Selecciona Edició
Connecta’t

El sector immobiliari exigeix activar la comissió de seguiment del 30%

Els promotors volen avaluar si la caiguda del 68% de l’habitatge iniciat respon a la reforma urbanística

Assistents a una fira immobiliària, el juny passat.
Assistents a una fira immobiliària, el juny passat.

Més d’un any després que l’Ajuntament de Barcelona aprovés la modificació del planejament urbanístic que obliga a destinar a habitatge social el 30% de les noves promocions, la comissió de seguiment per avaluar l’impacte d’aquesta mesura encara no s’ha reunit. Els promotors expliquen que l’habitatge iniciat a la ciutat de Barcelona en el primer semestre de 2019 s’ha desplomat un 68% respecte al mateix període de l’any anterior. I lamenten que, en no haver-hi una comissió de seguiment, no es pot analitzar fins a quin punt la caiguda és fruit de la modificació urbanística.

La polèmica sobre la norma del 30% va començar el setembre del 2018, quan el govern de l’alcaldessa Ada Colau va aprovar en el ple municipal una modificació del pla general metropolità (PGM), la norma que regeix l’urbanisme a la ciutat. El canvi, impulsat per les entitats en defensa del dret de l’habitatge, incloïa l’obligació de destinar a pisos socials el 30% de les promocions residencials de més de 600 metres quadrats, ja sigui d’obra nova o de reforma.

En el ple, quan es va aprovar la modificació, es va anunciar la constitució d’una comissió en la qual estarien representats l’associació de promotors APCE, la Cambra de la Propietat Urbana, els col·legis d’arquitectes i d’arquitectes tècnics, registradors, notaris i les entitats del tercer sector. Encara que es va anunciar aquest òrgan, mai no es va arribar a reunir l’anomenada comissió de Seguiment i Avaluació de la Modificació del PGM.

Tant els promotors d’APCE com fonts del Col·legi d’Arquitectes apunten que no han rebut cap convocatòria per assistir a reunions en un any. Els promotors lamenten que, fins que no es constitueixi aquest ens de debat, no es podrà analitzar l’impacte de la mesura. L’Ajuntament, per part seva, defensa que l’impacte i els beneficis de la reserva del 30% seran “molt alts” i activarà la comissió “un cop es consolidi la mesura”.

La modificació de la norma, que després han imitat altres municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, va posar en alerta el sector. L’opinió dels promotors és que haver de destinar un 30% de les promocions a habitatge social obliga a revisar els costos dels projectes (que ja han incrementat un 40% des del 2006), i desincentiva la construcció perquè la rendibilitat dels habitatges és inferior. “En el primer trimestre d’aquest any ja es va notar. Si continua la tendència, en lloc de créixer la producció d’habitatge, que és el que hauria d’estar passant, decaurà”, afirma Lluís Marsà, president de l’associació de promotors APCE.

Marsà considera que, a llarg termini, la mesura del 30% perjudicarà la rehabilitació, ja que la norma obliga que si es fa una gran reforma també s’hauran de destinar el 30% dels pisos a habitatge social. Els promotors recorden que Barcelona té un dèficit important en rehabilitació d’edificis, i que caldria invertir cada any entre un 2% i un 4% del valor de cada immoble en la seva reforma.

El dubte és si, un any després de l’aprovació de la modificació del pla urbanístic, ja s’estan notant els efectes de la norma sobre la construcció de nous habitatges. D’una banda hi ha les dades de projectes visats que recopila el Col·legi d’Arquitectes. Fonts d’aquesta institució expliquen que, just abans de l’aprovació de la norma del 30%, es van visar multitud de projectes en previsió, que no necessàriament seran iniciats. Així, asseguren que encara no es pot analitzar amb exactitud quin és l’impacte de la mesura.

Un 68% menys d’habitatge

Les dades d’habitatges iniciats, però, indiquen que sí que hi ha un cert impacte. Segons les dades del primer semestre del 2019, a Catalunya es van iniciar 6.645 habitatges, una disminució del 10,5% respecte del 2018. Destaca el comportament de Barcelona ciutat, on els habitatges iniciats en el primer semestre van ser 429, un 68% menys que en el primer semestre del 2018. La província de Barcelona, arrossegada per la ciutat, és l’única en la qual cauen els habitatges iniciats.

“La caiguda coincideix en el temps amb la vigència de la mesura de la reserva del 30% en habitatge social, fet que evidencia un efecte totalment contrari al pretès amb la norma, o, almenys, la incertesa dels recents canvis normatius ha tingut una repercussió important en l’activitat”, destaquen a l’APCE. Tanmateix, admeten que no només la mesura del 30% és un factor que cal tenir en compte per explicar la caiguda d’habitatge iniciat, que també s’ha vist afectada per la suspensió de llicències en alguns barris com Gràcia i Horta, i en general, per la falta de terra. “Per identificar bé les causes necessitem una comissió de seguiment, estem disposats a col·laborar-hi”, aclareix Marsà.

Poca inversió en habitatge protegit

Dels 7.000 habitatges iniciats a Catalunya en els sis primers mesos d’aquest any, segons les dades de l’associació de promotors APCE, només 633 van ser habitatge de protecció oficial. D’aquests habitatges només 60 corresponien a promocions públiques. Els promotors reclamen a l’Administració que hi hagi més col·laboració entre el sector públic i privat també per posar fi a la situació en la qual es troba la construcció d’habitatge de protecció oficial. “La construcció d’aquests habitatges té el preu congelat des del 2006”, lamenten.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >