Selecciona Edició
Connecta’t

Joan Margarit, premi Cervantes 2019

El poeta català, que recentment ha publicat les seves obres completes sota el títol de 'Tots els poemes (1975-2015)' rep el guardó més prestigiós de les lletres en castellà, dotat amb 125.000 euros

El poeta Joan Margarit a casa seva, a Sant Just Desvern, a principis d'aquest any. Veure fotogaleria
El poeta Joan Margarit a casa seva, a Sant Just Desvern, a principis d'aquest any.

El poeta Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 81 anys) ha estat reconegut aquest dijous amb el guardó més prestigiós de les lletres en tot l'àmbit del castellà, el Premi Miguel de Cervantes, dotat amb 125.000 euros. El ministre de Cultura i Esport en funcions, José Guirao, i la guanyadora del 2018, la poeta uruguaiana Ida Vitale, han estat els encarregats de revelar el nom del premiat en aquesta edició, escollit d'entre els candidats que proposa la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE).

Sobre les dues de la tarda, Guirao i Vitale han entrat plegats a la sala de premsa per anunciar la decisió. El ministre ha volgut llegir un poema del guanyador abans de pronunciar el seu nom, allargant la intriga i esvaint una incògnita: no rebria el premi una dona. No llencis les cartes d'amor ha estat el poema triat, recitat en castellà, i en concloure els últims versos ("i les cartes d'amor que hauràs guardat / la teva última literatura"), ha anunciat que es tractava de Joan Margarit, "un grandíssim poeta en llengua espanyola i catalana". Posteriorment ha agraït al jurat la seva tasca i ha llegit un comunicat en què ha destacat "la profunda transcendència i lúcid llenguatge sempre innovador" amb el qual "ha enriquit tant la llengua castellana com la catalana i representa la pluralitat de la cultura peninsular en una dimensió universal".

Espontània i divertida, Ida Vitale no ha dubtat a explicar –contravenint la discreció que normalment impera en les deliberacions del jurat– que ella hi estava "en dissidència". El poema que ha llegit el ministre ha dit que la va "guanyar molt" però ha aclarit que el seu candidat era Enrique Vila-Matas, a qui no coneix personalment, però amb l'obra del qual ha gaudit molt. "Haver de jutjar tota la literatura que has llegit és força horrible", ha afirmat divertida. "Quedes exempta de l'error quan es premia això que no conec i tot plegat t'obliga a llegir un munt d'autors. Cal pensar que els altres en el jurat en saben més, n'entenen més i són més futur". El ministre afectuosament l'ha reprès per explicar més del compte però Vitale va seguit amb les seves explicacions. "M'agrada llegir en prosa Vila-Matas. érem quatre que estàvem amb ell, però es vota pel passat o l'esperança de futur. Un jurat és una experiència química amb resultats impredictibles. Jo encara no entenc com em van votar a mi". El ministre ha respost, tancant la discussió: "Jo tampoc, perquè no hi era, però com a lector de poesia m'ha alegrat molt i aquest any estic molt content també amb el premi a Margarit". 

Preguntat sobre la pluralitat a la qual al·ludia el jurat i que en aquesta ocasió no s'ha bolcat cap a la literatura de l'altra banda de l'Atlàntic, el ministre ha parlat de com l'any passat ja es va trencar "la regla no escrita" que en anys alterns guanyava un espanyol o un llatinoamericà, en ser premiada Ida Vitals després de Sergio Ramirez, nicaragüenc. L'últim autor espanyol que va rebre el guardó va ser el també català Eduardo Mendoza, el 2016. "Aquest any també hi havia candidats llatinoamericans", ha explicat. Guirao ha confirmat que s'havien posat en contacte amb Margarit i que estava feliç i content, i ha recordat que la setmana vinent el poeta recull el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana.

Margarit, arquitecte a més de poeta (va fer el càlcul d'estructures de la Sagrada Família, va ser catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i té un llibre titulat, precisament, Càlcul d'estructures), ha publicat recentment Per tenir casa cal guanyar la guerra (també en castellà), una autobiografia en prosa dels seus anys joves. “Aquest llibre”, va explicar a EL PAÍS, “és l'epíleg de la meva obra completa. L'interès a esbrinar per què la meva vida ha estat la que ha estat i no una altra. No hi ha persona que hagi meditat i utilitzat la seva ment que no es faci aquesta pregunta”. El llibre intenta entendre, doncs, l'època de la Guerra Civil, d'enorme influència en la seva joventut, que va transcórrer entre la seva Catalunya natal i Tenerife, on es va traslladar amb la seva família als 14 anys. “Hem nascut en un país que no és qualsevol cosa i en una època que no és qualsevol cosa. Ens ha costat molts morts, moltes baralles, molta gent infeliç i molt desgraciada”, va sentenciar. Més recentment s'ha editat Una mujer mayor (La cama sol), una reflexió de Margarit entorn de la pintura de la portuguesa Paula Rego. Aquest 2019, l'editorial Austral va presentar una versió bilingüe de les seves obres completes a Todos los poemas (1975-2015).

Al maig, Margarit va ser reconegut amb el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, dotat amb 42.100 euros. El jurat va definir l'escriptor, signatari d'una trentena de poemaris en castellà i català, com “el gran artífex de la poesia com a instrument moral”. Segons va interpretar l'escriptor, es tracta efectivament d'un instrument “bàsicament, de defensa pròpia, de defensa moral davant la teva pròpia vida". "La poesia no és literatura, és una altra cosa”, va declarar l'autor de No era lluny ni difícil (2010) o Llegas tarde a tu tiempo (1999-2002) en una entrevista amb aquest diari a casa seva, a Sant Just Desvern, molt a prop de Barcelona. 

En l'acte d'anunci del guanyador, la poeta Ida Vitale ha lloat la qualitat de l'escriptura de Margarit en escoltar un dels seus poemes, llegit per Guirao, No llencis les cartes d'amor, que diu: "Elles no t'abandonaran. / Passarà el temps, s'esborrarà el desig / –aquesta fletxa d'ombra– / i els rostres sensuals, intel·ligents, bellíssims, / s'ocultaran en un mirall dins teu. / Cauran els anys i avorriràs els llibres. / Davallaràs encara / i perdràs, fins i tot, la poesia. / El soroll de ciutat als vidres / anirà esdevenint l'única música, / i les cartes d'amor que hauràs guardat / la teva última literatura".

Instaurat el 1976, el Premi Cervantes ha reconegut escriptors del nivell del mexicà Octavio Paz, l'hispanoperuà Mario Vargas Llosa i l'espanyol Camilo José Cela, tots tres guanyadors del Nobel. Dels 45 agraciats fins avui (el 1979 el premi es va lliurar ex aequo a l'argentí Jorge Luis Borges i l'espanyol Gerardo Diego), només cinc han estat dones: la filòsofa espanyola María Zambrano (1988); l'escriptora cubana Dulce María Loynaz (1992); l'escriptora espanyola Ana María Matute (2010); l'escriptora i periodista mexicana Elena Poniatowska (2013); i la poeta uruguaiana Ida Vitale (2018). Per països, Espanya s'imposa amb 23 guardons, seguida de Mèxic (6), l'Argentina (4), Xile (3), Cuba (3), l'Uruguai (2), Colòmbia (1), Nicaragua (1), el Paraguai (1) i el Perú (1).

El lliurament del premi tindrà lloc, com cada any, el 23 d'abril al Paranimf de la Universitat d'Alcalá de Henares (Madrid), ciutat que va veure néixer l'autor del Quixot. Després de l'edició del 1979, es va establir que el premi no es pot repartir, ni tampoc atorgar-se a títol pòstum o declarar-se desert. Des del 2008, els dos últims premiats formen part del jurat. Nomenat aquesta tardor, aquest 2019 el formaven l'autor nicaragüenc guanyador el 2017, Sergio Ramirez; i Ida Vitale, uruguaiana guanyadora del 2018; Paz Battaner, designada per la RAE; Pablo de Santís, per l'Acadèmia Argentina de les Lletres; María Luisa Sotelo, designada per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles; Bernal Herrera, en nom de la Unió d'Universitats d'Amèrica Llatina; Raquel Caleya, per l'Institut Cervantes; Eduardo Lago, designat per la Direcció General del Llibre; Arsenio Escolar, en representació de les Associacions de Periodistes d'Espanya; Leticia Amato, per la Federació Llatinoamericana de Periodistes; i Susan Byme, en nom de l'Associació Internacional d'Hispanistes. Va actuar com a secretari Carlos Alberdi, director del gabinet del ministre, i Begoña Cerro va ser la secretària d'actes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >