Selecciona Edició
Connecta’t

El disseny com a arma d’activisme social i polític

El Museu del Disseny de Barcelona mostra en una exposició el llegat teòric de Victor Papanek

Papanek filmant el programa WNED-TV Channel a Buffalo, el 1961.
Papanek filmant el programa WNED-TV Channel a Buffalo, el 1961.

El dissenyador Victor Papanek (Viena, 1923 - Lawrence, 1998) va crear poques obres i de les poques que se'n coneixen, com la cadira de menjador de la sèrie Samisen (1952-1956), ell mateix assegurava que ni tan sols era còmoda. Però Papanek, en comptes de llegar al món del disseny obres reconeixibles, còmodes i fàcils d'utilitzar, va escriure el 1970 Dissenyar per a un món real, un llibre en què va posar per escrit els seus principals punts de vista crítics sobre la disciplina —una professió política, al seu parer— i quin ha de ser el rol del dissenyador per aconseguir una societat millor i més igualitària. Autor d'un treball difícil de mostrar i explicar, el Museu del Disseny de Barcelona ha obert Victor Papanek: la política del disseny (fins al 2 de febrer), una mena d'enorme exposició-assaig que gira al voltant del dissenyador austríac, obertament contrari al consumisme capitalista i la seva obra. També analitza com han influït les seves teories en les següents generacions de dissenyadors, que segueixen tenint el seu llibre com una obra de capçalera, després d'haver-se traduït a 22 llengües.

Papanek, a Buffalo, el 1959, davant d'algun dels seus treballs.
Papanek, a Buffalo, el 1959, davant d'algun dels seus treballs.

Conceptes com sostenibilitat, consumisme i justícia social ens semblen molt nous en un país que va descobrir el disseny en la dècada dels anys noranta. Però 30 anys abans ja estaven presents en els plantejaments teòrics i pràctics de Papanek. La mostra, comissariada per Alison J. Clarke, de la Fundació Victor J. Papanek de Viena, i Amelie Klein, del Vitra Design Museum, on s'ha vist anteriorment, situa el personatge en el temps i explica com el 1939 va fugir del règim nazi de Viena i es va instal·lar als Estats Units descobrint un món totalment diferent del que havia conegut fins llavors, assimilant les influències d'arquitectes com Frank Lloyd Wright, el dissenyador Richard Buckminster i l'intel·lectual Marshall McLuhan.

Papanek defensava els mobles nòmades i era contrari als objectes d’un sol ús

També repassa els esdeveniments històrics que van marcar el seu treball i els seus plantejaments. El 1946 va obrir el seu primer negoci: la Design Clinic –que diu molt del concepte que tenia de la disciplina–, en la qual es va dedicar a fer mobles actuals i econòmics per a la societat de la postguerra. Segons Clarke, Papanek defensava el mobiliari nòmada, tenia una visió anticorporativa, lluitava contra el poder de les multinacionals i estava en contra dels objectes d'un sol ús, que tant preocupen actualment. Però també tenia el seu costat fosc. “Els seus treballs eren finançats per l'Exèrcit dels Estats Units”, remarca Clarke. I Klein, seguint la línia del dissenyador, remarca: “El disseny és una professió política, tot i que molts dissenyadors no en són conscients. No és el mateix treballar per a Google que per a una companyia transparent”.

La cadira de menjador de la sèrie 'Samisen', de Papanek.
La cadira de menjador de la sèrie 'Samisen', de Papanek.

Papanek, contrari a la cultura pop i crític amb el disseny consumista nord-americà, no estava sol. Formava part d'una xarxa d'intel·lectuals, arquitectes i dissenyadors que, igual que ell, volien transformar Europa i els Estats Units. Els treballs teòrics de Papanek estan acompanyats en aquesta mostra del dels seus alumnes, amb els quals va crear obres per a la població més vulnerable, com els infants, les dones, les persones grans, amb diversitat funcional o dels països subdesenvolupats, col·lectius que normalment queden fora del procés de disseny. En sis cubs inspirats en una sèrie de mobles que Papanek va presentar en el llibre Nomadic furniture, que ocupen una de les enormes sales del museu, s'aborden qüestions com la normalitat en el disseny, l'accessibilitat, el gènere i fins i tot el fes-t'ho tu mateix, mobles barats creats amb la mateixa filosofia que ara explota Ikea a tot el món.

El seu llibre ‘Dissenyar per a un món real’, del 1970, és el més llegit entre els dissenyadors

A més dels seus plantejaments es poden veure dissenys d'altres creadors, com Julian Oliver, Dan Perjovschi i Jim Chuchu, o de l'activisme de Forensic Architecture, entre d'altres. Entre els dissenys que no deixen indiferents el Nike Pro Hijab, una peça que permet a la dona àrab fer esport sense haver de portar vels molestos. “Això és bo?”, es pregunta Klein. “Si hi respon una dona blanca i europea ho farà amb una visió limitada. De vegades, el disseny social busca fer un disseny millor sense tenir en compte per a qui és millor”, contesta.

Però el museu de la plaça de les Glòries va més enllà. Segons la directora de l'equipament, Pilar Vélez, farà una doble tasca després d'implicar estudiants de diverses escoles de disseny de la ciutat. D'una banda, es farà una lectura de la col·lecció del museu en clau Papanek, marcant (de forma efímera) les peces que compleixin els seus criteris. De l'altra, es convocarà un concurs per dissenyar elements o entorns de jocs infantils per a espais exteriors. S'exposaran a l'entrada de l'exposició. Una altra cosa és si l'Ajuntament en portarà algun a la pràctica.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >