veí de plaça Universitat, admet estar “molt perjudicat” pels esdeveniments: “Des de l’octubre facturo un 40% menys perquè la gent agafa menys el taxi i hi ha menys turistes. Tinc tres fills i no em puc permetre perdre diners. Per això en comptes de 9 hores ara en treballo fins a 14, fins a guanyar el necessari”. Al comerç d’electrònica Home Gallery, a Universitat, calculen que les seves vendes s’han reduït a la meitat els divendres i dissabtes. A la botiga de joguines Palau, Xavier Brustenga constata que el negoci ha caigut, però creu que el principal problema és el missatge que transmeten els mitjans de comunicació: “El més greu són les imatges que es veuen per televisió, perquè sembla que hi hagi enrenou tot el dia.”

Veïns “fins al capdamunt”

“És una revolució, però de pa sucat amb oli, perquè a Catalunya es viu com en pocs llocs del món”, explica Juan Ramón Rodríguez, gerent d’una botiga de matalassos a Sant Adrià de Besòs. La carretera N-II entre aquest municipi i Barcelona ha estat tallada en diverses ocasions durant les últimes setmanes, exactament davant de l’establiment de Rodríguez: “Els veïns n’estan fins al capdamunt. Els talls, per sort, duren poc perquè són revolucionaris de sopar calent i dormir bé”. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar dimecres que les mobilitzacions no afluixessin. “Jo no havia vist una revolució en la qual els opressors són els pencaires de Sant Adrià i els oprimits, les elits”, opina Rodríguez.

Talls com el de Sant Adrià s’estan produint cada dia a l’àrea de Barcelona. La interrupció del trànsit a l’Avinguda Meridiana es produeix cada nit des de fa un mes. Un centenar de persones tancaven dijous passat aquesta artèria d’accés a Barcelona. Molts dels passatgers a l’estació d’autobusos de Fabra i Puig confirmen que han hagut de modificar el seu recorregut habitual. És el cas de Carmen Martínez, empleada de l’Hospital Vall d’Hebron, que viu al Vallès Occidental: “Habitualment arribo a casa cap a les nou; però aquests dies arribo a les deu”, diu Martínez, “i em sembla bé que protestin mentre no perjudiquin ni facin mal a altres, cosa que sí que fan. Avui he treballat 12 hores i encara em tens aquí”.

Juan Cruz esperava dins del cotxe durant el tall d’ahir a l’estació de Sants. Els antiavalots dels Mossos d’Esquadra prenien posició davant el seu vehicle. Cruz observava l’escena amb resignació: “Tinc una botiga de domòtica a la Diagonal i ja són diverses vegades que m’he quedat així. Aquesta gent està coartant la meva llibertat i perjudicant el meu negoci”.

Vicent Tamarit és un agricultor jubilat de València que ahir va arribar amb tren a Sants. Els CDR bloquejaven l’estació i va haver de caminar una tirada llarga carregant la maleta. La seva família té un hostal a la ciutat: “El negoci anava bé però ara està caient”. Tamarit recorda quan viatjava quan era jove per Catalunya: “Llavors era un model. Això d’ara és molt trist”.