Apreteu, apreteu!

És curiós que el president Montilla rebés més crítiques per alguns errors de llenguatge que no pas lloances per utilitzar el català, una llengua que ell va tenir la bondat de fer-se seva. Però encara és més curiós que en aquest país, ple d’intel·lectuals, escriptors, lingüistes i mestretites, ningú no s’hagi atrevit a criticar els castellanismes d’en Torra, que no són pocs.

La teranyina independentista deu ser molt poderosa si tapa la boca dels que estimen la llengua. Quina estranya por reprimeix els que consideren que la llengua és l’eix vertebrador de Catalunya? Potser l’explicació no és més que el temor a no rebre beques, ni premis literaris, ni creus de Sant Jordi, ni res.

Per això avui voldria demanar a l’Institut d’Estudis Catalans que accepti com a correcte el doble imperatiu Apreteu, apreteu!, ni que sigui per evitar l’emblemàtica expressió de fàstic del nostre president, que no pot ser sinó la conseqüència de veure la nostra llengua tan maltractada començant per ell mateix. Seria un bon servei. Apuntaré algunes raons de pes per demostrar la gran utilitat d’aquest barbarisme presidencial.

Apreteu, apreteu! s’ha usat amb gran eficàcia per atacar les forces de l’ordre, o per desbotar portes de comerços i robar mòbils, aparells de televisió, etc., etc. És una expressió que fa més eficient el vandalisme, com a reacció a una sentència judicial que els vandàlics no han llegit, però que s’han sentit apretats a considerar injusta i venjativa. Seria també molt recomanable a les universitats. Quan un professor vol fer classe i els estudiants volen fer vaga fins que arribi el dia de la independència, aleshores es tractaria d’envoltar el professor i començar a pegar-li fort i cridar: Apreteu, apreteu! per deixar-lo baldat. I no cal dir que seria d’una gran eficàcia quan les andanes del metro estan abarrotades de gent i arriba el metro tot ple. Aleshores, els que hi volen entrar podrien bramar: Apreteu, apreteu!, mentre empentegen amb tota la seva força i van esclafant els que ja són dintre.

També es podria utilitzar quan hi ha cua per anar al vàter d’un bar. Cridant Apreteu, apreteu!, ajudaria el que és a dins, sobretot si va restret, a evacuar més de pressa, i els de la cua guanyarien temps i alleujament.

Hem d’agrair, doncs, a la creativitat lingüística del nostre apretador president aquest útil i barbàric barbarisme. I si la Secció Filològica no accepta incorporar-lo a la normativa, és igual: “Ho tornarem a dir!”.