Barcelona té vuit vegades menys sales de joc i apostes que Madrid
Els empresaris del sector van trobar als carrers madrilenys llibertat per obrir establiments sense límit, mentre que a Catalunya es van topar des del 2004 amb la regla d'un quilòmetre entre locals
Barcelona té una vuitena part dels locals de joc i apostes que té Madrid, la qual cosa s'explica en part per les normatives de cada comunitat: mentre que a Madrid s'ha permès fins a aquest any l'obertura lliure d'establiments, Catalunya exigeix des del 2004 una distància d'almenys un quilòmetre entre locals. Si Barcelona acaba de prohibir que s'obrin noves cases d'apostes, la Comunitat de Madrid va anunciar fa dos dies una moratòria similar.
Barcelona, amb molts menys locals que Madrid, va anunciar fa tres setmanes una suspensió d'un any de les llicències per obrir noves sales de joc. Una mesura que també ha anunciat la Comunitat de Madrid, que seguirà els passos de la capital catalana amb una moratòria similar, tot i que queda per veure si també s'establiran límits de distància tan estrictes.
Madrid té 400 locals de joc i apostes, segons un estudi publicat a l'octubre per la Federació Regional d'Associacions de Veïns de Madrid que es va basar en el cens de l'Ajuntament i un treball de camp. Barcelona té 46 locals d'aquest tipus, segons aquest informe.
Aquesta absència de límits a la Comunitat de Madrid ha afavorit l'expansió del sector del joc en l'última dècada, quan va arribar un canvi de negoci crucial: les antigues sales de billars i màquines escurabutxaques es van substituir per espais més moderns amb màquines més sofisticades, similars a les d'alguns casinos. Al seu torn, la regulació dels locals d'apostes esportives el 2006 per part de la Comunitat va afavorir un canvi cultural. Aquestes sales es van convertir en un lloc de reunió per seguir partits. Ben aviat, carrers de la capital espanyola es van convertir en petits Eurovegas. Alguns, com Bravo Murillo, amb 17 locals, o Alcalá, amb 15.
La concentració en barris obrers va fer saltar les alarmes. Molts veïns percebien que els empresaris del joc buscaven crear addictes a les zones més humils. Carabanchel i Puente Vallecas tenen 48 i 44 locals, respectivament. Alhora, districtes de rendes altes, com Retiro o Moncloa-Aravaca, en tenen quatre i sis. La patronal del joc replica que la presència de locals està molt distribuïda per tota la geografia. “La selecció de la ubicació ve marcada per la idiosincràsia d'aquest tipus de negoci i respon a paràmetres comercials: artèries amb molt de trànsit, molta visibilitat, fàcil accés, lloguer sostenible i, per descomptat, amb clientela amb una renda suficient per disposar-ne d'una part per al seu oci”, diu una portaveu de Cejuego, la principal patronal.
Les dades de l'informe de la federació de veïns varien lleugerament de les oficials. Segons el director de l'informe, Vicente Pérez, algunes dades oficials estan desactualitzades. Segons el Cens de Locals i Activitats de l'Ajuntament de Madrid, el juliol del 2019 hi havia a la ciutat 378 locals d'aquest tipus. A Barcelona hi ha 53 locals, segons el seu Ajuntament.
La Comunitat de Madrid va exigir per primera vegada una regla de separació mínima en un decret del maig, pocs dies abans de les eleccions autonòmiques, quan creixia la preocupació per l'increment de la ludopatia adolescent. Des de llavors no es poden obrir nous locals de joc i apostes a menys de 100 metres de centres d'educació obligatòria no universitaris.
El nou decret donava una moratòria de 10 anys a les autoritzacions dels locals que incompleixen aquesta distància mínima. 41 locals a Madrid incompleixen aquest requisit, El sector a Madrid anticipa que hi haurà noves limitacions. Cejuego creu que la moratòria és una decisió “prudent i encertada”. El director general de l'empresa, Alejandro Landaluce, va dir que les mesures de planificació són “una garantia per al desenvolupament sostenible”.
