_
_
_
_
_
LLIBRES

Per veure les vides arran de terra

Quan John Berger va començar a escriure articles, semblava haver-se proposat la missió d’ensenyar-nos a mirar

 John Berger es commou amb la vida agrària que desapareixerà.
John Berger es commou amb la vida agrària que desapareixerà.ALFREDO GARCÍA

John Berger (Londres, 1926-París, 2017) va fer una breu carrera com a pintor, però des dels anys cinquanta, quan va començar a escriure articles, semblava haver-se proposat la missió d’ensenyar-nos a mirar. La seva influència en la manera d’entendre actualment les arts plàstiques està fora de discussió. És d’esment obligat la sèrie de televisió Ways of Seeing (1972) i el llibre consegüent; es tracta d’un intent de demostrar, al llarg de la història, aquesta constant: “La manera com veiem les coses està influïda pel que sabem o pel que creiem”. I per això fa servir des dels grans quadres del Renaixement fins a fotografies actuals i imatges publicitàries.

Marxista de formació, entén que la nostra particular manera de veure no és espontània i gratuïta sinó que té una dimensió política, i que és resultat d’un procés històric. La humanitat genera contínuament visions de la realitat que necessàriament s’expliquen a través del llenguatge, i també a través del llenguatge són, quan convé, superades. La decantació de Berger cap a la literatura a partir de la reflexió artística sembla inevitable.

Encara que és conegut sobretot com a crític d’art, Berger va tocar molts gèneres: assaig, novel·la, teatre, guió i, ocasionalment, poemes. Se’n poden trobar en diversos llibres seus, però no és fins al 2014 que els reuneix en un volum: són aquests Collected Poems que ara, en versió bilingüe, podem llegir en català.

Es divideix en cinc parts vagament temàtiques —Mots, Història, Emigració, Indrets, El meu amor: els títols ja diuen per on van els seus interessos—, i dins de cada una els poemes estan agrupats com a l’atzar, tot i que la immensa majoria són dels setanta i vuitanta. Encara que no de manera sistemàtica i exhaustiva, s’hi veuen reflectides les seves grans preocupacions. “Potser Déu s’assembla als rondallaires / estima més els febles que / els forts / els vencedors menys / que els afligits”. Berger, com aquest Déu hipotètic, enfoca la mirada per veure les vides arran de terra, les víctimes de la Història, que moren, com uns partisans afusellats, “amb els desigs per complir”; així, es commou amb els usos i els costums de la vida agrària condemnada a desaparèixer, i amb els emigrants que abandonen el seu lloc per incorporar-se a una existència urbana plena de penes i treballs. La política hi apareix a vegades, amb un to colpidor però sense cap estridència verbal, com en el poema Viva voce, en què fa un àcid retrat de quatre caràcters habituals del totalitarisme socialista.

La retòrica poètica de Berger és mínima, es basa a desmembrar frases en prosa introduint-hi canvis de línia que simulen versos curts. El discurs es desenvolupa amb lentitud, fent que l’atenció del lector es fixi en expressions contundents —“el meu país / és un pellam clavat a la fusta”, diu un emigrant mirant enrere amb dolor— i en imatges dures que semblen pensades perquè persisteixin en la memòria —“com un talp / la llengua / furga la terra de la parla”—. Es tracta de concentrar en un petit relat els trets principals d’una escena o d’una vivència, sense però recrear-s’hi gens. És una veu que ens apareix intensament commoguda per la dimensió dolorosa de l’existència: “Duem la poesia a coll / com els vagons de bestiar d’arreu / duen bestiar. / Aviat els abocaran / a les vies mortes”. Els poemes són molt més que notes al marge d’una gran obra i, a la seva manera, contribueixen a enfocar més bé la nostra mirada sobre les qüestions humanes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_