Selecciona Edició
Connecta’t
ELECCIONS GENERALS ANÀLISI i

L’independentisme encara hi és, i puja

Els resultats electorals compliquen el canvi d'estratègia d'ERC i la convocatòria electoral anticipada a Catalunya

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont intervé per videoconferència en un acte de campanya.
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont intervé per videoconferència en un acte de campanya. EFE

S'han equivocat els qui es pensaven que els contenidors cremant i la violència al carrer després de la sentència condemnatòria dels líders independentistes farien que la gent d'ordre del sobiranisme català fes un pas enrere i reconsiderés el vot. També s'han equivocat els qui advocaven per una nova convocatòria electoral amb el càlcul que l'independentisme deixaria de tenir la clau de la majoria. Potser hi havia, en definitiva, qui s'esperava que en un instant el suflé sobiranista català hauria baixat. Doncs bé, res de tot això. L'independentisme s'ha quedat a dos escons d'obtenir la majoria absoluta en unes eleccions generals.

Respecte a les eleccions del 28 d'abril, Esquerra ha perdut dos diputats –ha passat de 15 a 13–, però els puigdemontistes de Junts per Catalunya han passat de 7 a 8, mentre que la CUP irromp amb dos escons al Congrés. L'independentisme ha aconseguit 23 diputats dels 25 que li haurien donat la majoria absoluta en nombre d'escons. Per als amants del càlcul plebiscitari, si en els comicis del 28-A el secessionisme va obtenir el 39,4% dels vots, en les eleccions del 10-N es troba en el 42,5%.

Els resultats, no obstant això, compliquen el canvi d'estratègia assajat i enunciat tímidament per Esquerra, consistent a obrir-se a altres sectors no independentistes i descartar, per tant, el secessionisme exprés. La pujada de JxCat i la irrupció de la CUP contribueixen al fet que continuï el peculiar chicken game del processisme. Amb els postconvergents i els anticapitalistes erigits en guardians de les essències, ningú a Esquerra s'atrevirà a trair la república de les aparences que Puigdemont va proclamar. La convocatòria electoral acariciada pel partit d'Oriol Junqueras s'intueix més llunyana, i hi contribueix el nou repartiment d'escons al si de l'independentisme, que ha reforçat JxCat.

ERC ho tindrà molt més difícil, per la mateixa regla de tres, per facilitar la investidura del socialista Pedro Sánchez. Les xifres tornen a convertir els republicans en un dels àrbitres de la situació política al Congrés, sota la vigilància de JxCat i la CUP.

En l'àmbit del no-independentisme, el Partit dels Socialistes manté els resultats de les anteriors eleccions del 28-A i repeteix els 12 escons que va obtenir llavors. El PSC conserva el seu pes polític per abonar l'aplicació de la proposta federalista del PSOE com a sortida per a una Catalunya que sembla abocada en les successives convocatòries electorals a l'empat infinit entre independentistes i no independentistes. D'altra banda, En Comú Podem, amb una lleugera tendència a la baixa, manté els set diputats: n'ha perdut un a Barcelona però n'ha guanyat un altre per Girona.

Si el PSC i En Comú Podem repeteixen resultats, la situació encara és molt més complexa en aquesta dreta plural que s'ha encarnat en tripartit a diverses comunitats i ajuntaments. La triple dreta ha aconseguit sis diputats a Catalunya —un menys que el 28-A—, repartits de manera agermanadament equitativa en dos escons per a cadascuna de les formacions: el PP, Vox i Ciutadans.

La gran patacada política del 10-N se la clava Ciutadans, que ha passat de cinc a dos diputats. El partit d'Albert Rivera, que va guanyar les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017, ha passat a ser l'última força política en representació parlamentària, per darrere del PP, la CUP i Vox.

Ciutadans, que va néixer com a resposta al catalanisme, ha estat incapaç de contrarestar l'independentisme, l'expressió més radical del nacionalisme. El Partit Popular, que ha tingut un resultat magre –ha doblat la seva representació amb dos escons– lidera en nombre de vots les formacions de la dreta espanyolista. La convocatòria electoral del 10-N ha suposat pràcticament la repetició del 28-A. Amb sentència o sense, tot continua igual.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >