_
_
_
_
_

El 22% dels usuaris d’albergs per a sensesostre són menors de 25 anys

Un informe de l'Ajuntament alerta que si els menors tutelats no tenen alternativa quan fan els 18 anys, poden acabar al carrer

Joves migrants a Sant Pau del Camp, a Barcelona,l'estiu passat.
Joves migrants a Sant Pau del Camp, a Barcelona,l'estiu passat.ALBERT GARCÍA
Clara Blanchar

L'Ajuntament de Barcelona està alarmat per l'augment de joves d'entre 18 i 25 anys que detecta en els serveis per a persones sense sostre i que en part són joves extutelats per la Generalitat. En quatre anys, la seva presència en albergs, menjadors i centres de dia s'ha duplicat. Aquests joves ja són el 22% dels usuaris d'albergs. Són dades de l'informe Menors i joves migrants sense referent adult a Barcelona, que alerta que el 44% dels menors migrants tutelats atesos pel Govern tenen 17 anys. Si als 18 no tenen alternativa, corren el risc d'acabar al carrer, avisa el l'Ajuntament.

El permís de residència i treball, clau de la inserció

Per als joves migrants tutelats fins als 18 anys, resulta clau sortir de la tutela amb permís de residència i de treball. La tutela depèn de les comunitats autònomes i en arribar als 18 anys el principal condicionant per al seu futur és la seva situació legal. La Llei d'Estrangeria i el permís de treball són la gran barrera. La DGAIA pot sol·licitar permisos de residència a l'Estat i amb una oferta de treball a jornada completa es pot aconseguir el permís de treball. Té una vigència d'un any i després es pot renovar encara que sigui amb contractes d'un dia.

“L'arribada de joves extutelats al sistema d'atenció a persones sense llar demostra que hi ha mancances importants en l'acompanyament dels menors en la transició a la vida adulta”, afirma l'informe. I detalla que els serveis socials municipals reben “trucades diàries de centres residencials i d'acolliment buscant places per a nois que fan els 18 anys i no tenen cap lloc on viure”.

L'informe alerta de “derivacions directes de nois” des del sistema de protecció de menors a centres de primer acolliment (albergs) municipals “i es té constància d'instruccions escrites de la mateixa Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA)” que indica als seus professionals que davant la falta de solucions d'habitatge adrecin els joves a aquests centres de gestió municipal.

L'Ajuntament no quantifica quants d'aquests joves que recorren als serveis per a sensesostre són menors migrants sense referents adults —els anomenats mena— que surten de la tutela de la Generalitat. Però sí que apunta, entre les causes, la pressió migratòria i una legislació laboral i d'estrangeria que no ho posa gens fàcil. I demana prevenció perquè quan un menor surti de la tutela de la Generalitat —la desinstitucionalització— no acabi al carrer. L'informe també afirma que el 9% de les persones ateses pels educadors socials que dormen al carrer tenen també entre 18 i 25 anys. I apunta que entre ells “hi ha una important sobrerepresentació dels homes d'origen magrebí”, procedència de la majoria de menors no acompanyats.

“No pot ser que una persona surti d'una institució i hagi d'acudir a una altra”, lamenta la comissionada d'Acció Social, Sònia Fuertes. Sobre el fet que el 44% dels menors tutelats pel Govern tinguin 17 anys, alerta: “Si no fem una bona previsió de sortida, amb un pis o un programa d'ocupació, no els podrem acompanyar i els deixarem en una situació precària, de carrer”.

La comissionada alerta que “els dispositius de sensellarisme no estan pensats per a joves”. Històricament, la funció dels albergs no ha estat acompanyar els joves a la vida adulta, recorda. A més, els centres existents són plens des de fa temps. L'únic recurs de persones sense llar per a menors de 25 anys, el Maria Freixa, es va omplir poc després d'obrir.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_