Selecciona Edició
Connecta’t

El 22% dels usuaris d’albergs per a sensesostre són menors de 25 anys

Un informe de l'Ajuntament alerta que si els menors tutelats no tenen alternativa quan fan els 18 anys, poden acabar al carrer

inmigrantes
Joves migrants a Sant Pau del Camp, a Barcelona,l'estiu passat.

L'Ajuntament de Barcelona està alarmat per l'augment de joves d'entre 18 i 25 anys que detecta en els serveis per a persones sense sostre i que en part són joves extutelats per la Generalitat. En quatre anys, la seva presència en albergs, menjadors i centres de dia s'ha duplicat. Aquests joves ja són el 22% dels usuaris d'albergs. Són dades de l'informe Menors i joves migrants sense referent adult a Barcelona, que alerta que el 44% dels menors migrants tutelats atesos pel Govern tenen 17 anys. Si als 18 no tenen alternativa, corren el risc d'acabar al carrer, avisa el l'Ajuntament.

El permís de residència i treball, clau de la inserció

Per als joves migrants tutelats fins als 18 anys, resulta clau sortir de la tutela amb permís de residència i de treball. La tutela depèn de les comunitats autònomes i en arribar als 18 anys el principal condicionant per al seu futur és la seva situació legal. La Llei d'Estrangeria i el permís de treball són la gran barrera. La DGAIA pot sol·licitar permisos de residència a l'Estat i amb una oferta de treball a jornada completa es pot aconseguir el permís de treball. Té una vigència d'un any i després es pot renovar encara que sigui amb contractes d'un dia.

“L'arribada de joves extutelats al sistema d'atenció a persones sense llar demostra que hi ha mancances importants en l'acompanyament dels menors en la transició a la vida adulta”, afirma l'informe. I detalla que els serveis socials municipals reben “trucades diàries de centres residencials i d'acolliment buscant places per a nois que fan els 18 anys i no tenen cap lloc on viure”.

L'informe alerta de “derivacions directes de nois” des del sistema de protecció de menors a centres de primer acolliment (albergs) municipals “i es té constància d'instruccions escrites de la mateixa Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA)” que indica als seus professionals que davant la falta de solucions d'habitatge adrecin els joves a aquests centres de gestió municipal.

L'Ajuntament no quantifica quants d'aquests joves que recorren als serveis per a sensesostre són menors migrants sense referents adults —els anomenats mena— que surten de la tutela de la Generalitat. Però sí que apunta, entre les causes, la pressió migratòria i una legislació laboral i d'estrangeria que no ho posa gens fàcil. I demana prevenció perquè quan un menor surti de la tutela de la Generalitat —la desinstitucionalització— no acabi al carrer. L'informe també afirma que el 9% de les persones ateses pels educadors socials que dormen al carrer tenen també entre 18 i 25 anys. I apunta que entre ells “hi ha una important sobrerepresentació dels homes d'origen magrebí”, procedència de la majoria de menors no acompanyats.

“No pot ser que una persona surti d'una institució i hagi d'acudir a una altra”, lamenta la comissionada d'Acció Social, Sònia Fuertes. Sobre el fet que el 44% dels menors tutelats pel Govern tinguin 17 anys, alerta: “Si no fem una bona previsió de sortida, amb un pis o un programa d'ocupació, no els podrem acompanyar i els deixarem en una situació precària, de carrer”.

La comissionada alerta que “els dispositius de sensellarisme no estan pensats per a joves”. Històricament, la funció dels albergs no ha estat acompanyar els joves a la vida adulta, recorda. A més, els centres existents són plens des de fa temps. L'únic recurs de persones sense llar per a menors de 25 anys, el Maria Freixa, es va omplir poc després d'obrir.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >