Selecciona Edició
Connecta’t

Les dues Barcelones que voten Vox

Abascal obté el seu millor resultat a Barcelona als districtes amb les rendes més altes, Sarrià-Sant Gervasi (7,9%) i més baixes, Nou Barris (7,1%)

Adhesius de Vox en un parquímetre del barri de Tres Torres, a Barcelona.
Adhesius de Vox en un parquímetre del barri de Tres Torres, a Barcelona.

Vox va obtenir diumenge un escàs suport a Barcelona: un 5%, tot just un terç de la mitjana del 15% que va aconseguir al conjunt d’Espanya. Malgrat tot, dos districtes sobresurten amb un suport a Vox superior al 7% del vot. Són el que concentra les rendes més altes de la ciutat, Sarrià-Sant Gervasi (7,9%), i el que agrupa les més baixes, Nou Barris (7,1%). Els veïns més rics i els més pobres són els que més han votat la ultradreta.

“Per què Vox? Perquè això és acció-reacció. Després del que estem vivint, jo vull ordre: fer neteja de polítics inútils que cobren i no fan res”. Parla l’Elvira. “Deu cognoms catalans”, subratlla a la cantonada entre els carrers del Vergós i Doctor Roux, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Votant fins a aquestes eleccions del PP i Ciutadans, diumenge l’Elvira –artista plàstica de mitjana edat amb dues llicenciatures– va ser una de les tres apoderades de Vox al col·legi electoral situat a la seu de l’Agència Catalana de Residus.

“Vox no és ultradreta, els altres sí que són feixistes totals, fa 30 anys que ens renten el cervell”, respon l’Elvira a la pregunta de si s’identifica amb els discurs més dur d’Abascal. Al costat seu, la seva cosina, la Núria, enumera “el dany, horrorós, que ha fet l’independentisme: a l’economia, a les empreses que han marxat, la fractura social...”.

El suport a Vox a Sarrià-Sant Gervasi no ha fet ombra, malgrat tot, als dos partits que tradicionalment guanyen les eleccions a la zona: Junts per Catalunya (19,9% dels vots) i el PP (18,3%). A continuació s’han situat ERC (16,9%), el PSC (14,4%) i els comuns (8%). Els neoconvergents són els votants majoritaris entre els veïns que passegen el matí després de les eleccions. També a la plaça Artós, punt de trobada de mobilitzacions espanyolistes liderades pel col·lectiu ultra Los de Artós. Aquí la María passeja amb la seva mare i assegura que “des de la Guerra Civil la plaça d’Artós ha estat sempre dels nacionals”, i assenyala un edifici on, explica, “abans hi vivien policies”.

També a la cèlebre plaça, en un comerç amb dècades d’història, la Tere i el Xavier atribueixen l’èxit de Vox, que va tancar la campanya a la plaça, al procés. “Aquí sempre s’ha votat de manera conservadora, però no extrema”, apunten, i reconeixen que “Vox parla de coses que la gent pensa, apel·lant a les emocions”, a més de considerar un error que Pedro Sánchez decidís exhumar Franco abans de la campanya: “Això ha despertat la bèstia”. La parella també lamenta el suport que la ultradreta té “entre nanos de 15 i 16 anys que no s’assabenten de res”.

Fora del nucli antic de Sarrià, cap a Tres Torres, la Bonanova o Sant Gervasi-Galvany, els porters coneixen millor que ningú els veïns i tenen la seva versió del comportament electoral: “Gent benestant, aquí els pisos tenen 220 metres quadrats i a dalt de tot hi ha dues piscines”, assenyala el Josep sobre l’edifici on treballa. “Són gent de dretes, i de la dreta a l’extrema dreta hi ha poca distància, el procés ha estat combustible per a Vox”, assegura. “Jo conservadora, sí; tinc diners però soc catalana”, replica la Dolors amb un abric amb el coll de pell. “Sempre he votat Convergència, menys una vegada que vaig votar Ciutadans i me’n vaig penedir”, lamenta.

Amb un perfil diferent, al districte diumenge també va votar Vox el Pere, de 27 anys. Explica els seus arguments mentre passeja el gos pel carrer de Mandri. “De Vox el que més m’agrada del programa és la baixada d’impostos, l’oposició a les duplicitats administratives i el control de les fronteres, però no comparteixo les seves idees en matèria LGTBI o els toros. Tampoc soc religiós”. “Vox no és el meu partit ideal”, reconeix, però explica que els vota “des que eren quatre gats, amb Alejo Vidal Cuadras”. Sobre la qüestió nacional, el Pere apunta que l’actitud de l’independentisme el va disgustar “quan van creuar línies vermelles, saltant-se les lleis sense tenir majoria”.

Des de la Coordinadora d’Entitats de Nou Barris, Alberto Recio analitza el resultat i entén que el nexe entre dues zones tan diferents “és l’eix nacional, que és molt emocional i menys racional, perquè el programa social de Vox és inexistent”.

Recio conclou que el vot al partit d’Abascal “és el de la dreta que sempre ha tingut suport al districte”, que en altres convocatòries vota el PP o Ciutadans. Considera que l’augment de Vox s’explica per tres qüestions: “El vot en clau nacional, el soroll sobre la delinqüència a Barcelona –tot i que les dades de victimització mostren que Nou Barris és dels districtes més segurs de la ciutat–, i les dades sobre migració”. “Hi ha un sector conservador que s’activa i té por”, manté, i creu que Ciutadans “ha obert el camí a Vox amb el seu discurs nacionalista tancat i sobre la seguretat”.

Al representant de les entitats el preocupa “si el resultat electoral de Vox dona lloc a un espai organitzat”. El moviment electoral mobilitza gent passiva, però això no sempre té traducció en la vida quotidiana. El que pot desestabilitzar és que més enllà d’aquest vot en calent, Vox estructuri un espai social. Això ens obligaria a les entitats a posar-nos les piles”, afirma.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >