_
_
_
_
_

La Generalitat paralitza l’enquesta a instituts que pregunta sobre el suport a la independència

El qüestionari forma part d'un projecte de la Universitat de Lleida que disposa de finançament del Ministeri d'Economia

Josep Catà
Un institut, en una imatge d'arxiu.
Un institut, en una imatge d'arxiu.Uly Martín

El Departament d'Educació de la Generalitat ha ordenat aquest divendres paralitzar la difusió a instituts catalans d'una enquesta de la Universitat de Lleida que pregunta sobre el suport dels alumnes a la independència. Fonts del Govern han explicat que, davant de les queixes de les famílies per les preguntes de tipus polític que inclou el qüestionari, han optat per paralitzar-ne la difusió i analitzar-lo conjuntament amb la universitat. La difusió de l'enquesta, avalada pels Serveis Territorials del Departament d'Educació, forma part d'un projecte que està finançat pel Ministeri d'Economia i que té com a objecte l'anàlisi de la integració cultural i lingüística dels alumnes migrants, tant a Catalunya com a altres comunitats autònomes. 

Más información
L’ús del català al pati cau a la meitat de primària a secundària, segons un estudi
La llei catalana d’educació compleix deu anys sense executar els seus objectius

L'enquesta de la Universitat de Lleida va ser denunciada dijous per l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), una entitat propera a Societat Civil Catalana que és contrària a la immersió lingüística a Catalunya i és partidària d'un ensenyament bilingüe. L'associació considera que el qüestionari vulnera la privacitat dels alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO als qui es va demanar que emplenessin l'enquesta. L'AEB, després de recollir les queixes de diverses famílies d'un institut a Tarragona, va anunciar que denunciaria els fets davant de la inspecció educativa.

Arran de les queixes, la Generalitat ha optat per posar el fre i analitzar l'estudi conjuntament amb la universitat. El departament defensa, malgrat tot, que no qüestiona mai "els estudis que han estat avalats per la universitat i pel ministeri". "Sempre estem oberts a la recerca universitària", assenyala un portaveu d'Educació. Amb aquest criteri la Generalitat havia autoritzat la difusió de l'enquesta als centres educatius perquè els alumnes col·laboressin en l'estudi. 

El qüestionari incloïa preguntes sobre cultura, usos lingüístics i societat, però també sobre política. Les preguntes que han motivat la denúncia són: “Fins a quin punt t'identifiques amb el moviment independentista / no independentista”; “fins a quin punt et sents català / espanyol / del teu país d'origen”; i “fins a quin punt et sents orgullós de ser català / espanyol / del teu país d'origen”.

A l'encapçalament de l'enquesta es demanava als alumnes que s'identifiquessin amb nom i cognoms, però un portaveu de la Universitat de Lleida va assegurar que les dades esdevenien anònimes en els resultats estadístics, i que en cap cas es feia pública la identitat. Els denunciants asseguraven també que els alumnes no es podien negar a respondre a l'enquesta, i la universitat afirma que el qüestionari era voluntari i que van disposar del "consentiment informat" dels alumnes que van respondre.

L'objectiu principal de l'estudi és analitzar l'adaptació cultural i lingüística de migrants romanesos i marroquins, tot i que també es pregunta a alumnes autòctons per tenir una mostra estadística més completa. El mateix projecte ha fet o està preparant enquestes similars, tot i que adaptades a cada realitat territorial, a centres de secundària d'altres comunitats autònomes, com Aragó, el País Basc, Madrid o Astúries. La institució acadèmica sosté que el projecte ha passat totes les autoritzacions i que està finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat. Hi participen investigadors d'Andorra, el Regne Unit, Itàlia, Finlàndia i Holanda, entre altres països.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_