Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern només utilitzarà assistents de veu digitals que parlin català

La Generalitat defensa que la mesura, regulada mitjançant clàusules administratives, busca fomentar la utilització de la llengua

govern
El president de la Generalitat, Quim Torra, durant la primera reunió del Govern després del 10-N.

La política lingüística de la Generalitat, que busca fomentar l'ús del català en tots els espais de l'Administració i la toponímia oficial, arriba als assistents de veu i altres serveis tecnològics d'última generació. En la seva reunió setmanal, aquest dimarts, l'Executiu ha aprovat un acord mitjançant el qual s'exigirà que els contractistes de serveis tecnològics garanteixin que aquestes tecnologies utilitzin el català, a més de poder incloure també altres llengües. Actualment cap assistent de veu de les grans marques comercials –Google Assistant, Alexa (Amazon), Bixby (Samsung) i Siri (Apple)– és capaç de parlar en català. Google ha rebutjat valorar la mesura del Govern i s'ha limitat a assenyalar que el seu assistent està actualment disponible en 30 llengües.

"Aquestes clàusules són un estímul clar perquè el català s'estengui progressivament en àmbits tan diversos com el de les aplicacions de geolocalització o els sistemes de control de dispositius mitjançant la veu", ha explicat la portaveu del Govern, Meritxell Budó. Tot i que el català escrit està estès en les aplicacions de les grans empreses tecnològiques, encara li falta camí per recórrer en el camp dels assistents de veu. Perquè les orelles d'un robot processin una nova llengua calen 2.000 hores d'àudios de 10.000 persones diferents, amb diversos accents, sexes i edats representats. Davant d'un procés complex i costós, les companyies són reticents a afegir el català. La Fundació Mozilla promou un assistent de veu en català de codi obert i ha recopilat 194 hores de frases gravades per 2.809 voluntaris.

L'obligació de la Generalitat perquè aquests serveis utilitzin, almenys, el català es fixarà mitjançant les clàusules dels contractes i també podrà afectar les màquines de venda de begudes o menjar que es trobin a les dependències de la Generalitat. En aquests casos, diu la Generalitat, "els productes que s'ofereixin hauran d'estar etiquetats almenys en català, sense prejudici que ho puguin estar en altres llengües".

A més de pantalles digitals i assistents de veu, per citar dos dels més populars, el Govern pretén que els manuals d'instruccions i la informació que acompanyi els productes tecnològics contractats per la Generalitat estiguin disponibles també en català, així com els serveis d'assistència telefònica en casos d'incidència. En el cas dels programes o sistemes de navegació, el Govern exigirà que es lliurin, per defecte, configurats en català.

La Generalitat no ho ha tingut fàcil per aconseguir que grans empreses tecnològiques incloguin el català en les seves possibles configuracions de llengua. El maig d'aquest any, per exemple, diverses entitats promotores de la llengua pròpia de Catalunya van demanar per escrit a Apple que inclogués el català. La resposta de l'empresa va ser que aquest desenvolupament no entrava en els seus plans. D'acord amb Budó, malgrat la intenció de fer complir aquestes mesures, "de manera excepcional" i si no existeixen en el mercat productes o serveis que puguin complir amb els requisits lingüístics, es podran "considerar vàlides ofertes que no l'incloguin", tot i que la Generalitat ho haurà d'argumentar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >