Selecciona Edició
Connecta’t

L’acampada de la plaça Universitat resisteix malgrat la pèrdua de suports

Els estudiants busquen allunyar-se de qualsevol instrumentalització política

Diverses tendes de campanya bloquegen el pas als vehicles a la plaça Universitat.
Diverses tendes de campanya bloquegen el pas als vehicles a la plaça Universitat.

Els joves concentrats a la plaça Universitat es neguen a ser utilitzats per cap partit, inclosos els independentistes. Divendres les joventuts de la CUP i ERC van intentar dissoldre l'acampada per cedir el protagonisme a Tsunami Democràtic de cara a les eleccions generals. Davant de la negativa d'alguns concentrats, 400 persones van marxar i es van endur “la caixa de resistència”, els donatius que reben de simpatitzants independentistes. L'escenari principal que s'utilitzava per fer actuacions va desaparèixer, així com diversos lavabos portàtils. “Després del que va passar, ens reafirmem que no tenim relació amb cap partit polític”, assenyala Maria S, una estudiant de 20 anys.

Prop d'una cinquantena de tendes resisteixen l'arribada del fred a Barcelona des del 30 d'octubre. Els manifestants, majoritàriament joves estudiants, protesten per la situació generada després de la sentència del procés. Tots col·laboren per autogestionar l'ocupació de la plaça Universitat. Ho fan mitjançant vuit cèdules organitzatives amb una funció específica, anomenades comissions. “L'organització és horitzontal i tot es fa des del consens”, explica amb entusiasme la Maria. Es tracta de la seva primera experiència de socialització política, com passa amb la majoria dels concentrats. “És cansat però gratificant”, admet la manifestant. “Fa temps que no veia un ambient tan adult entre joves”.

Aquesta estudiant reconeix que l'ambient en la concentració ha millorat significativament des de la marxa de les joventuts d'ERC (JERC) i la CUP (Arran). Marc Boixader, de 25 anys, també es desvincula d'aquests grups. “Ens sentim instrumentalitzades. Som una generació que ja no se sent interpel·lada per Òmnium Cultural, l'ANC o Tsunami Democràtic, de qui no sabem ni qui hi ha al darrere, encara que ho sospitem”, argumenta. “Avui quan esmorzàvem vèiem a Twitter els talls que s'han produït a la Jonquera, i ens preguntàvem si les comunicacions es tallen com a estratègia, o es tracta d'una performance per sortir a la tele”, insisteix Boixader.

Els manifestants pretenen resistir al fred i a eventuals intents de desallotjament de la via pública. No ho tindran fàcil, especialment perquè els acampats segueixen tallant el trànsit de la Gran Via, cosa que provoca seriosos maldecaps als conductors des de ja fa 13 dies. Tenen al seu favor que en els seus cinc anys com a alcaldessa Ada Colau no ha dissolt mai una concentració d'aquestes característiques. “Aquí estarem fins que ens facin fora: resistirem de forma pacífica”, afirma la Maria, que considera positiu “ocupar la via pública per donar un toc d'atenció”. El seu company, més pessimista, tem que el desallotjament es produeixi aquesta mateixa setmana.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ