Selecciona Edició
Connecta’t
L'ESCRITA OPINIÓ i

La vida lenta

Ens veureu per tot arreu: som la mena de gent que remena capses de vinils vells, que compra de cooperativa i de qui sovint pengen càmeres analògiques del coll

La Fira del Disc de Barcelona, en una imatge d'arxiu.
La Fira del Disc de Barcelona, en una imatge d'arxiu.

Ens veureu per tot arreu: som la mena de gent que remena capses de vinils vells, que compra de cooperativa i de qui sovint pengen càmeres analògiques del coll. Evitem etiquetes fàcils: hi deu haver una part de moda, en tot això, però en realitat em sembla que s’hi pot veure un acte de resistència a aquesta acceleració rampant tan pròpia de la cosa contemporània. Ho diu més o menys tothom que s’ha enamorat de tecnologies presumptament obsoletes: part del seu encant passa per l’espera obligada, és a dir, per la dificultat de trobar segons quin àlbum en vinil, o el temps que passa entre que fas la fotografia, acabes el rodet, el reveles i te n’envien els escanejos a casa. Aquesta llenca de temps que s’obre entre la primera coagulació d’un desig i la seva satisfacció és justament el que obre un espai per a l’experiència i el que fa, d’aquesta lentitud, una lentitud amb significat.

Amb una amiga poeta, comentàvem el procés que, quan érem adolescents, ens duia d’una cançó que mig senties a la ràdio als esforços per descobrir-ne títol i autor (la FNAC va arribar a fer, de les penoses temptatives de cantar-la a algú, amb l’esperança que la reconegués, un anunci memorable), a l’intent de gravar-la en casset (precàriament, i detestant les falques d’entrada i de sortida dels locutors), a l’intent de trobar-la en cedé i, finalment, a la compra i l’escolta en bucle a casa. Ara, sota l’eficiència fulminant de Google i Spotify, tota aquesta amalgama d’expectativa, imaginació i autodisciplina desapareix en favor del consum immediat, l’escolta intensiva i l’acumulació ingent (exagero, però només una mica). Perquè l’acceleració està íntimament lligada amb l’acumulació: si la relació amb la cosa comprada cada cop és més pobra, el poc que queda de l’experiència pròpiament dita, de l’espera i l’anticipació, retrocedeix a l’acte de compra. Aquest trasllat (i això ho explicava meravellosament Beatriz Sarlo a Escenas de la vida posmoderna), però, és verinós, perquè la compra no dura gaire, és puntual, i en el moment en què s’ha fet, el que sigui que hem comprat se’ns desfà a les mans (libidinalment parlant), se’ns dessublima, i ens torna a posar en la disposició de repetir-la. No serà el primer cop que ens ve de gust sortir a comprar, sense que vulguem comprar res d’específic. Sarlo observa que hem passat de consumir productes (o les idees que s’hi adhereixen) a consumir actes de compra, i ho relaciona amb un cert caràcter de col·leccionisme. Diria que hi ha alguna cosa de bulímica i destructiva, en aquesta repetició compulsiva, i és contra aquesta compulsió que s’ha anat enfortint l’ideal d’una vida lenta.

Abans he mencionat el significat. Ras i curt, la compulsió, l’acumulació i l’acceleració tendeixen a oposar-s’hi. El significat, com les teranyines, demana temps i punts d’amarrada, i és una feina que pot ocupar tota una vida. Això sí, un cop teixit, les becaines són olímpiques.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >