Selecciona Edició
Connecta’t

Ramon Besa reclama una mirada plural en el periodisme

El periodista d'EL PAÍS, guardonat amb el Premi Nacional de Comunicació, advoca per fugir de l'autocensura

Ramon Besa rep el Premi Nacional de Comuniació. Ampliar foto
Ramon Besa rep el Premi Nacional de Comuniació.

No sembla fàcil exercir actualment el periodisme, segons professionals i institucions. Pocs reivindiquen i gaudeixen tant de l'ofici com el periodista d'EL PAÍS Ramon Besa (Perafita, 1958), un dels guardonats en els Premis Nacionals de Comunicació. Les seves cròniques del FC Barcelona s'han convertit en tot un referent del món esportiu, amb un llenguatge propi, polit amb l'experiència i lliure. “Hi ha una cosa pitjor que la censura: l'autocensura, la por del què diran. Quan no he pogut expressar allò que volia és perquè no ho he sabut fer millor”, va compartir. Les paraules de Besa van sacsejar l'auditori, com fan les seves cròniques amb els lectors. “Em dol que aquelles paraules que els periodistes esportius hem deixat de banda perquè ens avergonyien, les paraules bèl·liques que il·lustraven tantes cròniques, hagin passat a ser munició d'alguns partits polítics: ‘a por ellos’”.

A Besa se'l reconeix per les seves paraules concretes, precises, còmode en el cos a cos, amb pretensions constructives. “Ser català i catalanista significa estimar la llengua, dimensionar com toca l'esport del país, contextualitzar bé el Barça. I també implica acceptar el mestissatge com a motor de vida; la diversitat com a font d'alimentació, la necessitat de contrastar la visió de la jugada amb la que tenen catalans, espanyols, europeus, ciutadans del món”. El jurat va justificar el guardó: “Besa és un periodista esportiu diferent, referent de l'ofici pel seu caràcter crític, independent i ponderat; i per la seva voluntat de posar-se al servei del lector”.

També va ser premiat Tomàs Alcoverro (Barcelona, 1940), feliç per ser actualment una excepció. “He treballat tota una vida al mateix diari i a la mateixa secció. Soc un afortunat en perill d'extinció. Ara tothom és freelance i l'ofici, precari. Però no pretenc aprofundir en això”, va arrencar. L'històric corresponsal de La Vanguardia a Beirut (Líban) va reivindicar en l'acte a la Generalitat un periodisme que aspiri a explicar “històries complexes”. “Aquell que cregui que entén una mica l'Orient Mitjà, és que l'hi han explicat malament”, va assegurar.

L'experiència de Besa i Alcoverro estimula la joventut de Crític, premiat en l'apartat digital en el seu cinquè aniversari. “Els veritables patriotes es fan preguntes”, va argumentar Roger Palà junt amb Laura Aznar, citant el científic Carl Sagan.

El veterà Cinto Niqui, premiat per la seva carrera radiofònica, va reclamar “un museu de l'audiovisual”. La resposta la va donar Jaume Roures, també des del faristol. “Ho farem, després del museu de la memòria històrica”.

Palmarès dels Premis Nacionals de Comunicació

Els Premis Nacionals de Comunicació es lliuren des del 1999 per la Generalitat i pretenen “reivindicar el valor del periodisme com un pilar de la societat actual”, segons va argumentar la consellera de Presidència, Meritxell Budó.

Els premiats van ser: Tomás Alcoverro i Mediapro (esment honorífic); Ramon Besa (premsa); la sèrie televisiva Merlí (televisió); Cinto Niqui Espinosa, director de L'altra ràdio, de Ràdio 4 (Radiodifusió); el portal Crític (mitjans digitals), Jaume Alemany (publicitat) i Grup Segre (comunicació de proximitat).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >