Selecciona Edició
Connecta’t

Mireia Vehí: “Condemnar o no la violència és feina dels jutges”

La cap de llista de la CUP al Congrés per Barcelona creu que els independentistes i els comuns "regalen" el Govern al PSOE

Mireia Vehí, dimecres, a la seu de la CUP a Barcelona.
Mireia Vehí, dimecres, a la seu de la CUP a Barcelona.

Mireia Vehí (Vilafant, Alt Empordà, 1985) és la cap visible amb què la CUP aspira a arribar per primera vegada al Congrés. Els anticapitalistes argumenten que ara sí que cal aquesta presència —fa sis mesos defensaven tot el contrari— per “la duresa de la repressió” i per la decisió dels partits independentistes i dels comuns de “regalar” el Govern al PSOE. “Anem a hackejar les Corts, no anem a fer de bons diputats”, adverteix.

Pregunta. Va rebutjar la invitació de Junts per Catalunya per tenir un gran grup independentista a Madrid. Si obté escons, la seva veu no es perdrà en el grup mixt?

Resposta. Més escons per a l'independentisme no forcen una solució democràtica, que vindrà del desbordament de l'Estat. L'anunci de JxCat és electoralista i la unitat no es busca en un plató. Fa dos anys que treballem, a porta tancada, per recosir-la i sense buscar medalles.

P. I aliances amb altres formacions com el BNG o EH Bildu?

“Dir que un govern del PSOE i Unides Podem és garantia del diàleg és un miratge”

R. Primer hem de veure el resultat i perimetrar quina serà la nostra activitat política. Si tanquem una aliança és perquè es comparteix que la via és hackejar el Congrés, no per cinc minuts més de faristol. EH Bildu, per exemple, es va abstenir en la investidura. No creiem que el PSOE sigui la solució. És part del problema.

P. Hackejar el Congrés?

R. Dir que un Govern del PSOE i Unides Podem és garantia del diàleg és un miratge. Els socialistes ja han dit que no parlaran sobre l'autodeterminació. Ni encara que ens presentéssim a tots els Països Catalans i traguéssim els 88 diputats que els corresponen podríem forçar el referèndum. Només ens queda el camí de la desobediència civil continuada que faci que la comunitat internacional forci un diàleg.

P. No participar activament en la vida parlamentària no és contraproduent per a la política del dia a dia que reivindiquen?

R. Necessitem un Govern que no opti per una via repressiva i que no governi amb por de l'article 155. L'actual Executiu no se sosté per enlloc i hi haurà eleccions catalanes a principis del 2020.

P. Com explicar a un alcalde de la CUP que no es defensa al Congrés una infraestructura necessària al seu municipi?

R. Aquesta és una dicotomia falsa. Com que funcionen instruments de control financer contra els drets fonamentals, com el FLA, i es legisla a favor de l'Ibex-35 (per exemple, la negativa de limitar els lloguers), no ens queda una altra sortida que la desobediència civil i l'acompanyament des de les institucions com a manera d'exercir aquests drets. Un exemple són les ocupacions de pisos dels bancs tutelades per l'Ajuntament de Sabadell.

“La unitat de l’independentisme no es busca en platons de televisió”

P. Defensen que no entren en la condemna dels actes vandàlics perquè creuen que és entrar en el “marc mental espanyol”.

R. Ens movem en el marc de la desobediència civil, que no és violenta. Condemnar o no la violència és feina dels jutges. Una organització política ha d'analitzar els fets com els dels últims dies i fer propostes. Qui es queda en la crema de contenidors no li està fent cap favor al futur.

P. En altres moments clau i amb el mateix sentiment de frustració de la joventut com el 15-M no hi va haver disturbis violents.

R. La repressió és el fet diferencial. Tens un 15-M i deu anys després veus que no ha canviat res i l'1-O, a més, peguen a les teves àvies i als teus pares. S'està condemnant tota una generació a tallar els vincles emocionals amb la possibilitat de vehicular una resposta institucional a les seves demandes.

P. No influeix la frustració de la promesa incomplerta d'una independència “a tocar”?

R. Esclar. Va haver-hi un relat oficial de trànsit de llei a la llei i d'estructures d'Estat que no es va complir. Però hi insisteixo: la frustració rebenta quan arriba la repressió.

P. Els mals resultats a les municipals els han portat a participar en les generals?

R. Les decisions a la CUP es prenen en assemblea i no ens movem per electoralisme.

P. I no va ser electoralista convocar unilateralment l'assemblea de càrrecs electes?

R. La CUP és la que fa que en l'independentisme les coses passin. Si el Consell per la República la va convocar després és perquè alguna cosa vam fer bé.

P. Critiquen Pere Aragonès per anar a les noces de la filla d'un directiu de La Caixa. No pot tenir aquesta amistat?

R. És clar que pot tenir relacions personals, però la imatge és incòmoda. No dic que sigui un corrupte, però és el conseller d'Economia d'un Govern, en el marc d'un Estat espanyol, on la tradició política ens mostra que els negocis es tanquen en despatxos, noces i dinars.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >