Selecciona Edició
Connecta’t

La María Dolores va morir dies abans de les eleccions “amb l’única llàstima de no votar”, però el seu net ho farà per ella

Pionera i de gran compromís polític, va créixer a l'exili i celebrava cada cita amb les urnes

"Va morir el 7 de novembre del 2019 a Madrid, tranquil·la i serenament, amb l'única llàstima de no poder votar diumenge", diu l'esquela de María Dolores Ruesta Estaún publicada a la pàgina 28 d'EL PAÍS d'aquest divendres. Els seus familiars preguen que els seus amics d'Espanya i Veneçuela, el seu país d'acolliment en l'exili després de la Guerra Civil, brindin aquest 10-N amb una copa de vi en el seu honor, ja que no podrà complir el seu desig d'anar a les urnes. "Un net que no pensava anar a votar ho farà per ella", explica a Verne Elena Bustelo, una dels seus set nets.

"Tenia 86 anys i portava ja molts mesos entrant i sortint de l'hospital, però amb el cap sempre perfecte. Era políticament molt activa i, quan els metges li van dir aquest dimarts que arribava el seu final, ella els va contestar que arribaria almenys a votar aquest diumenge. Però no va poder ser",  diu per telèfon.

La María Dolores va estar casada amb José Ramón Bustelo, el cosí de Leopoldo Calvo Sotelo (segon president de l'Espanya democràtica). Així que la política va ser una constant en la seva biografia. "Per a ella, un dia d'eleccions era un dia de celebració", explica Miguel, un altre dels seus nets.

El pare de la María Dolores va ser el saragossà Santiago Ruesta Marco, sotssecretari de Sanitat i Beneficència de l'últim Govern de la República. "Amb l'esclat de la Guerra Civil, es va exiliar a Veneçuela i es va portar a tota la seva família. La meva àvia hi va arribar sent molt petita i va créixer lluny d'Espanya. Fins que es va llicenciar en Filosofia a la Universitat Central de Veneçuela. El seu pare, que sempre havia volgut que els seus fills coneguessin el seu país, els pagava a cadascun d'ells un bitllet a Espanya", recorda el Miguel.

Així ho va fer la jove María Dolores que, poc després d'arribar, va conèixer qui havia de ser el seu marit. "En un dels telegrames que enviava al seu pare, li va anunciar que es quedava a Espanya i que li pensaven demanar aviat la mà" relaten els seus nets. A través de la família del seu marit va entrar en contacte amb el món polític. Des de llavors, "no parava de veure telenotícies, llegir diaris i escoltar debats polítics".

El seu compromís polític la va convertir en una ciutadana incòmoda en l'Espanya de Franco. "La Brigada político-social (la policia secreta durant el franquisme) va arribar a acusar-la de ser una espia de Veneçuela. El seu pare només va poder tornar una vegada a Espanya, per al bateig de la seva neta el 1951, amb l'estreta vigilància de la Político-social", explica Miguel.

En contreure matrimoni, no va tenir oportunitat de posar en pràctica la seva formació universitària adquirida a Veneçuela. "Era una de les poques llicenciades que coneixia a Espanya. Estava sorpresa per les poques oportunitats de les dones en el règim de Franco i que a ella, com a dona casada, la obliguessin a ser depenent del seu marit", lamenta la seva neta Elena.

Va ser una de les primeres a divorciar-se a Espanya, apunten els seus nets: "Va ser el 1981. Pocs anys després, va decidir incorporar-se al món laboral per primera vegada, ja amb 50 anys. Sempre ens explicava que va ser llavors quan va començar a sentir-se realitzada".

Per això, un dia d'eleccions era sagrat per a ella. "Va viure emocionada la moció de censura de l'any passat, però tantes eleccions seguides van fer que es desencantés una mica. Encara que en els últims mesos estava farta com tants espanyols, sempre ens deia que per molt enfadats que estiguéssim, calia anar a votar", comenta el Miguel, que convida qui vulgui a brindar per ella en aquesta jornada electoral.

Casualitats de la vida i de la mort, la pionera María Dolores va compartir aquest divendres tanatori a Tres Cants (Madrid) amb la científica Margarita Salas, també morta el 7 de novembre del 2019. Les seves esqueles, una al costat de l'altra, tanquen aquesta pàgina 28 del diari.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >