Shakira: “Quan l’artista s’ho creu comença el declivi”
La cantant presenta a Barcelona el documental sobre la seva última gira, 'El Dorado World Tour', i sobre Catalunya diu que cal asseure's a dialogar
Després d'assistir a la projecció del documental sobre la seva última gira es fa estrany veure Shakira quieta. La cantant, de 42 anys, rep amb un aspecte ben diferent a l'exuberància de quan puja a l'escenari i, és clar, ho fa sense ballar.
A un d'entrada se li escapa la mirada cap als seus malucs, que omplen la pantalla —i de quina manera— al film i que ara estan fixos a la cadira enfundats en uns texans de cintura molt alta, per acabar pujant fins a la cara on es dibuixa un somriure murri sota uns ulls ametllats que brillen amb simpatia. Shakira en concierto: ‘El Dorado World Tour’, mostra a fons la gira (22 països, gairebé un milió d'espectadors), incloent-hi escenes entre bastidors i assajos (on demostra el meticulós control que l'artista té del seu show) i algun moment íntim, en el qual apareixen Gerard Piqué i els seus fills. El film, codirigit per ella mateixa, dura més de dues hores i és una veritable apoteosi Shakira, amb la càmera recreant-se en cada centímetre de la cantant i en la resposta d'un públic molt entregat. “El públic és adrenalina pura”, assegura la dervix de Barranquilla. La pel·lícula s'estrenarà el 13 de novembre als cinemes espanyols i es podrà veure només una nit.
Què se sent allà dalt, en aquest altar de l'escenari? “Aquesta gira sens dubte ha estat del més especial de la meva carrera, per tots els reptes que van sorgir, també accidents, com quan vaig caure de la bicicleta (vam rebatejar la gira El Morado Tour), i per tot el que suposava l'experiència acumulada. Era la primera com a mare i després de l'ensurt d'haver estat a punt de perdre la veu. Poder sortir allà era un regal i un miracle. I cantar, un alleujament i un plaer renovat”. El documental subratlla la increïble energia i vitalitat de Shakira, que converteix l'expressió “donar-ho tot” en una tautologia de la seva actitud escènica. On rau el secret: la cabellera, els malucs, o al mig, el cor? “En la combinació de tot plegat”, riu Shakira, “i també en no creure-s'ho, entendre que cal seguir treballant, estudiant, descobrint, evolucionant. Quan l'artista s'ho creu comença el declivi”. I Shakira no s'ho creu? Vinga, va! La cantant rep bé aquesta sincera exclamació. “Una mica sí que cal sentir-se especial”, reconeix.
El documental, recreant-se en primers plànols del seu cos i els seus gestos, com els rotunds moviments de maluc —demostració científica que l'evolució no va crear el darrere humà només per seure— o l'automassatge dels pits, erotitza molt la imatge de Shakira. “T'ho sembla?”. Ahà. “No ho veig així. Hi ha molta sensualitat, que és inherent a la meva producció artística. Forma part de la meva sensibilitat, però no és l'única. Crec que hi ha un encaix, una pinzellada de sensualitat en el meu treball, encara que no n'és l'essència. No crec que la meva música sigui sexualitzada, hi ha aquesta sensualitat present que revesteix el que faig”. I amb una ganyota entremaliada conclou: “No ho puc evitar”.
La poesia i el sentiment són també consubstancials a Shakira. En el documental parla d'Ítaca i que el més important no és arribar a l'illa sinó el viatge. Kavafis! “Sí, m'encanta, i tinc aquest poema imprès i penjat a la sala d'estar de la meva casa a Miami”. Tornant al més mundà, què n'opina, del reggaeton? “Té un patró molt universal, que tothom reconeix. S'ha diversificat i evolucionat en milers de derivacions i estils”.
Amb el temps, la Colòmbia de la qual va sortir Shakira s'ha tornat una fantàstica destinació turística mentre que a Barcelona la cosa està candent, i mai millor dit. “En una família on hi ha membres amb desavinences, com passa avui en aquest país, cal asseure's a parlar", reflexiona l'artista. "Escoltar i dialogar per tancar el conflicte”.
Sobre la vitalitat que mostra en el documental, Shakira assenyala d'ella mateixa que no li van donar “el botó del punt mig” i d'aquí la seva capacitat per apassionar-se i no parar. “M'ho diu sempre el Gerard. Doncs ell no es queda curt!”, apunta.
Sobre la firma
